Bonica ‘reconciliació’

    0
    DSC_0272.JPG

    25/05/2016 – Massiu acte de cloenda del primer equip del FIATC Joventut amb els aficionats verd-i-negres.

     

    El triomf sumat contra l’Herbalife Gran Canaria a l’Olímpic (96-76) suposaria el darrer capítol esportiu viscut pel FIATC Joventut en la temporada 2015-2016. A aquesta història, però, encara li mancava una plana final.

     

    Ja allunyats de la clàssica pressió que sempre acompanya la competició d’elit, jugadors, junta directiva, staff tècnic i aficionats acudirien plegats per última vegada  al Palau Olímpic de Badalona per ‘oficialitzar’ el punt final de la present la temporada.

     

    Després dels pics alts i baixos de forma soferts per la Penya en els darrers mesos, l’afluència potencial d’assistents al clàssic acte de cloenda organitzat pel club era una autèntica incògnita.

     

    Finalment, però, les sorpreses acabarien sent positives i els mateixos jugadors exhibirien un lleu sentiment d’incredulitat després de veure l’enorme contingent d’aficionats que optarien per acostar-se a la sala VIP de l’Olímpic.

     

    El capità Nacho Llovet exerciria de mestre de cerimònia, agraint la resposta oferta per la massa social i dirigint els parlaments de tots els seus companys previs al sorteig de  samarretes. Ningú dels presents amagaria les dificultats viscudes durant aquest últim any.

     

    “El bon inici de temporada que vam fer va crear falses expectatives. De tota manera, crec que l’equip ha estat capaç de guanyar els partits decisius. Això ens ha evitat patir”, expressava Salva Maldonado durant l’acte. L’entrenador del FIATC Joventut donaria valor “al bon final d’any” fet per la Penya, sobretot “després del moment crític viscut a Andorra. “Des d’aleshores, l’equip va reaccionar. Vull agrair-ho públicament als jugadors, perquè no és fàcil unir-se en una situació adversa”, afegiria el preparador adrianenc.

     

    Sens dubte, una de les alegries de la cerimònia arribaria amb les paraules de Sergi Vidal. En el seu discurs, l’escorta badaloní donaria gairebé per tancada la seva continuïtat al club, tal com havia manifestat en setmanes anteriors.

     

    El seu company de ‘batalles’ més fidel, Albert Miralles, tampoc es quedaria curt referint-se a l’estima mostrada pels aficionats cap a l’equip. “Quan tot funciona sempre és molt fàcil estar al nostre costat. La temporada de l’any passat va ser espectacular, però aquest any hi ha més gent en aquest acte. Això demostra que mai ens deixareu sols”, expressava el pivot.

     

    Goran Suton, per la seva part, es mostraria encantat del tracte rebut des que va aterrar a la ciutat, ara fa dos anys. “Tots aquests jugadors s’han convertit en els meus germans. La Penya és el millor lloc on he jugat. Estimo Badalona i la seva gent. M’encanta viure aquí”, apuntava el bosnià.

     

    Sens dubte, però, un dels protagonistes més aclamats i buscats pels seguidors seria Demond Mallet. Al base li podria l’emoció quan mirava de pronunciar unes paraules en castellà. Al final, el doble zero s’acomiadaria amb un “em feu sentir jove. I love you all”.

     

    Brandon Paul i Ousmane Drame sí que s’atrevirien a fer el canvi d’idioma, donant pas a tota la resta d’integrants de la primera plantilla (inclosos els vinculats José Nogués i Agustí Sans). Un cop finalitzats els parlaments, jugadors i afició podrien compartir una bona estona de conversa i germanor. Després d’un any difícil, la ‘reconciliació’ és un fet.