Badalona, la gran ciutat de Catalunya amb menys zona blava

    0
    106
    IMG_1536.JPG

    26/02/2016 – La ciutat té unes 600 places durant tot l’any, 730 a l'estiu, mentre Terrassa i Sabadell en tenen 2.000 i 1.500.

    El terme ‘zona blava’ no acostuma a agradar gaire. Aquestes darreres setmanes, part de la ciutat s’ha tornat a veure immersa en un acalorat debat sobre l’aparcament a Can Ruti, un problema més que evident per qualsevol usuari que s’apropi al centre hospitalari els matins de dilluns a divendres. Zona blava sí? O zona blava no? Tothom es queixa del col·lapse que s’hi viu, i no és per a menys, però ningú vol pagar. Evidentment, no es tracta d’un canvi qualsevol; parlem del pàrquing d’una instal·lació a la que t’hi desplaces per necessitat o obligació i el servei de la qual és universal i gratuït. Els moviments socials i veïnals van lluitar incansablement per aconseguir l’estacionament de franc a Can Ruti, però què hi ha d’aquest debat extrapolat a altres enclavaments de la ciutat? Els problemes d’aparcament no són exclusius de Can Ruti, a Badalona; diferents barris pateixen aquest mal de cap…seria l’establiment de més zona blava part d’una solució?

     

    D’entrada, la majoria de la ciutadania ho veuria com un problema. “Més zona blava…”.  Però les xifres posen en dubte les visions escèptiques. Badalona, de fet, és de les grans ciutats de l’àrea metropolitana i Catalunya amb una menor proporció de places de pagament a la via pública. Al voltant d’uns 600 espais blaus es concentren al centre de la ciutat i les zones limítrofes, una xifra que augmenta a 730 durant l’època d’estiu, quan el front litoral del barri del Manresà, on hi caben uns 130 vehicles, és de pagament.

     

    L’entorn del Mercat Torner és la part més alta del rànquing de les zones blaves de la ciutat. El Progrés disposa d’un total de 171 places de zona blava, seguit a poca distància pels carrers que envolten l’antic edifici de Correus i el Viver, on hi ha 161. Al tram de Martí Pujol per sota de Francesc Layret i els carrers adjacents, fins a Mossèn Anton Romeu, poden aparcar en zones de pagament 134 cotxes, mentre que a la part alta de Martí Pujol ho poden fer uns 52. El carrer Prim, finalment, disposa de 81 places. A la resta de la ciutat, és a dir, a gran part de la ciutat, el blau no es deixa veure a les calçades, tot i els seriosos problemes que algunes zones presenten i el perjudici que això pot comportar a l’activitat comercial de certs eixos.

     

    Terrassa, més del triple de zones blaves

     

    Els números de Badalona en solitari poden no donar lloc a gaires conclusions, així que intentem fer comparacions, tot i ser odioses. Badalona, tercera ciutat més poblada de Catalunya, perdrà el seu calaix de bronze al podi si es despista, amenaçada per Terrassa. La quantitat de població de la vila egarenca és pràcticament calcat, uns 215.000, però el número de places de zona blava es multiplica fins les 2.000. I no sembla pas una bogeria desproporcionada. A pocs minuts, Sabadell, amb 207.000 habitants, disposa de 1.455 places blaves.

     

    També hi ha una gran diferència amb L’Hospitalet, on hi ha 1.200, tot i que té més veïns. Entre les poblacions menys habitades que Badalona: Mataró, 1.000 places; Girona, 1.000 places; Reus, 900 places. I de Tarragona, on l’aparcament de quasi tot el nucli urbà està regulat per sectors i milers de places de diferent tipologia, ni parlem. Sant Adrià, amb una població sis vegades menor -35.800 persones-, té unes 350 places. Només Santa Coloma de Gramenet, amb 228 zones blaves, té una ràtio menor que la de Badalona.

     

    El parquímetres van recaptar un milió el passat 2015

     

    Aquesta gran diferència, evidentment, també es tradueix a l’hora de tancar caixa a final d’any. Badalona va recaptar a través de les seves zones blaves durant el 2015 una mica més d’un milió d’euros. La xifra resulta pronunciadament inferior a les de Terrassa i Sabadell, per exemple, per citar les dues ciutats de trets més similars. Les dues capitals del Vallès Occidental van sumar, durant el 2015, 2,4 i 2,3 milions d’euros cadascuna, respectivament. En cap cas parlem d’ingressos nets, evidentment; l’establiment de zones blaves comporta una despesa pel que fa a maquinària i personal, tant de revisió com de manteniment.

     

    La mobilitat i la rotació, claus per al comerç

     

    El principal objectiu de la zona blava no és la recaptació; o com a mínim no l’únic. La regulació de l’aparcament de superfície és clau per a aquelles zones on el tràfic és intens i l’aparcament es pot convertir en un problema de mobilitat i perjudicar ciutadans i comerciants. “No pot ser que hi hagi eixos o carrers comercials on un cotxe es passi aparcat dies i setmanes; hi ha d’haver zones habilitades per a això, però no un carrer comercial”, reclama el president de la Federació de Comerciants de Badalona, Joaquín Nocete. El representant dels botiguers apunta que hi ha diferents zones interessades en la implantació de la zona blava per evitar problemes com aquest; Bufalà o Sant Crist, per exemple.

     

    També veuen amb bons ulls alguna actuació semblant els comerciants del passeig de La Salut, un dels barris amb més problema d’estacionament de la ciutat. Apunten al carrer Don Pelai, paral·lel al passeig, com un possible vial on establir alguna regulació. En qualsevol cas, tots els comerciants de la ciutat són conscient que les iniciatives vinculades amb l’aparcament a la via pública ha d’anar de la mà dels veïns i les associacions, per tal de trobar un equilibri entre la rotació i la facilitat d’aparcament per als residents.

     

    Des de la Federació d’Associacions de Veïns consideren que la zona blava és un element susceptible de demagògia i que cal obrir un debat on participin tots els agents implicats, atès que es tracta de “privatitzar un espai públic” en favor de “certs interessos”. Pel que fa al comerç de barri, diuen des de la plataforma, pot ser seria més adequat assegurar una mobilitat de qualitat per als vianants i enfortir el transport públic, ja que, al capdavall, la seva principal clientela acostuma a ser els veïns més propers, que no es desplacen en cotxe.

     

    El govern no aclareix si establirà més zona blava a peu de platja

     

    A Badalona hi ha 138 places de zona blava al barri del Manresà que només s’activen durant l’època d’estiu per facilitar la rotació dels usuaris de les platges. Aquestes places de pagament funcionen de dilluns a diumenge, els mesos de juny, juliol i agost. La resta d’aparcaments situats a peu de les platges del Cristall, el Pont d’en Botifarreta i l’estació de tren són gratuïtes durant tot l’any. Preguntat sobre una hipotètica ampliació de la zona blava a la resta de la línia marítima, una mesura de la que es va parlar durant el darrer mandat, el govern local s’ha limitat a dir que la mobilitat és un “tema de debat obert” amb l’objectiu de “garantir la correcta mobilitat al front litoral” i “l’espai per a veïns”.

     

    Pagar per aparcar a prop de la platja és habitual als municipis de l’entorn de Badalona. Trobar una plaça d’aparcament gratis a l’estiu a la vora de la platja és complicat. Diferents localitats han incrementat les zones de pagament durant els darrers anys. A Montgat des de fa anys les zones d’aparcament situades al costat de la platja són de pagament durant l’estiu. De fet, a Montgat hi ha en funcionament l’anomenada zona verda. Al Masnou hi ha més de 500 places d’aparcament, a la zona de Can Teixidor i Voramar, totes són de pagament pels veïns que no són del municipi durant l’estiu i també passa el mateix a Premià de Mar durant els mesos de temporada de bany.