Paradoxes del passaport Covid: s’exigeix al client, però no al treballador

    0

    L’aprovació del passaport Covid per entrar a bars, restaurants, residències i gimnasos ha generat controvèrsia. La seva aplicació en el dia a dia comporta diverses paradoxes que cal analitzar amb detall. La primera d’elles succeeix en els establiments de restauració. Bars i restaurants podran saber si els seus clients estan vacunats o no, però, al mateix temps, per llei no poden obtenir aquesta informació dels seus treballadors.

    Dit d’una altra manera: el mateix treballador d’un restaurant que exigeix ​​el passaport Covid al consumidor nol’obligació de mostrar-lo al seu superior. De fet, aquest va ser un dels motius que va portar el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Basc a rebutjar la implantació d’aquest sistema de control a la regió, tot i que posteriorment el Suprem li va donar llum verda.

    Aquesta contradicció té una explicació jurídica, i és el tracte diferencial que fa l’ordenament depenent del marc on es trobi el titular de la informació mèdica. Així, les lleis de salut pública es remeten a les obligacions en matèria de protecció de dades, mentre que la normativa laboral ofereix una empara especial en considerar-les dades especialment sensibles. D’aquesta manera, les dades de salut d’una persona estan més protegides quan està en qualitat de treballador que de ciutadà.

    La relació que té un client amb l’establiment és esporàdica, mentre que l’enllaç entre l’empresari i el treballador és de subordinació. Segons estima la llei, hi ha un clar desequilibri que obliga a protegir de manera especial les dades personals de la plantilla.

    Això explica que els Tribunals Superiors de Justícia de les comunitats autònomes que han autoritzat la mesura del passaport Covid consideren que aquesta limitació de drets temporal és proporcional al motiu pel qual se sol·licita: controlar la pandèmia. Mentre que a l’àmbit laboral no ho seria, perquè afectaria la subsistència de l’afectat, ja que el seu superior podria penalitzar-lo amb un tracte discriminatori o inclús proposar el seu acomiadament.

    Bars que demanen el DNI

    Malgrat que resulti lògic pensar que tot establiment on es requereixi el passaport Covid per tal d’accedir-hi ha de sol·licitar al client el seu DNI, per tal de comprovar que les dades del QR són correctes, la realitat és que, per llei, un bar no et pot demanar el DNI. Només un agent de Policia o, en certes situacions, un funcionari públic o un vigilant de seguretat (en un local d’oci nocturn és legal demanar-lo per comprovar si el client té l’edat mínima exigida), et poden sol·licitar mostrar el teu document d’identitat. A Catalunya, el conseller Argimon ha anunciat que es vol introduir aquesta mesura en la pròxima resolució que s’enviï al TSJC per ser validada. Es buscarà, doncs, que bars i restaurants puguin demanar el DNI als seus clients.

    Els sopars de Nadal

    Una de les situacions més paradoxals d’aquest complex entramat legal vinculat al passaport Covid es donarà en els sopars de Nadal d’empresa. Les empreses no poden saber si els seus treballadors s’han vacunat, però a l’hora de fer la reserva pel sopar o d’entrar al restaurant, aquesta informació quedarà al descobert. En cap cas, les empreses poden enviar l’ordre a la plantilla que els no vacunats no podran assistir a l’esdeveniment.

    Les dues realitats als hotels

    L’aplicació del passaport Covid també genera confusió al món hoteler. Els clients que s’hi allotgen, per ara, no han de presentar cap mena de certificat, ni tampoc acreditar-se amb tests negatius, però els impediments arriben quan volen esmorzar a la zona habilitada, prendre un cafè a la cafeteria o beure’s un còctel al bar. I, per descomptat, si volen gaudir de l’oferta gastronòmica que els ofereix l’hotel. Allà sí que han de mostrar el passaport Covid. Una situació similar es pot donar en un gran pavelló esportiu. Per entrar a l’Olímpic de Badalona no cal mostrar el passaport, però si dins de la instal·lació hi ha un local de restauració sí que caldria mostrar-lo.

    Les residències

    Una altra de les incongruències de la mesura del passaport Covid succeeix a les residències. Els treballadors dels geriàtrics no estan obligats per llei a vacunar-se, però els familiars dels residents ara mateix necessiten acreditar que estan vacunats per visitar els seus familiars. Tot i que la taxa de vacunats entre les plantilles de les residències supera el 95%, poden existir certs casos on un treballador no vacunat deixi sense visita a una família per no presentar el passaport Covid.

    Els ‘abandonats’

    La totalitat de la nova normativa del passaport Covid no ha tingut en consideració un reducte concret de la societat: els col·lectius que, per raons mèdiques, no poden rebre la pauta completa de vacunació. Hi ha certes malalties on els metges recomanen als pacients que només es posin una dosi, o bé que esperin, perquè no saben com pot reaccionar el cos.

    Un d’aquests casos és el de l’advocat català David Figueras, qui té símptomes molt semblants als de la Covid persistent, però tots els tests li indiquen que no ha passat la malaltia. Els metges li diuen que no es vacuni i, per tant, Figueras es veu obligat a fer sistemàticament proves PCR o d’antígens amb certificat si vol fer vida social. Figueras està clarament a favor de la vacunació i de la mesura del passaport Covid, però defensa que caldria introduir excepcions per no discriminar aquells col·lectius que pateixen malalties on encara es desconeix si es bo o perjudicial rebre la vacuna.

    FER UN COMENTARI

    Si us plau introdueix el teu comentari!
    Si us plau introdueix el teu nom aquí