Les cuines fantasma proliferen a Badalona

    0

    Les cuines fantasma: problema o oportunitat? Les aplicacions per demanar menjar a casa cada dia estan més a l’alça. La pandèmia ha fet popularitzar, encara més, aquestes plataformes per poder demanar, en pocs minuts, el dinar o sopar a casa. L’aparició d’aquestes aplicacions ha fet aflorar les anomenades cuines fantasma. Una vegada demanem menjar, potser no sabem que no es tracta de cap restaurant i tampoc podrem anar a buscar res al seu local.

    Busquem el local, carrer de Maragall, 30, de Badalona i ràpidament només veiem una persiana. Són cuines que només, en aquest cas, serveixen sushi per l’app de Glovo i ja s’anomenen cuines fantasma. De fet, segons ha pogut saber el Diari de Badalona, només al barri de Coll i Pujol hi hauria ara mateix unes cinc cuines fantasma. Aquesta és una de les zones de la ciutat que acumulen més negocis.

    De fet, alguns veïns han explicat en aquest Diari que saben que hi ha al costat de casa seva aquest tipus de negoci perquè veuen repartidors i repartidores a la porta dels locals, sense cap cartell, esperant per recollir comandes. Tot i que no tenen grans queixes, sí que han notat un augment de moviment.

    Com detectar en una app una cuina fantasma?

    A cop d’ull, sembla complicat identificar una cuina d’un restaurant habitual a una cuina fantasma. Entrem a una d’aquestes aplicacions, Glovo, des de Badalona. Mirem el nom dels establiments i ràpidament veure una sèrie de noms molt semblants a restaurants de Badalona. Per exemple, hi ha una pizzeria que només canvia una part del nom d’un altre establiment que ja existia a la ciutat.

    També hi ha d’altres propostes, com propostes de dolços, que tampoc tenen cap espai físic de venda i només és possible comprar els seus productes a través d’aquesta mena d’aplicacions. Aquest només és un exemple de les propostes que podem trobar a Glovo d’aquests establiments que només tenen cuines per aquest tipus de servei.

    Protestes a la capital catalana

    Aquesta mena de negocis han començat a aixecar protestes a Barcelona. Els veïns van denunciar que l’Ajuntament havia donat permís per la instal·lació i després d’una inspecció tècnica, el mateix consistori va paralitzar les obres perquè no es corresponien a la llicència d’obres menors que havia sol·licitat l’empresa promotora.

    Les cuines fantasma o dark kitchens són locals tancats al públic que fan comandes per les empreses de repartiment a domicili. Aquestes empreses s’estan aprofitant d’aquest buit legal per créixer i demanar a les administracions que legislin sobre aquest tipus de negoci que incrementarà la seva quota de mercat.

    Ara, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit regular aquest tipus de cuina i suspendre les llicències d’aquesta mena de negocis. D’aquesta suspensió en queden excloses aquelles cuines o càterings destinats a serveis essencials com hospitals, escoles o clíniques i que es duguin a terme en espais que no estiguin necessàriament situats al costat d’edificis. L’àmbit de suspensió afecta a totes aquelles futures cuines que es trobin dins dels límits municipals. A Badalona, de moment, no hi ha cap normativa per regular aquestes cuines fantasma.

    Com funcionen?

    Les cuines fantasma ja s’havien desenvolupat abans en ciutats com Londres o Nova York, i també tenen impacte a Àsia. Una cuina fantasma conté l’equipament de cuina i les instal·lacions necessàries per a la preparació dels àpats del restaurant, però no disposa de zona de menjador per als clients a peu. De fet, les cuines fantasma han sorgit com a model de negoci com a resposta al ràpid creixement de la demanda dels consumidors per menjar al restaurant, i als menors costos derivats de l’ús d’instal·lacions de cuina situades fora de llocs urbans de gran renda i trànsit.

    L’ús d’una cuina fantasma permet als restaurants establerts amb servei de menjador ampliar les seves operacions de lliurament sense afegir estrès a la cuina existent, allibera l’aparcament dels vehicles de repartiment i els permet entrar a barris nous a un cost inferior.

    Les aplicacions de menjar a domicili han transformat el sector de la restauració. Tant que fins i tot han fet aparèixer aquest nou model de negoci, els anomenats restaurants fantasma o dark kitchen. Es tracta de negocis de restauració que serveixen als clients exclusivament a través del delivery. Una tendència a la qual s’han sumat des d’emprenedors a grans companyies.

    Les cuines fantasma ja proliferaven abans de la pandèmia, però ara s’han posat al descobert, especialment davant la preocupació estesa per la construcció de cuines en locals i patis de comunitats de veïns.

    Nova llei dels “riders”, els repartidors a domicili

    Aquest passat agost va entrar en vigor la nova llei que regula els riders. Un dels canvis destacats afecta les plataformes que ara estan obligades a contractar els repartidors. Les empreses, però, estan esquivant l’esperit de la llei amb diferents fórmules.

    Glovo ha contractat una petita part dels seus repartidors, un 20%, però la resta segueixen com a autònoms. Els repartidors a domicili s’han mostrat “decebuts” amb la nova ‘llei rider’ assegurant que només els ha suposat “perdre ingressos” mentre que previsiblement continuaran treballant com a autònoms, encara que, sospiten, amb pitjors condicions.

    La norma ha estat molt criticada per associacions de repartidors. Així, l’Associació de Plataformes de Serveis sota demanda (APS), que engloba a les principals plataformes de ‘food delivery’ a l’Estat espanyol, Deliveroo, Stuart, Glovo i Uber Eats, va advertir en el seu moment que aquesta llei posa en risc el desenvolupament d’un sector que aporta més de 700 milions d’euros al PIB espanyol.

    FER UN COMENTARI

    Si us plau introdueix el teu comentari!
    Si us plau introdueix el teu nom aquí