Carles Marco: “Volia demostrar-me que podia ser primer entrenador”

    0
    54
    HAG9695-672x372.jpg

    10/06/2016 – La Unión Financiera Oviedo ha estat una de les principals revolucions de la LEB Or, fita que ha aconseguit apostant per un tècnic rookie: el badaloní Carles Marco.

     

    Quan era jugador va haver de deixar el Sant Josep i marxar a Gijón per demostrar que podia competir al màxim nivell. Des d’una LEB molt més competitiva que l’actual, Carles Marco aconseguiria complir el seu somni: fer el salt a l’ACB. Els anys han passat i ara l’exjugador de la Penya treballa per assolir un nou gran repte personal: asseure’s en una banqueta de Lliga Endesa.

     

    Per tal de complir el ‘somni’, el badaloní ha tornat a fer les maletes cap a Astúries: terra on va començar tot. Ara, però, és la ciutat d’Oviedo la que l’ha rebut amb els braços oberts. Després de quatre temporades sent entrenador ajudant a Manresa, Carles Marco podria per fi gaudir d’una oportunitat d’exercir de primera espasa en un club en clar creixement: l’Oviedo Baloncesto. 

     

    En l’any del seu debut, el tècnic de Badalona ha guiat els blaus fins a la quarta plaça de la lliga regular. Aquest brillant resultat li ha valgut la renovació automàtica pel pròxim curs.

     

    Què ha trobat a Oviedo per decidir continuar-hi un any més?

     

    És el club que em va donar l’oportunitat i que va confiar en mi. Tenim un projecte il·lusionant. Es treballa bé i crec que és un bon lloc per continuar la meva formació. Conec perfectament com funciona l’entitat i això és un avantatge.

     

    Es respira bàsquet a l’Oviedo?

     

    L’Oviedo és un equip petit, proper i una mica casolà. Ha anat creixent amb el pas dels anys i ha aconseguit atraure a un públic molt fidel. Els jugadors senten que a l’afició li està agradant com es treballa, fet que explica les 1.200 o 1.400 persones que ens venen a veure en cada partit. És cert que estem en una ciutat molt ‘futbolera’, tot i que el bàsquet ha trobat el seu espai. Les coses s’estan fent bé.

     

    Es fa difícil pensar en els reptes pròxima temporada tenint en compte el gran any que han fet?

     

    La lògica deia que l’any passat havíem d’estar lluitant per salvar-nos i vam guanyar molts partits. Com deia Cruyff, ‘el més complicat no és arribar, sinó mantenir-se’. Aquest serà el repte de la pròxima temporada. No sé si podrem guanyar tant, però com a mínim volem tenir un equip competitiu i que il·lusioni. Intentarem fer-ho igual o millor, però amb el pressupost que tenim serà difícil.

     

    Com va gestionar la marxa d’un jugador referència com Jordan Swing?

     

    Home, va ser complicat. Sobretot les dues setmanes que va passar a Oviedo sense saber si marxaria o no, perquè en Jordan no estava jugant bé. Un cop el fitxa el CAI, tota la plantilla va tenir clar que calia fer un pas endavant. Potser aquest és l’aspecte que més orgullós ens fa sentir al cos tècnic. Vam seguir sent competitius després de la marxa d’un jugador que era el centre de l’equip. Molts jugadors van poder créixer a marxes forçades.

     

    En aquest context, el també badaloní Ferran Bassas va ser clau. El veu a Oviedo l’any vinent?

     

    Crec que serà complicat retenir-lo. En Ferran ha anat a més cada any i aquesta temporada s’ha consolidat. Jo penso que ha estat el líder del grup, sent capaç de jugar molt bé i de fer millors els companys. Està adquirint un grau de maduresa que el fa ser cada cop millor base. Estic molt content per ell, perquè és una persona excepcional.

     

    Al play-off d’ascens van acusar la manca d’experiència?

     

    Jo crec que la temporada se’ns va fer una mica llarga. Malgrat tenir una plantilla àmplia, alguns jugadors comptaven amb poc protagonisme i sí que vam arribar una mica justos de forces. A més, el grau d’experiència també afecta, tant en el meu cas com en el cas dels professionals. El Peñas Huesca va ser millor que nosaltres, sobretot en els dos partits jugats a Oviedo. A Osca, en canvi, sí que vam estar al nivell que calia, però ja era massa tard.

     

    Li ha costat molt adaptar-se a la rapidesa mental que exigeix ser primer entrenador?

     

    És cert que el rol de primer i segon canvia molt, tot i que crec que el que més m’ha costat és la gestió de grup. El fet d’haver estat base i de jugar en una posició que m’obligava a prendre decisions constantment m’ha fet que aquest salt fos menys gran. Una mica aquest era el repte: demostrar-me que podia.

     

    L’últim any amb Pedro Martínez al Manresa va ser com una espècie de postgrau?

     

    La veritat és que per mi ha estat clau poder compartir aquesta temporada amb un entrenador tan TOP. Sempre he intentat aprendre de tothom, també quan jugava, però el Pedro ha estat un factor diferencial. M’ha ensenyat molt i l’hi he d’estar agraït, perquè ara poso en pràctica algunes coses seves.

     

    Ara, però, cal construir un segell personal…no creu?

     

    Cada entrenador ja té el seu segell personal. No es tracta de copiar res. Simplement agafar totes les coses bones que has après i posar-les en pràctica. El segell personal entra a escena a l’hora de triar quins aspectes li poden anar bé al teu equip.

     

    Com es planteja l’experiència de reforçar el cos tècnic de la U20 per l’Eurobasket d’Hèlsinki?

     

    Hi vaig amb la intenció d’aprendre i de gaudir de l’experiència. Jo ja havia estat a la selecció com a jugador i em motiva viure-ho des d’una altra perspectiva. Vull ajudar a assolir el millor resultat possible i, evidentment, veure alguns jugadors interessants.

     

    Sent badaloní, poder entrenar el FIATC Joventut seria un bon objectiu personal?

     

    La veritat és que no hi penso gaire. Recordo que quan jugava al Sant Josep vaig decidir marxar a Gijón per mirar de debutar a l’ACB. També vaig aconseguir jugar a la Penya. Evidentment a mi m’agradaria poder entrenar a la Lliga Endesa i a ningú se li escapa que el somni de qualsevol persona és poder treballar a casa seva. Seria genial, però realment no tinc cap pressa. Si ha d’arribar el dia, que sigui igual que quan jugava: amb molt esforç, treball i paciència.