Les platges de Badalona: amenaça de desaparició davant la pujada del nivell del mar

    0

    Des del 2017, diverses platges del litoral metropolità pateixen una clara regressió pel que fa a l’espai ocupat per la sorra. Montgat ha perdut 7.5 metres de mitjana a l’any, mentre que Badalona s’acosta als 10. Aquesta és una de les conclusions presentades per l’informe ‘Un litoral al límit’, redactat pel Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS). El document assegura que el 2035 el 9% de la costa catalana podria haver desaparegut i que només la meitat de les platges podran tenir serveis com xiringuitos a causa de la manca d’espai.

    Badalona, un cas clar

    El litoral badaloní ha patit canvis significatius en els darrers anys. A la desaparició de la platja de la Mora s’hi ha de sumar la pèrdua de sorra de la platja del Cristall o dels Pescadors. La manca de sediments procedents de les rieres i la pujada del nivell del mar fan que la ciutat hagi ‘renunciat’ a prop de 30 metres de sorra en els darrers anys. Només entre 2002 i 2010, en tot el litoral català, però especialment a l’Àrea Metropolitana, es van haver de reposar 775.000 metres cúbics de sorra cada any per ‘reconstruir’ les platges.

    Massa població

    L’informe ‘Un litoral al límit’ fa balanç de la situació de la costa a Catalunya, posant especialment el focus en Barcelona i els municipis del voltant com Badalona. La costa catalana representa el 7% del territori català, però hi viu el 43% de la població de Catalunya. La pressió urbanística ha transformat bona part del litoral, modificant el transcurs de rius i rambles per crear habitatges, ports, carreteres i passejos. Això ha provocat el tall de l’arribada dels sediments que alimentaven de sorra les platges. Si a això li sumem l’increment dels temporals i les inundacions a causa de la crisi climàtica, ens situem davant d’un escenari d’amenaça real.

    L’informe adverteix que només un 20% del litoral de Catalunya té suficient espai per retirar-se i evitar els efectes de la pujada del nivell del mar. Això s’explica pel fet que el 60% del front marítim està urbanitzat en els primers 100 metres al annexos del mar.

    Repensar l’urbanisme

    En un futur no massa llunyà, les administracions públiques hauran d’apostar per començar a comprar terrenys allunyats de la franja marítima on traslladar-hi equipaments i habitatges. S’ha d’apostar, doncs, per un urbanisme adaptatiu com s’està fent ja a França i el Regne Unit, tot i l’elevat cost que això comporta. De la mateixa manera, els experts afirmen que cal repensar tots els plans urbanístics pensats per primera línia de mar, sobretot pel que fa a la construcció de vivenda nova.

    El cost d’adaptar quilòmetres i quilòmetres de façana marítima amenaçada serà molt elevat, i el mateix informe fa propostes per finançar totes aquestes inversions. Una d’elles seria destinar la recaptació de la taxa turística per crear un Conservatori del Litoral, òrgan de gestió de costes que restauri i naturalitzi la franja, i un pla d’actuacions urgents d’adaptació al canvi climàtic. També planteja gravar totes les activitats que facin un ús del litoral, replantejar el model de turisme centrat en la cosa o crear impostos nous sobre les segones residències en aquestes zones.

    Ports i tren

    A Badalona, una de les dificultats afegides que té l’avenç del mar és la línia R1. La línia ferroviària de rodalies que transcorre des de Barcelona fins a Blanes marca la frontera entre el mar i les àrees urbanitzades i ja ha estat afectada per múltiples temporals en el passat. Des de fa anys es planteja l’opció de reformular el recorregut, evitant que passi per primera línia de costa.

    D’altra banda, a la limitació física de les platges badalonines se li suma que espigons i ports esportius interrompen els corrents marítims que distribueixen la sorra per tot el litoral. A Catalunya, hi ha 47 ports, un a cada 12 quilòmetres. Tots aquests obstacles limiten el transport de la sorra.

    FER UN COMENTARI

    Si us plau introdueix el teu comentari!
    Si us plau introdueix el teu nom aquí