De resolució de deute històric. Així es pot definir, quan es faci, el segon pas que han de fer l’alcalde Xavier Garcia Albiol i el conseller de Justícia Ramon Espadaler que superi el primer que va ser la signatura d’un conveni, el 2009, entre la Generalitat i l’Ajuntament per traslladar els jutjats de Badalona a una de les peces del solar de Can Llamas. La trobada entre Espadaler i Albiol, del dilluns dia 30 de juny estava programada per avançar en la renovació de la infraestructura judicial a la ciutat, que funciona amb pèssimes condicions per a professionals i persones usuàries en tres localitzacions en diferents seus judicials: a Prim, a Francesc Layret i a Santa Bàrbara. La reunió protocolària respon a un mandat del president Salvador Illa a Espadaler per acceptar l’oferta del terreny, reiterada durant la reunió de fa setmanes entre el president de la Generalitat i l’alcalde de Badalona, de destinar el solar inclòs de Can Llamas per a la concentració dels jutjats. La peça està situada, concretament, en la cantonada entre el carrer de Ventura Gassol i el carrer de Santa Barbarà, en un espai qualificat d’equipament comunitari amb una superfície de 17.600 m2. Diuen que abans que acabi l’any tot estarà enllestit als papers, però sense cap compromís de finançament amb una situació pressupostària inestable a la Generalitat.
Aquest “segon” pas, que ha d’avançar al llarg d’aquest estiu, vindria a revertir una situació de greuge històric als equipaments judicials a causa de la dispersió en tres seus judicials. Tràmit que es concretaria amb un interval de setze anys respecte del primer acord pres el 2009, a partir de la qual es va inciar la redacció del planejament global que ho permetés.
Superar el no-projecte d’El Corte Inglès .- El moviment és clau per transformar tota
la finca i deixar enrere el bell somni del Corte Inglés. Sobre la finca encara regeix
el planejament aprovat per permetre l’encaix del centre. I, si no ha canviat de
mans, encara seria de la seva propietat i d’Endesa. Isidoro Álvarez, ànima històrica
dels grans magatzems, va pagar el 2002 vint-i-un milions d’euros per adquirir els terrenys de l’antiga fàbrica Llamas i iniciar la modificació del planejament per permetre-ho. La nova realitat requeriria impulsar un nou canvi de planejamet, no necessari, però, per a posar-hi el jutjats però sí per transformar una peça que hauria de fer ciutat i fer façana si es persegueix l’objectiu de fer de l’autopista un eix cívic. Les ciutats del voltant estan aconseguint soterraments i desviaments, que a Badalona mai no acaben de prosperar o les administracions d’alt rang no acaben de prendre seriosament.
Un edifici per a la nova llei, que supera la divisió en jutjats i aposta per la mediació.- El partit judicial que atenen els jutjats de Badalona donen servei a la ciutat, a Sant Adrià de Besòs i a Montgat. De la primera seu al carrer del Prim, les necessitats processals han provocat que ara hi hagi tres seus judicials. A Santa Bàrbara hi ha sis jutjats de primera instància. A Francesc Layret, dos jutjats de primera instància i els de família. I a Prim, tots els d’instrucció i el novè de primera instància i el de violència de gènere. Vaja, una gimcana per als professionals i per als ciutadans. Jonathan Juiz, el recentment triat delegat del Col·legi d’Advocats a Badalona, celebra molt l’anunci, i explica el dia a dia del col·lectiu, la pèrdua de temps anant amunt i avall i les confusions patides
per part dels implicats en judicis.
Posats a demanar, manté que seria ideal fer les modificacions necessàries perquè la
nova seu judicial de Can Llamas incorporés també jutjats penals, que ara depenen
de Barcelona. “No per tradició, però sí per densitat”, reforça.
Respecte a la referència del conseller Espadaler de la coincidència de l’anunci amb
l’aplicació de la Llei 1/2025, d’eficiència del Servei Públic de Justícia, ens la contextualitza.
A grans trets, exposa que inclou una norma que culturalment ens costarà d’aplicar.
Es tracta de l’obligatorietat d’haver de passar per un mètode de mediació abans
d’acudir als tribunals. Mesura orientada a reduïr l’actual col·lapse. Quant a novetats
organitzatives explica que la llei, que s’aplica des de finals d’abril, transforma els jutjats
unipersonals en tribunals d’instància, decisió que prima el col·lectiu col·legiat
respecte de la figura del jutge o jutgessa.
