Integrats pel color micaco

    0
    22875912845_e0c7635254_k.jpg

    29/06/2016 – Els Castellers de Badalona s’apropen al seu 20º aniversari buscant completar un salt qualitatiu des del punt de vista tècnic.

     

    Entrar dins la nau d’assaig del carrer Font i Escolà et fa topar amb una atmosfera especial; amb un ambient vertebrador construït amb xarxes, escales i cascs de protecció. La seu social dels Castellers de Badalona respira germanor i companyonia. Sens dubte és un espai on les edats i els llocs de procedència no s’utilitzen com un element diferenciador.

     

    En el seu quart any com a presidenta de l’entitat, Lourdes Fernández observa com la Colla Micaco es troba davant un moment evolutiu important per la història de la institució. Malgrat mobilitzar a un centenar de persones en cada diada, la colla necessita absorbir més gent per completar el següent pas marcat des de la direcció tècnica i la junta: fer castells compostos i castells de vuit.

     

    “Estem a punt de fer un gran salt cap endavant, però ens manca gent per aconseguir-ho. Necessitem a més persones per fer pinya, consolidar els castells més grans de la gamma de set i passar als castells de vuit”, reconeixia a aquest diari la presidenta dels Castellers de Badalona.

     

    Ja han passat gairebé 20 anys des que el 1997 Jaume Sellarès donés el tret de sortida de la colla. D’assajar a Dalt la Vila en unes condicions precàries, els micacos passarien a una antiga fàbrica situada a prop de l’estació, espai que seria substituït per la nau actual de Pep Ventura.

     

    “La colla va començar molt bé, gaudint d’un creixement important. Al principi tot girava al voltant del centre de Badalona, però de mica en mica vam anar portant els castells cap als barris. Tant per captar gent com per expandir la tradició castellera per la ciutat”, relatava Lourdes Fernández, gallega de naixement.

     

    Un cop consolidat un nucli fort al centre, els Castellers de Badalona es proposarien un gran repte que encara avui segueixen perseguint: eliminar les fronteres dels barris i fer penetrar la tradició i la cultura castellera per tota la ciutat.

     

    “Badalona és molt gran i el problema que a vegades tenim és que ens costa arribar a tot arreu. Per això celebrem un conjunt de diades que sempre es fan fora del centre. La diada de tardor, per exemple, sempre la movem per diferents barris”, exposava Fernández.

     

    Per lluitar contra el clàssic handicap de ‘les dues Badalones’, la Micaco participa en les festivitats d’altres entitats i realitza tallers a les escoles i a diferents esplais.

    “Som colla de ciutat. Volem que tothom senti que els Castellers de Badalona són seus”, defensava la presidenta de l’entitat.

     

    En conseqüència, la marca Micaco sempre “s’intenta potenciar al màxim” des de dins de la institució, malgrat tenir clar que “cal picar pedra per créixer”. “A Tarragona els nens neixen pujant castells, però aquí la població desconeix molt el món casteller. De tota manera és bonic poder dir que a la colla hi ha gent de tot arreu. Tenim catalans, emigrants de dins d’Espanya, persones del Magrib, suecs i llatinoamericans”, celebrava Lourdes Fernández.

     

    Precisament aquest caràcter integrador i de cohesió és un dels principals actius dels Castellers de Badalona. Es tracta d’una activitat sense cost que relaciona persones d’edats, feines i condicions socials molt diverses.

     

    “El millor dels castellers és l’efecte socialitzador que t’aporten. Tothom que ho prova veu que la integració és el nostre màxim exponent. Aglutinem a gent molt diversa que ni es coneixeria fora de la colla. Sempre diem que practiquem un oci alternatiu on ens trobem amb gent de diferents edats i cultures”, explicava la presidenta de la Micaco.

     

    Des del punt de vista tècnic, aconseguir que tota aquesta barreja de procedències i condicions remi en una mateixa direcció resulta clau per assolir els resultats esperats. Adrià Bonet, de 22 anys, és el cap de colla dels Castellers de Badalona i té molt clar que fer pinya és sinònim d’èxit.

     

    “Quan la gent confia en el company i hi ha bon ambient i bona sintonia, les coses sempre surten millor. Tothom ve a l’assaig relaxat perquè saben que s’ho passaran bé. Quan la cosa està més tensa i les persones pensen una mica massa, es nota”, reconeixia.

     

    Des d’una posició d’observador, aconseguir l’harmonia d’un grup tan heterogeni podria semblar extremadament complicat. Des de dins del castell, però, tot es veu més senzill. “A la colla hi ha persones de 70 anys i de cinc. En un altre esport o activitat, això podria ser estrany, però aquí és el millor que tenim”, sentenciava Bonet. A la Micaco, tothom fa colla.