Des de Sant Roc viuen com un bon senyal que la parròquia de Sant Roc i la Fundació Ateneu Sant Roc hagin estat l’únic lloc de Catalunya visitat, no una, sinó en dues ocasions, per l’actual Papa Lleó XIV. Ho va fer en tant que Robert Prevost, màxim responsable de l’Ordre de Sant Agustí, i dues vegades perquè va ser reelegit i va ser-hi dotze anys al capdavant.
Ara, a Sant Roc hi ha de rector Dennis Pineda, agustí d’origen filipí que hi va aterrar el passat setembre, després de la jubilació de Felipe Guerrero, qui va ser-hi quaranta-vuit anys. Va ser amb Felipe qui va mostrar a Robert Prevost en les dues ocacions que va visitar Sant Roc la tasca de la Fundació Ateneu Sant Roc, que desenvolupa les seves activitats en els locals de la parròquia i que té a dos agustins en el seu patronat. En el seus informes, Prevost va recollir la immensa feina que el laïcat feia a Sant Roc, i continua fent des que el 1987 neix la Fundació, amb una presència activa al territori i amb una mirada esperançada en les persones.
Com que la visita era habitual no hi ha cap fotografia. Les imatges que il·lustren aquest article són les que Pineda té amb Prevost, fetes amb una diferència de setze anys. La primera és la d’un Dennis formant-se per a esdevenir agustí a Filipines, l’any 2008, i la segona, el desembre de 2024, quan el vicari de Sant Roc va anar a Roma a una audiència privada amb el Papa Francesc. Dennis li va demanar expresament una imatge similar a Previst que la de gairebé vint anys enrere. I Prevost, tot i no ser gaire amic de les fotos, hi va accedir-hi. Hi van coincidir a la casa general que els agustins tenen a Roma perquè a pesar que ja era cardenal i disposava de dependències pròpies, Prevost continuava anant-hi a dinar i a pregar amb els seus companys, i ho va fer fins al dia anterior d’entrar a la Capilla Sixtina. Es coneixen fa anys, quan Dennis era estudiant de l’ordre a Filipines. El descriu intel·ligent, prudent i callat.
Des de Filipines, Dennis Pineda va anar a Valladolid, després a Madrid i ara és a Barcelona, i com a responsable pastoral de Sant Roc. Diu que l’elecció de Prevost no li ha sorprès perquè ell el tenia en les travesses, com va publicar en el seu facebook: “També tenim el cardenal Prevost”, va dir, amb la seva foto amb ell. A Catalunya, els agustins són presents només a Sant Roc i a la parròquia de Sant Agustí al Raval, on viu Dennis perquè una de les normes de l’ordre és la vida en comunitat, i a Sant Roc estaria sol. També els representa l’espiritualitat, la recerca de la pau i de la justícia.
Alguna cosa bona pot sortir de Natzaret?
Els agustins treballen en espais d’exclusió social amb l’esperança posada en el desenvolupament de cadascuna de les persones que hi viuen. “Quan es va dir que Jesucrist
era de Natzaret, algú va dir: alguna cosa bona pot sortir de Natzaret?”, deixa anar.
Aquesta compromís és viu en el dia a dia de la Fundació. Segons ens explica Salvador
Figuerola, el seu director, tenen una trentena de projectes per a joves i infants, d’acollida i
formació i de desenvolupament comunitari, amb un equip professional i especialment amb el suport de 400 persones voluntàries, des de primera hora del matí fins al vespre, durant el temps de lleure i per a campaments i colònies. Tota la tasca que fan amb les persones del barri la desenvolupen gràcies a un pressupost anual de 750.00 euros, aportats al 63% pel suport privat, multitud de petites i mitjanes empreses i també de referents del sectors que s’esmercen en trobar el millor de cada persona a través de la Fundació, immersa en un barri que ha anat canviant conforme ha canviat l’origen de la immigració al país.
Celebrar que una jove continua amb els estudis o que una dona troba feina de caixera
en un supermercat són les recompenses a la tasca de revertir les situacions de pobresa.
Tasca torpedejada darrerament, subratlla Figuerola, pels 50 desnonaments mensuals que posen al carrer, insisteix, famílies amb criatures. Agressió que fa saltar pels aires els projectes d’estructuració i generació d’hàbits quan la prioritat és saber si tindràs un sostre la nit següent. Conscient i testimoni d’aquest dia a dia, el director de la Fundació assegura que “cal una aposta valenta d’adquisió pública del parc d’habitatge amb lloguer social per aturar aquest despropòsit sense fi”. Comparteix que són els fons voltor als qui les caixes i els bancs que vam salvar han venuts aquests habitatges els que estan desnonant per, posteriorment, blocar l’accés als habitatges amb portes de ferro. Que hi ha un seguit de màfies que desbloquegen i comercialitzen il·legalment. Pràctica que ha entrat en un bucle que ningú qui ho pot actuar no fa res. “Saps que passa, que aquí la majoria de la població no vota”, conclou.
