Llum al final del túnel (92-91)

    0
    46
    dgl0241web.jpg

    01/04/2018 – El Divina Joventut ha tombat l’Herbalife Gran Canària en un partit d’infart a l’Olímpic (92-91) i ha posat punt i final a una ratxa negativa de 13 derrotes consecutives que durava des del passat 17 de desembre. 

    01/04/2018 – Per fi, una victòria. El Divina Joventut ha tombat l’Herbalife Gran Canària en un partit d’infart a l’Olímpic (92-91) i ha posat punt i final a una ratxa negativa de 13 derrotes consecutives que durava des del passat 17 de desembre. Primer triomf, a més, de Carles Duran des que va arribar a la banqueta verd-i-negra, en un duel d'alt voltatge que s’ha resolt en una pròrroga agònica.
    Els badalonins, quasi sempre per davant en el marcador, han merescut segellar la victòria en el temps reglamentari, però un triple inversemblant d’Eulis Báez, un malson amb 32 de valoració, ha dut el partit al temps extra. Allà el nord-americà DJ Seeley (19 punts, 16 dels quals en l’últim quart i la pròrroga), ha estat a punt de provocar un nou daltabaix amb un triple letal a 50 segons de la conclusió (88-91). Tot semblava perdut, però els badalonins no han abaixat els braços, han serrat les dents en defensa i Laprovittola, seguríssim des de la línia de personal, ha fet justícia anotant quatre tirs lliures consecutius. 
    El base argentí, que ha estat 41 minuts en pista, ha protagonitzat un autèntic recital (22 punts i 7 assistències). Sota el seu lideratge, tot l’equip ha sumat, encara que cal destacar alguns noms propis. El primer, el de Demitrius Conger, que s’ha destapat amb 17 punts i 21 de valoració. L’aler nord-americà, molt discret des de la seva arribada a l’Olímpic, ha ofert la seva millor versió i, sobretot, ha assumit la responsabilitat en els moments de la veritat. En el darrer quart ha anotat bàsquets d’aquells que valen doble.
    Jerome Jordan també s’ha reivindicat. El pivot jamaicà ha sumat 14 punts i, sobretot, ha exhibit un esperit ben diferent del posat erràtic dels darrers partits, amb algunes esmaixades plenes de ràbia que feia massa temps que no es veien. Simon Birgander ha estat una altra de les peces clau en la victòria, barallant-se de valent dins la pintura (6 punts i 8 rebots). I rere seu cal destacar les aparicions d’un Patrick Richard intermitent però que se l’ha jugat en els moments calents (seu ha estat el bàsquet que ha situat el 80-77 abans del triple de Báez) i l’esperit indomable d’un Albert Ventura sempre vital (8 punts i 6 rebots). 
    Quasi sempre al davant
    Haver perdut contra els canaris hauria suposat una patacada immerescuda, perquè el partit ha estat gairebé sempre en mans de la Penya. Superada l’explosió inicial de Rabaseda, que ha anotat 7 dels primers 9 punts canaris, els verd-i-negres han signat un dels millors primers quarts del curs. Sòlids al darrere, trobant pones posicions de tir (4/6 triples) i amb Laprovittola i Conger inspirats, el Joventut ha tancat el primer quart amb un esperançador 27-17. Luis Casimiro ha vist clar que calia apujar el llistó defensiu i els seus jugadors ho han fet a partir del segon quart. Han tancat l’aixeta dels triples (la Penya només n’ha sumat dos més en la resta del partit) i els verd-i-negres, més encallats, han perdut una renda que havia arribat a ser de 12 punts (29-17). L’encert del base israelià Gal Mekel també ha estat clau per reenganxar els canaris al partit (41-37 al descans). 
    L’equilibri i l'emoció han estat ja la tònica dominant. Només començar la represa els canaris s’han situat a un sol punt (41-40), però un parcial de 9-0, rubricat per una esmaixada de Kulvietis al contracop, ha donat oxigen a la Penya (50-42). La irrupció d’Eulis Báez ha començat a fer estralls, tot i que Patrick Richard i Jordan han aparegut oportunament per mantenir la Penya sempre al davant (60-56). En el darrer quart ha estat Conger el que ha agafat el relleu anotador per contenir les escomeses de l'Herbalife (67-60), però no hi ha havia manera de desempallegar-se dels canaris, encomanats al talent de DJ Seeley i Báez. Tots dos han estat un autèntic malson per als verd-i-negres, que malgrat tot han tingut el mèrit de no desesperar-se i seguir lluitant fins al final. Una persistència que, aquest cop si, ha tingut premi i que ha de servir de punt d'inflexió. Llàstima de les victòries del Burgos i el Betis. La salvació segueix a dos triomfs de distància.