Conversem amb l’Edu Esteve, fent un cafè a la Rambla amb el dimoni de fons, perquè ens expliqui què ens oferira en el concert del dia 9. Pendent també de la pluja, que amenaça, però que segur que deixa fer. Serà el tercer concert que fa a la ciutat, que sap que l’estima. El primer va ser el 2021, a l’Escorxador, quan va presentar el seu primer àlbum autoeditat. El segon, al 2023, en plena eufòria. I, ara, al 2025.
Has vingut per quedar-te al panorama musical? Aquest concert és un premi a la constància i al treball perquè és molt difícil mantenir-se després del boom d’un talent show.
Des de quan saps que vols ser artista? A mi m’agradava cantar, però era una cosa meva. Un dia, un company del bàsquet que feia rap em va convidar a l’estudi i m’hi vaig posar davant del micròfon i vaig cantar. Des de llavors, fa quinze anys que vaig decidir posar-m’hi. Em va enganxar totalment.
Com t’has fet artista? Creant de manera autodidacta i presentant-me a càstigs. Vaig presentar-me al d’Operación Triunfo (OT) del 2019. Vaig arribar a quedar entre els darrers 30 finalistes. Allà vaig agafar molta confiança. Perquè vaig reflexionar: Si ells han vist en mi alguna cosa, alguna cosa tindré. Havia de seguir. I va arribar Eufòria.
Què creus que van veure, a Eufòria? Estic convençut que els vaig emocionar. Feia poc que havia perdut el pare i tot jo era sentiment, i això es nota i es transmet quan cantes. I alhora també els va agradar la meva energia.
Quin Edu veurem aquesta nit en el Passeig Marítim? Un Edu amb molta energia i ganes. Sóc molt perfeccionista i de vegades a sobre de l’escenari estic pendent de moltes coses. Però avui, a casa, pnso deixar-me anar i gaudir d’aquest concert que, com deia, per a mi és un premi.
Què escoltarem? El nou disc “Colors”, que identifica quatre emocions amb quatre colors. També temes inèdits. L’escenografia inclou una porta. Els temes que canti darrera de la porta són els que encara no han sortit, d’emocions que no han sortit. També provarem sobre l’escenari una cançó que oficialment estrenarem més tard.
I ara, a maig del 2025, quin color tens? El de l’alegria, però com aquest dia gris de mar en calma. Estic content, però acabem de deixar enrere el mes d’abril que ara ha fet cinc anys de la mort del pare, i ho arrossego.
