És una icona que ha marcat a generacions, amb himnes que són a l’imaginari col·lectiu com la corejada “Litros de alcohol, corren por mis venas…” Actua avui, dissabte 17 de maig, a partir de les 23.00 a la Plaça del President Tarradellas.
Conversem amb ell sobre la seva permanença als escenaris amb seixanta
nou anys i comparteix que sí,que li podem dir Ramoncín encara a punt de fer els
setanta, perquè no és un diminutiu com ho seria Ramonet, sinó que és un sobrenom.
Amb 60 anys fent rock a sobre d’unescenari. Com ho porta?
Si estàs en forma i la gent et respecta i t’estima val la pena seguir. Jo em trobo bé i afortunadament tinc gent que em diria que em baixés si fes el ridícul. Quan puges els tres darrers esglaons de l’escenari has de pensar sempre que ets el millor. Jo encara ho penso.
Comparteixes escenari amb platós de televisió. Sí, i també amb escenaris de llocs com el Festival de Teatre de Mérida.
Músic, presentador, actor, tertulià, escriptor. En algun moment t’afecta la síndrome de l’impostor. No l’he tingut mai. Quan vas a un assaig per actuar en llocs com Mérida i hi estàs a l’alçada, vol dir que no impostes res. Quant a les tertúlies, no em presento com a expert de res. Això sí, quan em passen les escaletes amb els, cada cop em fa més mandra.
Per què hi continues, doncs? Perquè em trobo gent pel carrer que diu que espera la meva opinió, que és la seva. I no els vull deixar sense veu.
Pel que fa a la tasca d’escriptor? Umbral va alabar el meu “Diccionario de Jergas” amb més de 9.000 entrades i pelque tinc un “llibre d’or” per tot el que s’ha venut Van ser més de dos anys de fer fitxes, una bogeria. És clar que sóc escriptor sense cap impostació.
Quina és la teva relació amb Badalona? Molt bona, he vingut diverses vegades i recordo especialment un gran concert en el pavelló del Joventut. També en la primera època de Carlos Fuentes vaig col·laborar-hi i he debatut molt amb García Albiol.
Què veurem al concert? Una banda de set músics amb un repertori que fa 45 que dura perquè interpretra les cançons, no les toca. Només perdures si ets capaç de transmetre sentiments i el nostre públic encara es commou quans ens escolta. Si passa
això, has de continuar.
