Sentit comiat de Manolo Márquez

    0
    41
    DSC_0433.JPG

    03/07/2012 – Aquest matí, Manolo Márquez ha volgut acomiadar la seva etapa com a entrenador del CF Badalona amb una conferència de premsa en la qual no ha pogut amagar la seva contrarietat per no haver renovat.

    Emocionat tot i haver estat intentant que no se li notés, Manolo Márquez ha dit adéu a tot l'entorn del Badalona en un comunicat eixut de cinc minuts. Un comunicat curt, però carregat de sentiment i missatges que, malgrat no eren fàcils de desxifrar, denotaven un rerefons de pena i disgust. "És un dia molt difícil per a mi", assegurava l'ex tècnic escapulat només començar. Portava preparat el que volia dir, però evitava mirar el paper que portava com a esborrany. Al contrari del que es podia pensar, la no renovació de Manolo Márquez poc ha tingut a veure amb l'interès d'algun altre equip. De fet, ha assegurat que l'any vinent se'l prendrà de descans involuntari: "Entrenar és el que més m'agrada i el curs vinent no podré fer-ho des de l'inici". 

     

    Així doncs, i segons el que ha expressat Márquez -no només amb les paraules, sinó també amb el to i els gestos- que no segueixi entrenant al Badalona no és pas decisió seva. "No m'espantava treballar amb un pressupost més reduït i amb gent de la casa. Estic acostumat a fer-ho", ha assegurat. I afegia que: "M'hagués encantat seguir, tot i que era conscient que el curs vinent tenia molt més a perdre que a guanyar". Llavors, la qüestió sembla clara: Per què no segueix? Ell mateix ha volgut respondre-ho al discurs, tot i que aquesta part li ha quedat massa ambigua, fins al punt de que la seva ambigüitat genera certa controvèrsia: "No vull generar cap mena de polèmica, prefereixo no valorar les causes del desacord".

     

    En una de les parts del discurs ha fet un curiós incís, que ha semblat un retret contra les instal·lacions del club: "El Badalona necessita un camp nou. El més aviat possible". Ja per finalitzar, ha volgut agrair a tothom que li ha ajudat en el seu pas pel club. S'ha enrecordat dels presidents, del personal que treballa pel CF Badalona, de la premsa, dels metges, del seu cos tècnic (i ha referenciat al seu substitut Albert Càmara, que estava escoltant-lo) i de l'afició, malgrat "algunes enganxades" [sic] que han tingut. La seva darrera sentència ha estat alhora un al·legat a la seva eterna estima pel club: "Visca el Badalona".