En la carta, les entitats li recorden que, en una entrevista recent, va dir que volia millorar la situació del català però que no sabia “com fer-ho”. I per ajudar-lo en aquesta fita, li fan una proposta “concreta”: que treballi per modificar el posicionament del PP sobre l’oficialitat i que expliqui als líders europeus aquest canvi d’idea. Les organitzacions lamenten les declaracions del líder del PP català que ha reconegut la seva militància per treball activament contra aquest reconeixement.
Les entitats recorden a Garcia Albiol que el govern municipal va aprovar en el darrer ple municipal una moció presentada i votada únicament pels regidors i regidores popular de “donar suport a les iniciatives que ajudin a fomentar el català”. Document que va provocar molta controvèrsia per l’ambigüetat del posicionament del batlle. La clau era que es donava suport però en cap cas confirmava que el municipi “s’adherís” al Pacte per La Llengua, com va aclarir immediatament en les xarxes socials, després d’haver estat assenyalat per diferents mitjans de comunicació com el líder díscol que s’havia saltat la consigna oficial de criticar les propostes del Pacte per la Llengua. Sabedor que necessita alimentar la proposta del badalonisme que li permeti renovar l’adhesió de vots de diferents opcions ideològiques de la ciutat, Albiol es mou en un complex equilibri entre les qüestions que marquen diferents biaixos. Com seria el tema de la llengua. Durant el ple va intentar defugir del que va titllar d’un parany parat per ERC per difondre que el Partit Popular no donava suport a una moció en defensa de la llengua, l’alcalde es va veure immers en un seguit de declaracions i contradeclaracions per minimitzar la crisi.
Un dels arguments esgrimits per la Plataforma per instar Albiol a defensar l’oficialitat del català a les institucions europees és que la llengua catalana també és oficial a la Constitució espanyola i que l’oficialitat a Europa no restaria estatus a cap altra llengua: per això, no hi hauria cap raó per negar aquesta condició al català. I més quan també darrerament Albiol preveu que el català podria desaparèixer en dues generacions.
A què compromet la moció aprovada en solitari pel PP.- La proposta alternativa del PP dona suport a alguns dels punts del Pacte Nacional per la Llengua que considera positus per protegir la llengua, però en cap cas s’adhereix. Manté que el català mereix promoció i protecció, però sempre garantint la llibertat lingüística i sense relegar el castellà. Per exemple, respecte de la moció inicial presentada per l’oposició, s’elimina que el català sigui la llengua d’acollida. Evidentment, també treu l’expressió d’adhesió. És a dir: es dona suport, reafirma el reconeixement del català com a llengua pròpia de Catalunya i element essencial d’identitat i cohesió al municipi, i es compromet a impulsar mesures concretes per reforçar la presència del català en la vida cultural, educativa, associativa i tecnològica del municipi, garantint-ne la vitalitat en tots els àmbits, també l’ús del català en l’atenció ciutadana, les comunicacions municipals i els serveis públics; en l’activitat econòmica, cultural, esportiva i comunitària de Badalona. També es compromet a donar suport a les entitats que promouen l’ús socials de la llengia, a impulsar programes d’acollida lingüística per a persones nouvingudes, amb recursos i facilitats d’accés, i a crear o reforçar espais per a l’aprenentatge del català per a joves, famílies i col·lectius específics. Un altre front en el qual es compromet a fomentar la llengua és el els canals de comunicació escrits, radiodifusiño i digitals municipals i el suport a la creació i difusió de continguts locals en català a les xarxes i plataformes digitals promovent la presència del a llengua en l’entorn virtual local.
També es compromet a promoure programes d’aprenentatge, d’activitats de dinamització i projectes comunitaris que apropin el català a tota la ciutadania, amb especial atenció als joves i a les persones nouvingudes, a col·laborar amb entitats socials, culturals i educatives per impulsar iniciatives que enforteixin l’ús del català com a llengua de creació, innovació i projecció exterior i a desenvolupar campanyes de sensibilització que transmetin el valor del català com a patrimoni compartit, llengua d’oportunitats i motor de cohesió social i cultural.
Com sempre s’inclou als documents tipus moció, l’acord s’ha traslladat al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, a l’ACM, a la FMC, a Òmniun Cltural, a la Plataforma per la Llengua i als grups parlamentaris del Parlament, així com a la ciutadania.
De fet, inclou molts compromisos a poder desplegar amb tota la ciutat. De moment, no s’ha concretat si hi haurà subvencions o programes especials per implementar aquests suports de manera explícita.
Les 18 entitats que signen la carta.- La signatura de la carta la lidera la Plataforma per la Llengua, amb l’Associació Cultural Pont del Petroli, l’AVV del Progrés, l’AVV del Centre, l’AVV de Bufalà, l’AVV del Remei, el Club Natació de Badalona, El Círcol Catòlic, l’Esplai Cra-Crac, la FABA, la FAVB, la Fundació Salut Alta, la Fundació Ateneu Sant Roc, la Plataforma Anastàsies de Badalona, Plataforma + Verd Urbà, Òmnium Cultural Barcelonès Nord, l’Orfeó Badaloní i la Societat Cultural l’Oliva.
