La pandèmia comença a fer estralls en els sectors més vulnerables

    0

    La pandèmia del coronavirus ha suposat, a banda d’una crisi sanitària de primera magnitud, una crisi econòmica mai vista en tan poc temps. En qüestió de mesos, s’han destruït centenars d’empreses i s’han perdut milers de llocs de treball. A Badalona, ara que hem acabat l’any, ja tenim dades oficials d’aquesta crisi que fa mesos que s’ensuma. Pel que fa a les dades de l’atur, Badalona ha tancat l’any de la Covid-19 amb més de 3.000 aturats més que amb els que va començar el 2020. En concret, 3.025 persones a les llistes del servei d’ocupació. La taxa d’atur s’ha situat a la ciutat en el 15,09%. Els estralls en l’ocupació de la pandèmia són evidents, latents i persisteixen. Badalona registrava a finals del 2020 un total de 16.628 persones a l’atur. Fins i tot en un mes on sempre baixaven les dades de desocupats, el desembre, 390 persones han entrat a la llista de l’atur. Pel que fa als ERTOS, hi ha dades preocupants, com per exemple les 1.650 treballadors i treballadores de la ciutat que treballen en el sector comercial i que durant l’any passat van tenir un expedient de regulació a la seva feina.

    La pobresa augmenta en molts àmbits de Badalona

    En molts sectors vulnerables de la ciutat els efectes de la Covid ha provocat que plogui sobre mullat. Un d’ells són les persones que viuen al carrer. La nit del passat 20 de maig la Taula Sense Llar de Badalona va comptabilitzar un total de 404 persones dormint en serveis per a persones sense llar que funcionen a la ciutat. D’aquestes, 50 persones van passar la nit al pavelló de Casagemes, habilitat durant els dies de confinament; 3 persones al dispositiu que es va crear per a l’operació hivern; 25 persones en centres d’acollida; 43 en pisos d’inserció; 142 en habitatges inadequats (assentaments), i 141 en pensions i habitacions de rellogar. Durant aquests darrers dies de temperatures molt baixes, fonts dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Badalona han explicat que unes 150 persones estan sent ateses en diversos allotjaments, des de Can Bofill Vell, albergs o hostals. Part d’aquestes 150 persones són les afectades per l’incendi de la nau cremada del carrer Guifré. Des de l’Ajuntament reconeixen que moltes persones sense sostre són reticents a deixar el carrer, tot i que els tècnics municipals intenten convèncer de passar aquestes nits tan fredes sota cobert. D’altra banda, un grup de persones que vivien a la nau del Gorg continuen acampades a l’antic solar on hi havia l’edifici cremat.

    Uns 12.000 badalonins necessiten ajuda dels Bancs d’Aliments

    La pandèmia també té un efecte molt visible en els productes de primera necessitat. Tots els Bancs d’Aliments que disposa Badalona han vist com creixia la demanda dels seus serveis, durant els darrers mesos. A finals de l’any passat, unes 12.000 persones a la ciutat rebien algun tipus d’ajuda d’aquest banc d’Aliments. De fet, tots els centres on reparteixen menjar a Badalona han vist augmentar la demanda, en alguns casos fins al 30%. Pel que fa als perfils, des del Banc d’Aliments de la ciutat alerten que han vist com moltes famílies, on dues persones tenien feina, han vist com la pandèmia els deixava a l’atur i per aquest motiu estan utilitzant els serveis per demanar aliments. Les entitats socials destaquen que aquest augment de les sol·licituds d’ajuts, des de principis de l’any passat, es deu al canvi de perfil de les persones que recorren al servei. Així, fins al març l’entitat atenia sobretot persones en situació de precarietat laboral derivada de la crisi econòmica del 2008. Ara en canvi, també atenen “gent nova” que arran de la pandèmia ha perdut la feina. Des d’aquestes entitats han destacat la “gran baixada” que ha tingut el sector de l’hosteleria, amb molts establiments tancats, i han criticat que l’Ingrés Mínim Vital, “que quan va sortir semblava que podria salvar moltes coses”, no ha arribat a moltes persones i “no s’ha notat”.

    Més pressió sobre els treballadors socials, amb la situació d’emergència per la Covid

    Tots els Serveis Socials de les diferents administracions no donen abast, des del passat març. Mai han estat sobrats de personal, però ara, amb la crisi econòmica provocada per la Covid-19 han hagut de multiplicar-se, bé fent teletreball o bé des de les oficines que continuaven obertes. Sovint les imatges de les necessitats i la pobresa que ha portat el coronavirus dels que s’han quedat sense feina, sigui amb contracte o sense, són les cues que s’han format per demanar aliments o altres ajudes. La gran demanda, juntament amb la necessitat de preservar la salut de les treballadores de Serveis Socials (la gran majoria són dones), va forçar un canvi d’estratègia en l’atenció. Si abans de l’emergència feien visites d’una hora, per telèfon n’han reduït el temps a menys de la meitat, i, si abans en feien quatre al dia, durant aquests mesos n’han fet vuit, el doble. Les dades indiquen que un 80% de les persones que han anat a Serveis Socials aquests mesos demanaven ajuda per a aliments i un 20% per poder pagar el lloguer. Problemes econòmics que s’han barrejat amb la necessitat d’assessorament en temes que no sempre eren competència municipal: com tramitar un ERTO, contactar amb el SEPE, etc. A més a més, molta gent no té connectivitat i els tràmits per internet no són sempre fàcils. Pel que fa al perfil més habitual, segons les dades dels mateixos serveis, dones d’uns 50 anys de mitjana ha estat el més habitual durant aquests darrers mesos. De moment, Serveis Socials no preveu una davallada de les persones que atenen, al contrari, preveuen que durant els primers mesos d’aquest 2021 creixerà la petició d’ajuda.

    Carles Carvajal

    FER UN COMENTARI

    Si us plau introdueix el teu comentari!
    Si us plau introdueix el teu nom aquí