Al rescat de les ermites, un projecte badaloní reivindica un patrimoni oblidat de la ciutat

    0
    134

    El 18 de novembre l’entitat Ermites Badalona durà a terme una excursió guiada per tal de donar a conèixer les tres ermites de la ciutat

     

     

    Autor: Màrius Lamor

    Un costum molt arrelat a la nostra societat és catalogar l’Edat Mitjana com una època de retrocés, superstició i violència. Sobretot a llocs com Badalona, coneguda per la seva esplendor demogràfica i urbanística durant l’Imperi Romà. I, si bé és veritat que després de la caiguda d’aquest la ciutat va patir una davallada en la població, la realitat és que Badalona va mantenir-se present com a potència agrària.

    Tal com ens explica l’historiador badaloní Abraham Giraldés, el fet que les grans ciutats patissin saquejos durant l’Edat Mitjana va gestar un procés de ruralització on part de la població va traslladar-se al camp, a l’actual Serralada Marina en el nostre cas. Va ser en aquest context on es van originar les ermites, un patrimoni històric de la ciutat que actualment es troba en un estat deplorable.

     

    Què és el projecte Ermites de Badalona?

    Aquesta iniciativa va néixer l’any 2017 de la mà d’una arqueòloga i un historiador de la ciutat, l’Ada Richaud i l’Abraham Giraldés, per tal de donar a conèixer les tres ermites de Badalona: Sant Onofre, Sant Climent i la Miranda.

    Inicialment, el projecte es va crear dins del Centre Excursionista de Badalona, com a secció dedicada a aquest patrimoni històric. En aquest context van fer accions de difusió, com per exemple visites i excursions guiades per donar-ho a conèixer.

    Va ser a principis de 2020 quan, en separar-se del Centre Excursionista, es van consolidar com una entitat pròpia: Ermites Badalona. Des de llavors han tingut com a objectiu denunciar el mal estat d’aquests béns culturals i fer-ne promoció per tal que els badalonins coneguin aquesta part de la història de la ciutat.

     

    Ver esta publicación en Instagram

     

    Una publicación compartida de Ermites de Badalona (@ermitesbdn)

     

    Quines són les ermites?

    En paraules de Giraldés, una ermita és “un petit oratori que fa servir un monjo o religiós per separar-se de la comunitat i anar en aïllament a resar i acostar-se a déu”. A la Serralada Marina trobem un total de tres ermites que daten d’entre els segles XV i XVII: Sant Onofre, Sant Climent i la Miranda.

    Els seus orígens es troben en l’orde jerònim, fundadors del monestir de Sant Jeroni de la Murtra l’any 1416. Aquesta congregació religiosa valora molt poder retirar-se espiritualment i és per això que, l’any 1498, monjos d’aquest monestir van establir l’ermita de Sant Onofre com a lloc de culte.

    Cent anys després, el 1615, va haver-hi una gran sequera a la ciutat. Va ser llavors quan, entre els badalonins i els jerònims, es va pactar construir una ermita dedicada a Sant Climent un cop acabés. Climent va ser un bisbe de Roma dels orígens del cristianisme molt vinculat amb la pluja, ja que se li atribueix el miracle d’haver trobat una font d’aigua. L’oratori es va construir finalment cap als anys setanta d’aquell segle, molt més tard del planejat

    Pel que fa a la Miranda, coneguda inicialment com a ermita del Sant Crist, va ser fundada també al segle XVII i és actualment la que es troba en pitjor estat. El nom de Miranda sorgeix a partir que, gràcies a les seves vistes a tot el pla de Barcelona, es va convertir en un lloc popular pels excursionistes que anaven allà a mirar el paisatge.

     

    Un patrimoni deixat de banda

    Avui dia, les ermites són propietat privada dels hereus de la família Güell, descendents d’Eusebio Güell, que va ser el principal mecenes d’Antoni Gaudí. 

    El territori on es troben les ermites està repartit entre un total de disset hereus, dels quals cap està interessat a dur a terme un pla d’actuació per la conservació del patrimoni d’aquesta zona. Mentre la titularitat sigui privada cap òrgan administratiu pot actuar.

    En aquest context l’ermita de Sant Onofre és la més ben conservada, ja que l’any 1957 el Centre Excursionista es va encarregar de reparar el sostre, que estava enfonsat. Tot i això, encara avui en dia es filtra aigua cada vegada que plou.

    La Miranda és la que es troba en més mal estat. Tot i que el 2010 encara es conservava un tros de la paret del pis de dalt, l’estat actual de l’ermita és deplorable.

    Només es conserven les parets del pis de baix, i l’estructura té pintades tant a l’interior com l’exterior. El terra està ple de restes del pis superior enfonsat i d’una àmplia varietat de porqueria. Entre els objectes que es poden identificar trobem vidres trencats, llaunes, cigarretes i gots de plàstic. Destaquen també una espelma i una brotxa de pintar. Tot això combinat amb una forta olor de pixum i, a més a més, indicis que mostren la possibilitat que s’hi hagin fet fogueres en algun moment.

    Aquests fets demostren que la conservació no només depèn de la voluntat dels propietaris, sinó que passa també per la responsabilitat cívica.

     

    Possibles solucions

    Ara per ara, mentre la propietat sigui privada una entitat com Ermites Badalona no pot actuar directament sobre el patrimoni, però sí fer soroll per tal de fer arribar la problemàtica a la ciutadania i l’administració.

    “Des que es va iniciar el projecte no hi ha hagut gens d’interès polític per tirar endavant un projecte, però sí un feedback”. La resposta que han rebut sempre: no és prioritari.

    En relació amb això Giraldés destaca que la tasca de l’entitat neix “del suport insuficient de l’administració pública davant d’aquesta situació. Ermites recull el testimoni del Centre Excursionista de Badalona en la preservació i difusió d’aquestes ermites, i el Centre Excursionista s’ocupava d’això perquè a l’Ajuntament no li ha interessat des dels anys cinquanta. Lluitem en resposta a aquesta inacció, que ha vingut per part de tots els colors i ideologies que han passat pel govern de la ciutat”.

    Una de les solucions passa llavors per la voluntat política d’adquirir el bé o territori en concret, tal com va passar per exemple amb el retaule de Sant Sebastià ara fa un parell d’anys.

     

    Les visites guiades, una via pel civisme

    Per altra banda, en l’àmbit més vinculat a la ciutadania Ermites Badalona utilitza visites guiades com la del 18 de novembre per a fomentar el coneixement del valor d’aquest patrimoni.

    Un dels factors que empitjoren l’estat de les ermites és el vandalisme i, en boca de l’entitat, la seva primera causa “és la desconeixença del valor d’allò que es malmet”. Amb les visites aposten per solucionar això.

    Anualment l’entitat duu a terme al voltant de tres visites guiades, les quals coincideixen amb els sants que donen nom a les ermites. L’assistència acostuma a ser d’entre deu i vint persones de totes les edats.

    Arran dels vincles de l’Abraham amb la festa medieval de Canyadó, l’Associació Cultural de la Festa Sant Jordi els ofereix un suport tècnic i de personal per a aquestes activitats de difusió. Per exemple, la visita del dia 18 l’han organitzat conjuntament. 

    Pel que fa al futur de l’entitat, estan treballant per poder complementar aquestes excursions per les tres ermites amb una visita a Sant Jeroni. A la vegada, busquen un espai on poder exhibir una exposició itinerant que tenen i que ja han mostrat en anteriors ocasions. Tot això amb la finalitat de continuar donant a conèixer aquest projecte entre la ciutadania, tal com marca el seu objectiu principal. I a més a més, promocionant el patrimoni “oblidat” de Badalona per tal de trobar una solució òptima davant el mal estat en què es troben aquests béns culturals.

    FER UN COMENTARI

    Si us plau introdueix el teu comentari!
    Si us plau introdueix el teu nom aquí