I si Badalona perdés els Dracs?

    0
    489cb0bd3a8de84c5190abb752f31192b5aaf59ba8f358e39f9d69c42f706983_0.png

    07/02/2017 – La directiva del club explica que s’està plantejant l’opció de sortir de la ciutat per intentar buscar un futur més engrescador.

     

    Fa escassament una setmana, el patinador Javier Fernández aterrava a Madrid després d’haver-se proclamat campió d’Europa per cinquena vegada. Va arribar sol, ja que cap autoritat ni cap mitjà de comunicació el va anar a rebre a l’aeroport.

     

    Aquest exemple, sens dubte prou gràfic, ens acosta al context en el qual han de conviure els esports minoritaris a Espanya. Segurament, el món local hauria d’actuar com un escenari on les diferències entre les disciplines dominadores (futbol, bàsquet, etc) i la resta de pràctiques esportives per consolidar quedessin reduïdes.

     

    Si parlem de Badalona, el cas dels Dracs és revelador. Segons ha pogut saber aquest diari, la directiva del club es planteja seriosament buscar una nova llar després de 30 anys d’història a la ciutat.

     

    En un context esportiu com el badaloní, on el conflicte per l’ús de les instal·lacions i les reclamacions pel mal estat de les mateixes s’han convertit en problemes endèmics, aconseguir consolidar una pràctica com el futbol americà no és gens senzill.

     

    Actualment l’entitat presidida per Jose Luís Soler compta amb 160 jugadors i jugadores i és el club de més prestigi arreu d’Espanya si sumem palmarès nacional, internacional i trajectòria esportiva.

     

    “El sentiment del club és que les entitats de la ciutat no ens volen aquí. Sembla que fem nosa. Per tant, buscarem opcions per marxar”, relata un abatut Jordi Soler, directiu de Dracs. La junta recalca que el problema no és l’Ajuntament, ja que aquesta situació s’arrossega des de fa “molts anys”.

     

    Les claus de la decisió

     

    Ha arribat un moment que al club li “és igual” pagar per una instal·lació en una ciutat diferent. “Si ens hem de dir Alella Dracs, doncs no passa res. L’únic que busquem són horaris que demostrin que se li té un respecte al club. No pot ser que s’hagi d’anar a jugar a Terrassa com a local”, recalca Soler.

     

    La junta directiva explica que, al llarg de molts anys, Dracs s’ha anat movent per diferents camps perquè sempre hi ha hagut pressions per fer-los fora. En aquest sentit, els contactes inicials mantinguts pel Consistori i la Generalitat per reactivar el projecte de la Colina es veuen amb escepticisme.

     

    Cal recordar que els Dracs entrenen tres cops per setmana a Montigalà (dilluns, dimecres i divendres de 19:30h a 23:30h) i que només disposen de tot el camp durant una hora en cada sessió (el sènior masculí format per 35 jugadors de 22:30h a 23:30h).

     

    Els 25 jugadors de flag sub11, els 15 sub13 i sub15, les 27 noies del femení i els 30 júnior i cadets s’exerciten tots junts de 19:30h a 21:30h en mig camp. Estem parlant de més de 90 efectius.

     

    “Així és impossible créixer i millorar. El futbol americà és un esport on necessites distància per fer passades i practicar jugades. Vas a jugar a Alemanya i el tractament que ofereixen allà és molt diferent”, remarca Jordi Soler.

     

    Demà, la directiva dels Badalona Dracs s’ha de reunir amb l’Ajuntament per fer balanç de situació. El club voldria gaudir de més espai per entrenar (camp sencer de 19:30h a 23:30h) i el missatge que es trasllada és el de buscar altres municipis que vulguin acollir-los.

     

    Badalona s’ha de plantejar dues qüestions. Reflexionar i extreure’n conclusions. En primer lloc, quins vicis d’usos autoritaris s’han generat en les instal·lacions municipals al llarg dels darrers anys? I la segona. Ara per ara, quin club esportiu de la ciutat està en disposició de ser el millor del país en alguna disciplina esportiva i de competir en la màxima categoria europea? Pensem-hi entre tots plegats.