El creuament de diferents factors -com el fet que el 89% de la població metropolitana viu en barris amb concentració de negocis d’alimentació insana combinada a l’abast, amb la realitat que aquest territori també concentra el 30% de la població sota el llindar de la pobresa- genera espais on tenir accés a un menú equilibrat és improbable. A no ser que es prenguin un seguit de mesures exposades, avui a mode de conclusió, en la jornada “Els camins de l’alimentació” organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona a partir d’estudis elaborats per l’Institut Metròpoli i l’institut de Recerca Urbans de Barcelona (IDRA). En aquesta conjuntura se situen barris de la nostra ciutat on conflueixen aquests dos paràmetres. Es tracta dels barris que integren la Serra d’en Mena; també els de la part baixa de Llefià que amb Artigues, Sant Roc, Congrés i El Remei coincideixen amb els espais més vulnerables de Badalona Sud i també Sant Crist de Can Cabanyes. Un total d’12 barris de la ciutat que concentren 120.000 habitants amb aquest risc d’exposició a menjar “escombraria”.
Aquestes dades han estat compartides el dijous 24 de juliol, durant la jornada “Els camins de l’alimentació”, una trobada temàtica organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb l’objectiu de presentar algunes de les darreres recerques fetes a la metròpolis en matèria de distribució i comercialització alimentària, elaborades per l’Institut Metròpoli i l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), respectivament. Durant la jornada s’han presentat els resultats de diferents estudis liderats per l’AMB que determinen, per exemple, quines parts del territori necessiten una oferta alimentària més variada i saludable i proposen solucions estructurals per assolir-la. En el nostre territori, la situació és urgent a les àrees indicades, una taca força extensa de la ciutat.
L’eina del mapa dels entorns alimentaris.- Un dels estudis presentats druant la jornada de dijous al matí ha estat el treball “Actualització de la cartografia i caracterització dels entorns alimentaris locals en l’àmbit de l’AMB”, encarregat per l’AMB i elaborat per l’Institut Metròpoli. Aquesta investigació, molt il·lustrativa, es proposa traçar un mapa del territori metropolità, amb la premissa que l’accés a aliments saludables no depèn només de les eleccions individuals, sinó també de factors socioeconòmics i de l’oferta alimentària propera i assequible de cada àrea. Aquest mapa és essencial, segons els seus autors, per orientar polítiques que redueixin desigualtats i emissions associades als patrons de consum. Així, l’estudi distingeix diferents zones segons les característiques de la seva oferta alimentària, que anomena deserts alimentaris, pantans alimentaris i oasis i miratges d’alimentació ecològica.
Els “deserts alimentaris” són zones amb escassa disponibilitat d’aliments frescos i saludables a cinc minuts caminant, ubicats en àrees amb rendes baixes, on l’accés a aquests productes pot estar limitat per barreres econòmiques i també geogràfiques. Al mapa no s’identifiquen a la ciutat. La font d’aquesta mapificació és l’estudi “Actualització de la cartografia i caracterització dels entorns alimentaris locals a l’àmbit de l’AMB” del l’Institut Metròpili.
En un altre nivell s’identifiquen els “pantans alimentaris” que corresponen a zones amb una alta concentració d’oferta poc saludable, com ara aliments processats i menjar ràpid, en un radi de cinc minuts caminant. Al mapa, es representen amb taques vermelles segons el cens del districte que coincideix amb les rendes baixes. En color sèpia, la majoria de la ciutat, identificada com a pantà alimentari sense rendes baixes. Badalona seria globalment un “pantà” amb zones d’alerta identificades ens els barris de Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià, Artigues, Congrés, El Remei, Sant Roc, La Salut, La Pau, Lloreda, Sistrells i Sant Crist de Can Cabanyes.
Finalment, tobem els “oasis i miratges d’alimentació ecològica” localitzats en àrees amb bon accés a aliments ecològics a cinc minuts a peu. Si, a més, són àrees amb rendes baixes, es consideren miratges alimentaris, per la barrera econòmica.
La part grafiada amb color blau forc correspon a espais només ambrendes baixes i les parts acolorides amb blau clar zones neutres sense alerta alimentària.
Tal com s’especifica en aquest estudi, la disponibilitat, accessibilitat i assequibilitat dels aliments en el dia a dia de les persones influeixen directament en la seva dieta i la seva salut, ja que viure a prop de supermercats o botigues d’aliments frescos està relacionat amb hàbits alimentaris més bons i menys obesitat.
Què hi ha a cada lloc: botigues especialitzades, supermercats, mercats?.- Els resultats de l’estudi demostren que les botigues de barri (com ara verduleries, carnisseries, peixateries i pastisseries) lideren l’oferta alimentària i representen el 41,4 % dels 14.992 establiments d’alimentació localitzats en els municipis objecte de l’estudi, de manera que predominen per sobre d’altres formats com els autoserveis (16,8 %) o els establiments en mercats municipals (15,2 %). Els supermercats constitueixen el 13,0 % de l’oferta alimentària. Aquesta distribució és positiva, segons els experts que han elaborat l’estudi.
Un altre resultat bo que revela l’estudi és que els deserts alimentaris són pràcticament inexistents al territori metropolità. Tot i que el 14,7 % de la seva població viu en zones (seccions censals) amb una oferta baixa d’aliments frescos i saludables, només un 0,3 % d’aquesta població es troba també en àrees en risc de pobresa, i per tant, en un desert alimentari.
El 89% de la població amenaçada pel “pantà alimentari”.-Tanmateix, el tipus de zona que sí que abunda és la de pantà alimentari, a on hi ha identificats molts sectors de Badalona. El 88,65 % de la població de la metròpolis viu en zones (seccions censals) amb quatre o més establiments d’aliments poc saludables a cinc minuts a peu, és a dir, en el que es considera un pantà alimentari. D’aquesta població, un 9,11 %, a més, també resideix en zones amb més del 30 % de la població en risc de pobresa, la qual cosa destaca la relació entre pantans alimentaris i desigualtats socioeconòmiques. La combinatòria fa practicament improbable accedir a menús saludales.
Aquest problema és especialment present en barris com Ciutat Meridiana (Barcelona), la Ribera (Montcada i Reixac) i la Mina (Sant Adrià de Besòs), on la majoria de la població viu en els anomenats pantans alimentaris i el 100 % de la població està exposada a entorns alimentaris poc saludables.
Poca oferta de comerç d’alimentació a Tiana
Finalment, un altre aspecte que destaca l’estudi és la desigualtat en la distribució de l’oferta alimentària entre municipis. Mentre que Barcelona destaca per la densitat d’establiments alimentaris per habitant, amb 52,8 establiments per cada 10.000 habitants, en municipis més petits la densitat d’oferta alimentària és més baixa (19 a Sant Climent de Llobregat, 19 a Corbera de Llobregat i 17 a Tiana).
La raó que impulsa aquest tipus d’estudi s’explica per la participació de l’AMB en FoodCLIC, un programa que s’implementa entre el 2022 i el 2027 i en el qual participen diverses ciutats i àrees metropolitanes del continent per desenvolupar polítiques que garanteixin l’accés a una alimentació sana, segura i assequible a tota la ciutadania, alhora que estudia com el teixit social dels barris més vulnerables pot impulsar respostes locals per a una alimentació justa i sostenible. D’entre les iniciatives impulsades ha estat analitzar en profunditat els entorns alimentaris de dos barris: Sant Cosme (el Prat de Llobregat) i Fondo (Santa Coloma de Gramenet). L’estudi creua variables socioeconòmiques —renda disponible i percentatge de llars vulnerables— amb indicadors com l’accessibilitat a establiments d’alimentació, bars i restaurants o la distribució d’ajuda alimentària. Les conclusions evidencien que a les zones amb menys nivell socioeconòmic la incidència de problemes com l’obesitat infantil és sensiblement més alta, i d’això es pot deduir que és en aquests àmbits on és més important millorar els hàbits alimentaris. A partir d’aquest diagnòstic de l’estudi pilot, el projecte fomenta la cooperació entre agents locals i reforça les iniciatives ciutadanes que ja estan en marxa per avançar cap a un sistema alimentari més just, sostenible i saludable. Com ara, l’impuls de grups de consum a les dues ciutats que faciliten l’accés a productes ecològics i saludables a preus assequibles, essencials en barris de renda baixa on els aliments responsables amb el planeta acostumen a ser prohibitius. A banda dels beneficis socials, aquestes iniciatives comporten un impacte ambiental positiu: la comercialització de productes de temporada contribueix a reduir les emissions contaminants, la generació de residus i el malbaratament de recursos hídrics.
Posar en valor el rol dels productors locals.- En el marc de la jornada també s’han presentat els indicadors de l’estudi “Anticipar-se a les crisis alimentàries”, encarregat per l’AMB i elaborat per IDRA. Aquest treball analitza l’evolució del paper de Mercabarna en el sistema alimentari metropolità i proposa un seguit de millores per reforçar la participació dels productors locals i contribuir a lluitar contra la crisi climàtica, entre d’altres.
Segons l’estudi, en els darrers cinquanta anys Mercabarna ha passat de ser un mercat majorista fortament arrelat al territori a convertir‑se en un hub logístic inserit en les cadenes globals. En aquest període, la presència de producte català ha caigut del 53 % (1988) al 15 % (2023), mentre que la mercaderia d’importació ha crescut fins al 28 %. Paral·lelament, els mercats municipals, que abans concentraven el 70 % de les compres, avui amb prou feines representen el 12 %, i l’ocupació agrària catalana ha retrocedit del 19,3 % a l’11,6 % en el mateix període. Tot plegat es veu agreujat per la vulnerabilitat logística: els costos de transport han augmentat entre un 15 % i un 25 % en cinc anys i el canvi climàtic amenaça la productivitat agrària i la seguretat del subministrament.
Conclusions i propostes per millorar la fotografia resultant.- Davant d’aquest escenari, l’informe planteja un conjunt de mesures que combinen acció directa dins de Mercabarna i polítiques públiques més ambicioses. Les sis línies d’actuació estructural són:
- Disseny d’un pla estratègic en tres fases per relocalitzar la producció i reforçar la resiliència
- Constitució d’un Consell Alimentari Metropolità amb participació de la pagesia, els sindicats i les entitats socials, per democratitzar la governança
- Política d’inversió verda que impulsi la logística elèctrica, el fred eficient i un banc públic de terres
- Desplegament d’una xarxa de mercats majoristes de proximitat al Baix Llobregat, al Maresme i al Vallès per escurçar les cadenes de distribució i reduir emissions
- Ús de la compra pública per garantir una demanda estable als productors locals i ecològics
- Sistema avançat de traçabilitat en temps real que permeti conèixer l’origen, les pràctiques i la petjada ambiental dels aliments.
Aquestes mesures proposades dibuixen un rumb alternatiu basat en la sostenibilitat, la governança col·laborativa i la transparència, amb l’objectiu de transformar Mercabarna en catalitzador d’una transició agroecològica que enforteixi l’economia local i la resiliència alimentària del país.
Alimentació i canvi climàtic: increment de consum elèctric per importar menjar.- Aquesta deslocalització identificada dia d’avui també posa sobre la taula que el sistema alimentari metropolità presenta situacions que no només agreugen les desigualtats entre sectors de la població, sinó que també accentuen l’emergència climàtica en què es troba el territori metropolità. La creixent dependència dels aliments importats de fora del territori i la falta d’aliments frescos no només es tradueix en una alimentació menys saludable, sinó que també augmenta de manera global els nivells d’emissions contaminants derivades del transport i la distribució. El consum d’aliments no produïts al territori també fa augmentar la despesa energètica resultant de la conservació d’aliments, i una necessitat més gran d’embalatges per allargar-ne la vida útil contribueix a incrementar la quantitat de residus generats.
Mitjançant diverses estratègies, l’AMB busca millorar la resiliència alimentària del territori, fent-lo més fort davant de crisis de subministrament i d’augments del preu dels aliments i evitant els efectes negatius en l’esfera ambiental i social.
