La flor del ridícul

    0
    DDZ6vqgW0AELDeM.jpg

    30/06/2017 – OPINIÓ. La regidora María Gallardo no va estar a l’altura de les circumstàncies en la presentació del futur Museu del Bàsquet Català: no va dir bé ni el nom del president de la Federació Catalana.

     

    Si res no canvia, en pocs anys Badalona podrà presumir de ser la seu del Museu del Bàsquet Català, una instal·lació única en tot el territori. El projecte es presentava aquesta setmana a l’Ajuntament, comptant amb la participació de l’alcaldessa, Dolors Sabater, el president de la FCBQ, Joan Fa, i la regidora d’esports, María Gallardo.

     

    Quan es dona el tret de sortida a una iniciativa que encara es troba en fase de lenta cocció, la posada en escena ha de ser perfecta; i més si hi ha mitjans de comunicació nacionals dins de la sala. Lamentablement, un cop culminat l’acte de presentació del museu, els companys periodistes no abandonaven la roda de premsa parlant en positiu. Molts d’ells marxaven incrèduls; colpits pel ridícul protagonitzat per la regidora Gallardo. 

     

    És admissible que la titular d’esports d’una ciutat com Badalona, bressol del bàsquet, no sàpiga ni el nom del president de la Federació Catalana de Basquetbol? Rotundament no. Durant tota la seva intervenció, María Gallardo faria referència al senyor Joan Fa com a senyor Flor, generant una reacció d’incredulitat dels periodistes i les autoritats assistents.

     

    Aquest error garrafal que encara té més pes si es té en compte el passat ‘badaloní’ de Joan Fa. El president de la FCBQ va jugar al planter de la Penya, fent el salt al primer equip per guanyar la primera lliga de la història del club, ara fa 50 anys (1967). Un títol històric contra el totpoderós Madrid i que Badalona es va encarregar de commemorar fa escassos mesos amb multitud d’actes.

     

    La flor de la regidora d’esports encara tindria un segon capítol. Aquest arribaria a l’hora d’intentar agrair la incansable tasca de formació que realitzen les entitats esportives de la ciutat dedicades al bàsquet. Círcol, Minguella i Badalonès. Només tres van ser els clubs que María Gallardo va ser capaç de citar, al·legant estar “nerviosa” per disculpar-se. Al final hi va afegir el Llefià, ajudada per la tribuna de públic, i la Penya.

     

    Aquesta no és la primera ocasió que Gallardo ens fa passar una mala estona en un acte de primer ordre. Recordo una rebuda oficial a l’Anna Cruz, l’octubre del 2015 i coincidint amb el títol de la WNBA guanyat per la badalonina. En aquella recepció, la regidora d’esports va situar l’Anna jugant a Cracòvia (Polònia); a més de 3.000 quilòmetres del seu veritable club el 2015: el Nadezhda Orenburg rus.

     

    Entre això, el famós “Si la Penya no pot estar en aquesta categoria, que no hi estigui” i els múltiples xocs frontals amb clubs de la ciutat, la imatge pública  de la regidora ha quedat malmesa. No és una qüestió d’aptitud ni d’actitud. A vegades és una simple qüestió de Viquipèdia i d’entendre que, en política, el què i el com han d’anar sempre de la mà.