Paco Redondo: “Hem acabat una etapa i estem a l’espera de començar-ne una altre”

    0
    37
    paco i titols.JPG

    31/05/2013
    L'entrenador del júnior campió ha analitzat aquesta generació hstòrica i ha donat la seva visió del futur esportiu de la Penya

    Paco Redondo és l’home de moda. Ho ha guanyat absolutament tot en categories de formació. Campionats de Catalunya i d’Espanya en infantil, cadet i júnior i els tornetjos més importants de cada categoria.
    Aquesta temporada amb el júnior ha aconseguit un triplet increïble. Quina es per tu la clau d’aquests èxits?

    La qualitat individual esportiva i del grup humanament. He portat altres generacions i amb aquests sempre hem quedat primers. Porten molts anys junts i són companys a la pista i amics fora. 

    Als 3 tornejos us heu trobat equips amb jugadors cridats a ser grans estrelles. Té un valor doble haver guanyat jugant com un equip?
    Tothom diu que hem guanyat com un equip perquè som els que més jugadors hem posat a la rotació, però en els moments importants hi ha hagut jugadors que han tirat del carro, com en tots els equips. Hem jugat amb 12 jugadors i tothom dins del seu nivell tothom ha sumat. 

    Ha estat l'any que més has gaudit del que fas?
    Ha estat l'any que més hem guanyat. Intento gaudir cada any i del passat en tinc molt bons records tot i que no vam poder guanyar.

    Feia 24 anys que no es guanyava el campionat d'Espanya. Creus que era massa temps per un club com la Penya?
    Si, però no és senyal d'una mala salut de la cantera. A infantil i cadet portem uns anys increïbles i la categoria júnior cada cop s'assembla més al bàsquet professional. Hi ha equips que porten 7 o 8 estrangers i tenen un pressupost molt més alt, pagant fitxes, trànsfers i sous. També és cert que en els últims 3 anys hem estat a la final, i aquest any per fi ha sortit de cara

    L'última generació campiona d'Espanya, ho va fer 3 cops seguits. Quin triplet té més mèrit?
    Són mèrits diferents. El que van aconseguir ells era l'any de juvenil d'aquella època, un any més del que tenen els nostres. Si nosaltres hem trigat 24 anys en guanyar-lo, imagina el mèrit que tenen ells que ho van fer 3 cops seguits. I no només és guanyar, mira què ha fet aquella fornada de jugadors.

    S'ha fet el triplet, però la Penya sempre diu que treballa per treure jugadors. Aquesta generació és part del futur a mig termini de la Penya?
    Si per la seva qualitat i perquè tenen un handicap positiu. El tema econòmic afavoreix el futur a mig termini d'aquesta generació, com ja ha passat amb els del 92. Hi ha jugadors amb nivell per jugar a la Penya, alguns amb un joc de progressió i altres amb un rol important. Ara estem integrant la fornada del 92-93 que és la que ha d'intentar créixer en el primer equip, i quan estiguin més formats, cal fer entrar la del 95-96. Això és un cicle

    Quan hi ha èxits a la pedrera sempre es fa la reflexió de tenir pel primer equip 10 de casa i 2 bons americans. És la formula correcta?

    Com està el bàsquet és molt difícil. El dia del Baskonia que guanyàvem amb gent de la casa va ser un dia, però és insostenible esportivament durant tot l'any. Nosaltres hem de tenir veterans que ajudin als joves a consolidar-se perquè ajudin a una nova fornada.

    11 dies fora, 3 títols, portades als diaris, entrevistes a la ràdio, recepcions a l'Ajuntament…com baixa un noi de 17-18 anys d'aquest núvol ara que tenen la selectivitat?
    Ells són molt humils. Han agraït i disfrutat el que fèiem i el seu entorn familiar els ha sabut fer entendre que cal diferènciar això excepcional que hem fet de la seva vida acadèmica. Avui tenim entrenament i n'hi ha 6 que no venen perquè tenen exàmens.

    El Nèmesi d'aquesta temporada, i en general de la història d'aquesta generació, ha estat el Barça. Què en pots dir?

    Té molt de mèrit el que ha fet el Barça. Arribar a moltes finals, de les que algunes ens les ha guanyat. He de felicitar a Marc Calderon perquè sempre han competit. Hi ha partits que es decideixen per un punt amunt o un punt avall i han demostrat que tenen un nivell molt semblant a nosaltres

    Hi ha una sensació de tristesa perquè s'acaba una etapa i res tornara a ser igual?
    Es tanca un cicle. Hi ha jugadors que porten des del 5-6 anys. Jugadors que han deixat les seves famílies amb 13-14 anys per venir a Badalona, i amb aquesta culminació final, es tanca un cicle molt emotiu.

    S'acaba un cicle per molts. Quin és el proper cicle per Paco Redondo?
    He fet 3 anys de mini, 4 d’infantil, 2 de cadet, 2 de júnior. Segurament l’evolució natural després d’entrenar júnior seria portar sènior. Crec que ja he fet 2 anys de júnior, que he conegut la categoria i l’hem dominat esportivament. No sé què passarà. Estic esperant que es posin en contacte amb mi per veure què m’ofereixen esportiva i econòmicament per continuar la meva progresió. Tan jugadors com entrenadors hem acabat una etapa i estem a l’espera de començar-ne una altra.


    La teva prioritat és seguir a la Penya?
    Porto 11 anys al club, si s'arriba un acord econòmic i esportiu sí perquè em considero un més de la casa.

    En dues setmanes marxes amb la selecció sub20 com a ajudant de Sito Alonso. Et sent valorat per la FEB?
    Quan competeixes a màxim nivell, et van arribant més oportunitats. Estic molt feliç de que la selecció espanyola confii en un entrenador de cantera per ser ajudant de Sito Alonso. Per mi serà una formació diària durant un més i mig. Em sento molt valorat pel club, per la federació catalana i per l'espanyola.

    Com dèiem, s'acaben molts cicles, també pels que dirigeixen el club.
    El club acaba un cicle i ara en començarà un altre. Crec que seria injust valorar-ho pensant només en les últimes temporades degut a que els problemes econòmics han fet que els equips no hagin estat tant competitius com voldríem, però crec que en una valoració global hem viscut l'època d'Aito, de Sito, hem viscut en Rudy, en Ricky, hem guanyat títols, hem jugat Eurolliga…cal fer una valoració positiva. Desitjo que la nova junta entri amb molta força i valori moltíssim el bàsquet base perquè es el principal valor de la Penya.

    I també s’acaba per Joan Rallo, entrenador del bàsquet base
    A part de ser dels meus millors amics, s'ha convertit en una persona imprescindible pel club. Per tot el que ha treballat, guanyat i pel sentiment de club que crea. Suposa una gran baixa com a entrenador i a nivell social.

    Abans hem parlat de que els jugadors joves cada cop més seran el futur de la Penya. Com s'ha de fer per lligar-los?
    Fins els 18 anys han de tenir el seu entorn, la seva escola i el seu aprenentatge basquetbolístic. Això no treu, que si algú ve de fora, se li dongui algo perquè pugui sortir com els seus companys. Quan juguen a FEB, han de tenir contracte. Potser no els podrem oferir la millor oferta econòmica però els donem partits de màxim nivell i oportunitats de sortida al bàsquet professional amb el nostre primer equip. I per últim crec que la millor opció és oferir un contracte de 4 anys en acabar júnior perquè segueixin la seva evolució al Prat i els poguem gaudir al primer equip.

    Què li passa a Paco Redondo quan ha de fer l'scouting contra el Team Xina?
    (riu). Sort que portaven números. Va ser el primer scouting de la temporada en el que no ens vam atrevir a utilitzar noms