La recepta contra el malbaratament

    0
    IMG_0287.JPG

    10/04/2015 – Un equip multidisciplinari de Can Ruti va posar en marxa el 2010 un projecte per reduir el malbaratament de menjar a l’hospital; la iniciativa ja s’ha consolidat i és candidata al Premi Europeu de Prevenció de Residus.

    L’Hospital Germans Trias i Pujol serveix a diari prop de 1.200 àpats entre els esmorzars, dinars i sopars, comptant només els pacients ingressats. Un número que s’apropa als 2.000 menús si tenim en compte el servei de cafeteria i de menjars per a la resta d’usuaris i la plantilla de l’hospital. Una voràgine de plats, carns, peix, verdures i fruites que s’elabora en una cuina en la que arriben a treballar plegades una cinquantena de persones durant els punts forts del dia. A ningú se li escapa que no ha de ser fàcil coordinar tot aquest vaivé quotidià; el problema és que, si la falta d’organització es dóna en un àmbit com l’alimentari, la conseqüència directa pot ser el malbaratament de menjar. Els professionals de diferents àmbits de l’hospital de Can Ruti van reflexionar i analitzar aquesta situació fa poc menys de cinc anys i van decidir emprendre un projecte per evitar o, com a mínim, reduir les despeses i els àpats sobrants. A dia d’avui, aquesta iniciativa opta al Premi Europeu de Prevenció de Residus.

     

    La idea la va impulsar al 2010 un grup multidisciplinari format per una part assistencial, la d’infermeria, encarregada de portar el menjar i del contacte amb els pacients; la unitat de l’hospital responsable de la vessant hotelera –àpats, roba, higiene-, i Arcasa, l’empresa de càtering que gestiona el servei de cuina. Tots es van posar d’acord i van decidir començar a monitoritzar les dietes i controlar, una per una, si es menjaven bé i, en cas contrari, trobar els motius. En definitiva, una mena d’enquesta de satisfacció i un major control per veure els errors del sistema i poder incidir en la millora. Una safata podria ser retornada a cuina sense tocar per diversos motius: des del més senzill, que a la persona no li agradés, a un error de càlcul, que el pacient fos donat d’alta i cuina no hagués rebut la comunicació adient.

     

    Per posar-hi remei es va engegar la integració de les prescripcions assistencials i les de cuina i nutrició. Durant tot un any, es va dur a terme la conjunció de les aplicacions informàtiques de tots dos àmbits perquè el treball del personal fos més simple i es reduís la possibilitat d’errar. D’aquesta forma, quan una dieta es demana, va directament vinculada a un usuari en concret i s’eviten duplicitats o menús sense destinatari. A més, es va optar per oferir diferents opcions a cada àpat a les persones ingressades amb dieta convencional i sense restriccions. Cada dia, el personal pregunta als pacients quin menú volen –tenen unes tres variants- per al dia següent, i s’encarrega automàticament mitjançant un dispositiu digital. D’altra banda, s’elaboren dietes especials per a aquelles persones que requereixen una alimentació concreta per motius de salut. En total, l’hospital prepara més de 200 dietes adaptades, al marge de la convencional.

     

    “No ha estat fàcil. Hi ha hagut moments crítics en els que hem estat a punt de deixar-ho, però ara tot l’equip està molt content. Mai s’havia donat aquesta coordinació”, expliquen dos dels responsables del projecte, Yolanda Fernández i Francisco José Quílez. Can Ruti és l’únic hospital públic de Catalunya, i un dels pocs a tot el continent, que desenvolupa un projecte per reduir el malbaratament d’aliments. El Premi Europeu de Prevenció de Residus serà entregat a Budapest a finals de maig i compta amb la candidatura d’altres dues iniciatives catalanes i unes 15 més d’arreu d’Europa.

     

    Un estalvi de més de 50.000 euros anuals

     

    El projecte desenvolupat per l’equip multidisciplinari del Germans Trias ha suposat l’estalvi d’uns 300 dietes mensuals que abans es llençaven. En recursos econòmics, aquesta reducció es tradueix en uns 52.000 euros anuals que el centre ha deixat de malbaratar, d’una despesa total de dos milions en el servei de cuina. I és que, un cop el menjar surt de la cuina de l’hospital, no pot ser reaprofitat ni donat a cap entitat perquè sigui redistribuït, degut a motius de salut. “Era una llàstima veure tot el menjar que abans sobrava”. Tot plegat, al marge del treball humà i els esforços que ha suposat, ha estat possible gràcies a una inversió de 15.000 euros per part de l’empresa adjudicatària del servei de càtering, que s’ha fet càrrec del finançament del projecte.

     

    El reflex de la progressió del programa es veu objectivament a les dades dels darrers dos anys. Al 2013, es van deixar de consumir 2.204 àpats (un 0,88% del total), més de 1.400 quilos de menjar; al 2014, el nombre es va reduir fins als 804 àpats (un 0,4%), una mitja tona de menjar. En un any, el descens va ser de quasi una tona, i els responsables del projecte asseguren que les perspectives i marge de millora són encara molt positives.