Teatre per a tota la família i música amb accent badaloní al Zorrilla

    0
    59461e_d4adf1c714dc3a981072336e5141f1c4.jpg

    18/03/2016 – Dues obres de teatre i el darrer treball de Manuel Fernández ompliran l’escenari de divendres a diumenge.

    Triple cita per als amants del teatre i la música aquest cap de setmana al Zorrilla. Aquest divendres, a partir de les 21 hores, ‘André i Dorine’ buscarà emocionar els badalonins i les badalonines, com ho ha fet amb els espectadors dels 25 països que l'han vist, des de la Xina fins a EEUU. La companyia basca Kulunka presenta un espectacle que ha recollit milers d'aplaudiments i crítiques fantàstiques; sense fronteres, que emociona i diverteix, amb l'ajuda del gest i unes màscares molt expressives, a través de la poesia visual. L'obra presenta una parella d'ancians en la qual la dona, malalta d'alzheimer, comença a ser devorada pels seus records i la seva identitat.
     

    Dissabte (21h), el cantant flamenc Manuel Fernández presentarà el seu segon disc, ‘Siete destinos’, a través del qual obre la seva ment i el seu cor per consagrar la seva proposta. Un álbum present i, en part, futur; una declaració d’intencions artístiques al voltant de deu temes inèdits, alguns de composició pròpia. Deu temes que es permeten jugar amb mil i una influències, en els que no falten els cors sahrauís, les ‘palmas’ i el ‘duende’, i en els quals trobem també melodies llatines, solos jazzístics, guitarres espanyoles o violins i trompeta.  En definitiva, un nou so sense perdre l'essència del flamenc de mans d’aquest veí de Badalona amb vocació altruista.

     

    La tarda de diumenge (18h), per tancar el cap de setmana, La Xarxa i la Companyia Roberto G. Alonso ofereixen un espectacle vitalista en el qual joguines i andròmines abandonades en unes golfes cobren vida, busquen noves oportunitats i fan dels seus defectes virtuts. Un cant a la diversitat, a la solidaritat i a l'esperit de superació. El Zaquizamí, el d’aquesta història, és al fons del passadís. Té tres prestatges mal posats, una porta amb pany i clau, i un endoll que no funciona. Cada cop que es tanca el llum s'hi fa una festa i els seus habitants, els que no es veuen però hi són, comencen a viure, a jugar i a somiar quan es pensen que no els senten.