Si la inquietud per saber no té edat, l’Aula d’Extensió Universitària de Badalona n’és
l’exemple. Amb un miler d’associats, són la tercera entitat de la ciutat, després, de
la Penya  i del Club Natació Badalona, per aquest ordre. Que el seu nom no confongui: són una associació, no cap branca de cap universitat; amb junta escollida, pressupost, equips de treball, reunions periòdiques i un intens programa d’activitats.

Un moviment internacional.- L’epicentre d’aquestes activitats, que no les úniques, és una classe magistral cada dimarts a les 17h, d’octubre a juny, al Teatre Zorrilla. És l’origen que els vincula amb el germen francès que va néixer l’any 1973 a la Universitat de Toulousse com a ensenyament no reglat per acostar la cultura al màxim de persones grans.
Des de llavors, no han fet més que créixer arreu i estat integrades en l’Agrupació d’Aules
de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya (AFOPA), i, en el cas de Badalona, tutelada per la Universitat Pompeu Fabra. En què hi consisteix aquest tutelatge? Bàsicament, la Universitat vetlla perquè no disminueixi la qualitat de les sessions, tal com ens explica Jordi Nuñez, president d’una renovada junta, tot i que ell n’és al capdavant des fa nou anys. El temari de cada curs i de cada entitat és lliure, i, a Badalona, saben què funciona i què no després de trenta-set anys d’experiència acumulada. Amb aquesta expertesa de l’error i l’encert, saben de lluny què funciona i els ponents que són garantia d’èxit. L’acompanyament de la Universitat intervé en aquest punt: no els permet caure en la temptació d’acomodar-se i repetir sense criteri i els obliga a apostar per les millors sessions amb les noves tendèndencies del coneixement per al seu alumnat, que van dels 55 als 102 anys.

Persones de perfils diferents.- Cadascu dels matriculats arrossega una història i una experiència pròpia i íntima a sobre i, alhora, comparteixen trets força comuns, com residir en un parell dels districtes de la ciutat, compartir la llengua catalana com a materna i zero necessitat de voltar per la resta de la ciutat, donat que ningú no l’ha dissenyada per n’obligar-ne. Tenen tot a mà. Hi ha associats de Barcelona i fins i tot que resideixen a l’estranger, però no hi ha mixtura de diferents barriades de la ciutat, de moment.

El Zorrilla queda petit.- En una tendència que suma associats cada temporada (sempre després d’una formula de restar i afegir, donat que cada curs hi ha moviment), són a un pèl de patir una crisi de creixement per la por que qualsevol dia hagin de negar l’accés a algú al Zorrilla, L’escenari principal de les seves activitats té aforament que pot contenir només la meitat dels socis. A qui li dic que no entri? I és que, el Zorrilla ha quedat petit per a l’Aula i també per a la ciutat.

Clubs de lectura, visites i concerts.- Donant una ullada a la programació del que queda de trimestre, es copsa la intensitat del col·lectiu. Cronològicament, avui, 18 de febrer, tenen una visita guiada a la Sagrada Família. L’endemà, una altra a l’Institut d’Estudis Catalans. Ja passaríem al dia 28 de febrer per fer una excursió pel Tarragonès, organitzada per l’equip de l’Aula Camina. Ha de ser durant el cap de setmana, perquè molts d’aquests avis i àvies responen a tasques diàries com atendre l’entrada i sortida dels nets a escola, o tenir-los a dinar, o portar-los a les extraescolars. Ja al març, el dia 5 hi ha club de lectura (el llibre del moment és “A l’amic escocès” de Maria Barbal). El concert a l’Auditori per gaudir de la setena de Dvorák, l’assistència al Tívoli a veure el musical Ànima i la visita guiada al celler Canals & Domingo amb calçotada inclosa el 25 de març tanquen les intenses i variades propostes del trimestre. Perquè, la bona gastronomia acompanya sovint les escapades.

La quota anual de 36 euros cobreix les classes magistrals dels dimarts. La resta d’activitats van apart. Amb aquests ingressos quadren els pressupostos donat que no demanen subvenció a l’Ajuntament; del qui ja reben en espècies l’ús del Zorrilla i de les oficines a l’edifici al carrer d’Arnús, 66.  Qui tingui més de 55 anys i els vulgui trobar, allà hi són preferentment als matins.