L’Escola Progrés ha arribat als vint-i-cinc amb una trajectòria emergent i uns inicis difícils. La comunitat de l’escola Progrés mira enrere amb satisfacció, ubicada en un context que li permet no haver de patir per les condicions d’accés de les famílies a les necessitats bàsiques. Al contrari, es nodreix de famílies expertes que enriqueixen la comunitat educativa, i que no paren de proposar-los projectes per implementar. S’hi respira complicitat entre l’actual direcció, l’AFA i les famílies, característica clàssica que fa vint-i-cinc anys va inspirar ja el nucli incipient que va aventurar-se a iniciar el projecte en barracots a l’ara verda i comunicada plaça Pompeu Fabra, que en aquell moment era un caos d’obres i de pols.
Van començar en mòduls i amb una metodologia innovadora, que després va virar a una pedagogia més enfocada al rendiment, i que ara busca l’equilibri de l’experimentació fonamentada pedagògicament, i en les situacions d’aprenentatge i toda la nova pegagogia. No en va, en la festa que va marcar el punt àlgid de l’efemèride l’escenari es va quedar petit per acollir les diferents direccions i representants de les AFA’s, a més de la representació institucional de la ciutat amb l’alcalde al capdavant. Amb un record especial, en alguns moments explicitat i sens dubte present en l’imaginari col·lectiu, per a la Montse Clavero, molt més que la primera directora.
Un centre “blau” i innovador.- En la magnífica i rodona edat dels vint-i-cinc, l’Escola Progrés se significa com un centre blau i innovador, modernitat argumentada en experimentació i pedagogia. El mar es veu des dels finestrals oberts d’aules lluminoses i cuidades. La de música, per exemple, és àmplia, presidida per un piano i guarnida per acolorits ukeleles a les parets. Afortunadament, s’ha superat l’època de la flauta; una de les poques coses que hem d’agrair a la COVID-19. 
Són Escola Blava certificada i participen del projecte de petits oceanogràfics de l’Institut de Ciències del Mar. Saben que tenen un punt a favor perquè el manteniment del centre depèn de l’ICF i això els avantatja en agilitat i recursos respecte dels que han d’estar pendents del termòmetre local, dels recursos, de les contractacions, del es prioritats… Del bon context socioeconòmic que els envolta n’extreuen beneficis, com comptar amb les famílies expertes, com dèiem, i, darrerament, aquesta característica tan beneficiosa tamb els ha permès obtenir pintura i mà d’obra i ventiladors, per a sufocar les altes temperatures. Però també hi ha lluita a la vista: Al curs de cinquè hi ha un dels dos “bolets” de la ciutat i ja adverteixen que per al curs 20272028 caldran cinquanta places més d’ESO.
Tot aquest itinerari amb la història i amb els anuaris de les vint-i-cinc generacions que hi han passat està exposat en prestatges de fusta -material orgànic que amb les plantes es busca introduir en contraposició al formigó armat de la seva estructura- en diferents punts centrals de l’escola. O potser ja no, donat que la sana exigència que s’imposen mares i pares i equip directiu potser ja ha provocat que sigui una altra l’exposició ja muntada. Sobre les expedicions a l’Atlàntida, sobre els microplàstics i el mar, sobre l’escalfament del planeta.. I és que periòdicament l’escola s’obre a les famílies per mostrar i compartir què els està movent i motivant durant aquell moment d’aprenentatge. Moltes felicitats i llarga vida a l’Escola Progrés.
