15/11/2017 – Diumenge que ve, Kevin Lacruz tornarà a Saragossa, que és casa seva. Trepitjarà de nou la Almozara, el camp de l'Ebro, on ha jugat com a local les dues últimes temporades, i ho donarà tot per la samarreta del Badalona. Això si, si marca, no ho celebrarà.
Diumenge que ve, Kevin Lacruz tornarà a Saragossa, que és casa seva. Trepitjarà de nou la Almozara, el camp de l'Ebro, on ha jugat com a local les dues últimes temporades, i ho donarà tot per la samarreta del Badalona. Com sempre, tal com va destacar el seu entrenador diumenge passat. Això si, si marca, no ho celebrarà. Ho assegura en aquesta entrevista.
– Com es troba, a Badalona i al Badalona?
– Content, tant a la ciutat com al club. Des del primer dia, el cos tècnic i els companys m'han tractat molt bé.
– Perquè va acceptar l'oferta del Badalona i no una altra?
– Per la confiança que em van transmetre quan hi vaig parlar durant l'estiu. El projecte és ambiciós. No vaig dubtar ni un instant a acceptar.
– Què li sembla el grup? Ha trobat un bon vestidor?
– El vestidor és molt bo. Crec que serà una de les claus per aconseguir els objectius que ens proposem.
– I quins són aquests objectius?
– Volem quedar el més amunt possible, som ambiciosos. Sabem que hi ha molta igualtat en aquest grup, però confiem en el nostre treball diari.
– Això vol dir que es parla de play off al vestidor del Badalona?
– Parlem d'anar partit a partit, per arribar ben situats a la recta final de la temporada, amb opcions d'entrar a play off. Per a nosaltres el més important és el nostre treball diari.
– Parli de vostè. Amb quin d'aquests moments es queda? Els partits que va jugar amb la selecció espanyola sub-17, el debut a primera divisió -amb Marcelino García, al Saragossa- o el gol que va marcar perquè el Betis B pugés a segona B?
– És difícil quedar-se amb un sol moment. Debutar amb el Real Saragossa a primera divisió i vestir la samarreta de la selecció en un campionat d'Europa i un mundial sub 17, són somnis fets realitat. I ficar el gol de l'ascens amb la samarreta del Betis, al Benito villamarin, va ser una cosa espectacular. Tinc molt bon record de la meva etapa al Betis.
– És jove encara, té 25 anys. Segueix somiant a jugar a primera divisió?
– Per descomptat, sóc ambiciós i, tot i que sé la dificultat que té, treballo molt fort diàriament per aconseguir-ho.
– Diumenge, contra l'Ebro a l'Almozara. Torna a casa. Suposo que serà especial.
– Si, torno al que ha estat el meu camp durant les dues últimes temporades i on vaig començar a jugar a futbol, amb 7 anys.
– Quina rebuda espera?
– Espero una bona rebuda. Vaig jugar dues molt bones temporades i ho vaig donar tot pel club.
– Si marca, ho celebrarà?
– Tant de bo marqui però, en cas de fer-ho, no ho celebraré. S'ha de ser respectuós amb qui ho ha estat amb tu.
– Manolo González el va posar com a exemple, al costat d'altres companys, del que ha de ser el comportament d'un futbolista. Ho sabia? Li agraden aquesta mena d'afalacs?
– Sempre agrada que parlin bé de tu, perquè vol dir que estàs fent bé les coses bé. L'entrenador sempre ens demana, primer de tot, compromís, treball i molt d'esforç. I és el que intentem plasmar en el terreny de joc, tant jo com tots els meus companys, cada cap de setmana.
