El 22 de juliol al migdia, la propietat d’una caseta de planta baixa del carrer Cervantes, al barri del Progrés, va ser recuperada per la seva propietat, després que quedés resolt el delicte de violació de domicili fet deu dies enrere. Concretament, el dissabte dia 12 de juliol, quan, de matinada, en plena alerta per la Dana dos joves van fer un forat a la porta, van accedir-ne, van canviar el pany i s’hi van instal·lar. En aquell moment, la persona que hi viu era fora. Tot i que el veïnat va alertar que havien entrat “okupes” per tots els canals i alarmes possibles que van poder fer servir d’altaveu, rigorosament, el que es va produir va ser una violació de domicili. Per què? Perquè quan va passar aquesta planta baixa era casa d’algú. Quan es van produir els fets, als propietaris els saltar l’alarma, però en aquell moment no s’hi van desplaçar a la casa donada la situació d’alerta. Va ser l’endemà que preocupats i amb una situació meteorològica millorada s’hi van desplaçar i van verificar el pany havia estat canviat. I es va poder establir un intercanvi d’informació amb els ulls que sempre hi ha en un carrer on tothom es coneix; i es va abocar tota la informació què disposaven. Que hi havia dues persones a l’interior alienes a la propietat.
El delicte va ser denunciat per telèfon a Mossos de Badalona, qui va desplaçar sis agents que no van procedir al desallotjament preceptiu en aquests casos. Comportament pel qual s’ha emès una queixa al Cos. Posteriorment, ja dilluns, un “forat” en l’agenda de Mossos de Sant Adrià van permetre activar el protocol conforme al procediment en un tipus de delicte d’aquesta mena. Un cop perduda l’ocasió d’haver-los desallotjat en el mateix moment en què es va detectar l’entrada, la comunicació de la denúncia es remet automàticament des dels cossos policials fins al jutjat penal, que en el cas de Badalona depenen de l’Audiència de Barcelona situada al passeig de Lluís Companys. La vista es va fixar ràpidament per valorar les mesures cautelars per executar el que es coneix com un desallotjament exprés per part dels Mossos. De manera que, en casos de violacions de domicili, el dia 16 ja es va dictar una ordre directa del jutjat als Mossos perquè en un temps breu, en els pròxims quatre o cinc dies, es tragués a qui havia usurpat el domicili d’una altra persona. Paral·lelament, es recorre la tramitació que desembocarà en un judici, encara per predeterminar, amb les consegüents penes. Però en aquests supòsits, primer, les persones usurpadores van fora i, després, arribarà la cita als jutjats.
Llançament el dimarts 22 de juliol al migdia.- El moment en què es van desallotjar les dues persones va ser el dimarts dia 22 de juliol al migdia, quan s’hi va presentar una comitiva judicial acompanyada amb agents dels Mossos d’Esquadra per fer-les fora. Els dos delinqüents sí que s’hi van presentar a la vista “exprés” amb arguments com que pensaven que no hi vivia ningú. Si s’hagués estat més àgil per part dels Mossos la jornada del dia 12 de juliol quan havien entrat il·legalment en el domicili, el desallotjament hauria estat molt més ràpid. Per això ha durat poc més d’una setmana hàbil. Des d’ahir, deu dies després de la violació de domicili la situació ja està restaurada. Amb un pany nou i les alarmes activades i operatives de nou, amb moltes recomanacions per part dels Mossos d’Esquadra.
Consells dels Mossos a la comunitat de Cervantes i la seva àrea d’influència.- Què van recomanar els Mossos? Consells com que entre el veïnatge de confiança hi hagi sempre la informació sobre quan marxem i quan tornem, amb un número de telèfon de contacte, per si de cas. També que si identifiquéssim un episodi com aquest, que cal contactar amb rapidesa amb el Cos de Mossos d’Esquadra i indicar que es tracta d’una violació de domicili, perquè hi viu algú. D’entre la informació compartida van exposar que qui va violentar el domicili eren dues persones “professionals del tema” per la seva actitud durant tot el procés; per com van fer l’entrada a la casa; per l’agilitat amb el canvi de pany; per l’actitud i els arguments davant del jutge i, també, pel seu comportament durant el llançament. Les recomanacions del cossos de seguretat és que s’intensifiqui l’activació de les alarmes -en cas que els immobles les tinguin contractades-, que es revisin i reforcin panys, portes i finestres pels qui marxen de cap de setmana o de vacances. Com sempre hi ha o hauria d’haver-hi algú de confiança, recomanen moviments de persianes, roba estesa i desestesa i encesa de llums o de ràdios o televisions en diferents jornades. Aquests fets trenquen d’alguna manera la sensació que no hi ha ningú a dins en cas que els potencials usurpadors de la casa hagin establert alguna vigilància. L’alerta principal és que amb l’arribada dels desplaçaments per vacances, l’estiu activa la possibilitat de robatoris i de violació de domicilis. Delictes sobre els quals s’actua amb més agilitat que respecte de la usurpació d’un bé com és quan entra algú en un immoble en el qual no s’hi habita.
En cas que s’entri en una casa que està buida.- Entrar en un immoble en què no habita ningú té la nomenclatura legal d’usurpació d’un bé. Quan es parla d’okupació sempre hauria de ser amb la “k”, iniciativa reivindicada per un moviment que denuncia que mentre hi ha necessitats d’habitatge com a residència habitual, n’hi hagi de buits sense que moltes persones puguin exercir aquest dret. De manera que hi ha molta confusió i habitualment tant a la violació de domicili com a la usurpació d’un bé se la reconeix habitualment com una okupació. Diríem que en alguns casos, qui omet la diferenciació no ho fa de manera innocent i està mogut per consolidar la confusió sense que es valori la diferència, especialment en els terminis de recuperació del domicili. La usurpació pot afectar més coses que un habitatge – també et poden usurpar la identitat-. Però en el cas d’un immoble, sempre fa referència a la intrusió en una casa, pis, local o xalet no habitat per ningú, on algú s’hi queda a dins convertint-la en la seva residència sense el consentiment dels propietaris. La diferència rau a viure-hi. Les penes per la usurpació són menors que en la violació de domicili i la rapidesa del llançament és més lenta. El cos legislatiu entén que no és el mateix perjudici que entrin en un habitatge on hi vius enfront dels qui pateixen usurpació, perquè no hi viuen. La usurpació suposa una multa per als delinqüents. I el delicte d’intrusió il·lícita suposa pena de presó. Perquè el legislador entén que no és el mateix contratemps tenir “okupes” que algú que ha entrat on tu hi vius. El que veiem habitualment als mitjans de comunicació és la usurpació en habitatges no habitats de multipropietats com els bancs o els grans tenidors. Aquest cas comporta un desallotjament més lent i en la majoria de casos es consoliden per la passivitat de certs propietaris, que habitualment s’assabenten de l’okupació pels administradors de finques o fins i tot pels mitjans de comunicació quan suposen inconveniències per al veïnat. Per evitar aquestes situacions, la usurpació sempre s’hauria de denunciar ja que posar-lo en coneixement de l’autoritat és responsabilitat seva.
Legalment hem de parlar de violació de domicili i usurpació d’un bé immoble; l’okupació correspon a un moviment dels 60’s.- El mediàtic concepte d’okupació arriba del moviment de final dels seixanta i principi dels setanta per conscienciar i denunciar sobre l’existència d’habitatges i locals deshabitats en un context de persones amb problemes d’accés a l’habitatge, en un moment en què l’habitatge ha passat d’esdevenir un dret estructural en la vida de les persones a un actiu on dipositar inversions. Els desnonaments als que malauradament s’assisteix amb massa freqüència a dia d’avui es fan sobre casos d’impagament del cost del lloguer per part de les famílies llogateres, habitualment en pisos propietat de bancs o de grans tenidors. En aquest cas, el propietari ha d’emetre una demanda judicial per l’impagament del lloguer; després d’haver fet un seguit de passos com la reclamació de les quantitats impagades, la contractació d’un procurador i d’un advocat per a demanar al jutge que declari resolt el contracte de lloguer i la petició del llançament de l’immoble. Desemboca en un llançament per impagament a on hi accedeix personal del jutjat, el procurador per aixecar acta i fer fora els deutors. En aquests casos -ni en la violació de domicili ni en la usurpació- és a on tenen cabuda la negociació dels lloguers socials, previs informes de vulnerabilitat dels serveis socials.
