Una de les notícies més importants que ens ha deixat la finalització d’aquesta temporada ha estat el comiat d’un dels jugadors més carismàtics del bàsquet badaloní. Marcos Morales “el bicho” deixa la competició als seus 45 anys. El seu horari laboral és un dels motius principals que li han fet prendre la decisió de tancar més de quaranta anys dedicats al bàsquet. Morales va començar a jugar a bàsquet als 3 anys, a l’Escola de Bàsquet del CB Sant Josep. El jugador ha passat per equips com Maristes Ademar, en dues etapes diferents, ABB, UBSA, Montgat, Masnou, una breu experiència a la Seu d’Urgell, Badalonès, i aquestes dues darreres temporades a Llefià.
Quins són els teus millors records d’aquesta llarga trjectòria al bàsquet?
Destaco sobretot dos moments molt importants. L’ascens a lliga EBA amb l’Ademar amb jugadors com Edu Monterde, José Luis Lorente, Sergio N’Demensogo, Juan Fernández, i el meu germà Rubén Morales, i l’ascens també amb l’UBSA, en una fase final jugada a Sant Adrià davant el nostre públic.
En més de 40 anys de ben segur que també has viscut moments negatius.
La veritat és que no vull ni pensar en els moments negatius que he pogut patir. Si m’he de quedar amb un, seria la meva segona etapa a l’Ademar. No va anar com jo m’esperava, i a més, em vaig lesionar. Va ser molt dur.
Has compartit vestidor amb molts companys i també amb molts entrenadors. Amb qué et quedes?
Són molts els moments que he viscut, i amb el bàsquet he fet molts amics. Dels entrenadors que he tingut, de cadascú d’ells se’m queda alguna cosa, però en tinc un record molt especial de quatre. Amb Ramon Pla vaig assolir l’ascens a Lliga EBA. Amb Xavi Bassas vaig estar a l’Ademar, per extensió l’ABB, i també a Montgat. de Mario Lousane a l’UBSA, pujant també a EBA, i de David Viñas, el qual ha tret el millor de mi i hem pujat al Llefià a Copa Catalunya per primer cop a la seva història.
Amb tota una vida dedicada al bàsquet, qué serà ara de Marcos Morales?
De moment m’he apuntat al gimnàs per mantenir una mica la forma. Ja som a una edat que si no ens cuidem ho tenim malament. Tampoc descarto seguir jugant a bàsquet en lleure amb companys de la meva quinta com Pedro Cuesta, etc. D’aquesta manera podria continuar jugant sense l’exigència dels entrenaments. La meva feina m’ha obligat a faltar al molts entrenaments. Aquest és un dels principals motius pels quals deixo la competició.
Podríem veure a Marcos Morales com a entrenador?
A mi m’agradaria entrenar nens que, al cap i a la fí, són més receptius. Amb el meu horari laboral ara és impossible, però si en un futtur canviés de feina, no ho decartaria.
Morales va voler destacar un fet fonamental que el defineix a la perfecció. “al marge de totes le victòries, les derrotes, i tots els moments viscuts durant tots aquests anys, amb el que més em quedo és amb el fet d’haver pogut jugar amb el meu germà”
