Tres pavellons; una única il·lusió

    0
    DSC_0218.JPG

    05/11/2014 – Sergi Costa afronta el seu primer any sènior repartint esforços entre l’Arenys (EBA) i el CB Prat (LEB Or), amb l’objectiu final de poder fer el salt a l’ACB en un futur.

     

    Badaloní. 18 anys. Sorgit de les escoles de la Minguella i des de fa quasi set temporades lligat al FIATC Joventut. Sergi Costa va tastar el bàsquet per primer cop amb quatre anys. A l’AE Minguella, l’actual base de l’Arenys i vinculat al CB Prat, s’hi va estar fins a mini, època en la qual el Joventut es va fixar en ell.

     

    Des que va aterrar a l’Olímpic en categoria infantil, Sergi Costa ha anat superant els habituals talls que, amb el pas dels anys, comencen a ser una tònica habitual en un planter d’alt nivell com el de la Penya.

     

    En edat júnior, Costa es va proclamar campió d’Espanya i d’Europa amb aquell equip històric, dirigit i entrenat per Paco Redondo, i on compartia vestidor amb l’actual base de la plantilla del CB Prat: Agustí Sans, Alberto Abalde, Gerard Gomila, David Iriarte, José Nogués i Frederic Guallar.

     

    Després d’un últim any júnior amb menys èxits que el primer, Sergi Costa ha tancat la seva etapa a les categories inferiors de la Penya. Ara, el base afronta nous reptes a l’Arenys de Lliga EBA, nou equip vinculat del FIATC Joventut des d’aquesta temporada. Costa, però, també està en dinàmica del CB Prat, a la LEB Or.

     

    “És una experiència diferent. El canvi es nota en el físic. D’estar acostumat a jugar sempre amb gent de la meva edat amb els que vas pujant, he passat a jugar amb veterans de 35 o 40 anys. El canvi és gros”, admet Sergi Costa.

     

    El jove base badaloní reconeix que, en un principi, “es feia estrany estar un dia al Prat, l’altre a l’Arenys i l’endemà al matí estar entrenant a l’Olímpic”. “Estic repartit en tres pavellons diferents. Abans sempre venia aquí a Badalona. Quan t’hi acostumes, estar en tres equips diferents està bé, però has d’estar preparat per qualsevol situació”, afirma Sergi Costa.

     

    Per arribar a l’elit, cal pagar un preu, el de l’esforç, circumstància que queda ben demostrada amb la rutina setmanal d’entrenaments que Costa segueix per poder afrontar el canvi que implica ser un jugador sènior.

     

    El base enceta la setmana entrenant amb el Prat o amb l’Arenys; dimarts realitza treball físic a l’Olímpic amb el tècnic Dani Miret i a la tarda està en dinàmica de LEB Or. Els dimecres són exclusius per l’Arenys d’EBA, però als dijous hi torna haver doble sessió: al matí feina física a l’Olímpic i a la tarda entrenament sota les ordres d’Agustí Julbe, tècnic del Prat.

     

    Si els potablaves no juguen fora de casa els divendres, Costa es desplaça fins a Arenys de Mar per exercitar-se amb el segon vinculat de la Penya. Si Julbe compta amb ell pels duels que el Prat juga diumenge a la tarda al Joan Busquets, Sergi Costa sol doblar partit: dissabte al matí s’entrena amb el CB Prat i a la tarda va a Arenys a jugar i diumenge torna a vestir-se de curt per, si és necessari, donar un cop de mà als seus companys de LEB Or.

     

    Aquest ritme, necessari alhora que difícil d’assimilar per un noi de 18 anys, es complementa amb els estudis universitaris. Sergi Costa ha començat aquest any el grau en Ciències Empresarials, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, tot i que ara mateix el seu principal objectiu és “arribar al primer equip de la Penya”.

     

    “M’agradaria jugar al més al nivell possible. Almenys intentar-ho. M’agrada molt el bàsquet i vull ser professional”, reconeix Sergi Costa.

     

    Melilla: sempre en el record

     

    El Pabellón de Deportes Javier Imbroda, una pista clàssica de la LEB Or, sempre tindrà un lloc destacat en la memòria de Sergi Costa. Allà va ser on el base format a la Penya va debutar a la segona màxima categoria del bàsquet estatal.

     

    El Prat, amb la baixa d’Agustí Sans, va perdre a Melilla, tot i posar contra les cordes a l’equip d’Alejandro Alcoba (83-77). Costa va gaudir de sis minuts en la seva primera experiència a LEB.

     

    “Anava mentalitzat per tenir algun minut. Quan vas a un partit sempre has de pensar que jugaràs. Vaig sortir una mica nerviós, suposo que és normal. Quan vaig entrar a la pista ja em van marxar els nervis i m’ho vaig passar bé”, recorda Costa, parlant del seu primer partit de lliga amb el CB Prat.

     

    “La lliga EBA és complicada però en comparació amb la LEB Or pots anar molt més alliberat. A LEB Or tota l’estona tens al rival a sobre i si penetres et trobes a un interior de 2.10 que no et deixa ni tirar. Has de fer les mil i una coses per fer bàsquet. El canvi més important és el físic”, explica el jove base sobre el salt qualitatiu que ha notat jugant a la LEB Or.

     

    Arenys, la zona de confort

     

    Aquesta temporada, FIATC Joventut i Queso Milner Arenys van arribar a un acord de vinculació per tal que, jugadors com Sergi Costa, puguin completar la seva formació abans d’optar a fer el salt definitiu al CB Prat.

     

    Al costat del pivot Marc Bauzà, ara lesionat, l’Arenys Bàsquet s’ha convertit en l’equip ‘principal’ de Sergi Costa. És allà on haurà de ser un jugador important i demostrar la seva vàlua. El conjunt maresmenc ha començat bé la lliga, amb un balanç de dos triomfs i una derrota. Costa ha disputat dos partits amb el nou vinculat verd-i-negre, acreditant uns números de 11 punts, 3.5 rebots, 2 assistències i 12.5 de valoració en 20 minuts.

     

    El base sorgit de l’AE Minguella sobretot va destacar en la darrera jornada de lliga, amb 16 punts, 5 rebots, 1 assistència i 18 de valoració contra el CB L’Hospitalet (75-69).

     

    “Crec que l’EBA és una bona lliga per tenir minuts i sentir-me important. Per agafar confiança m’anirà bé. A EBA també hi ha molts jugadors de qualitat que han jugat a LEB. No és tan fàcil com tothom es pensa”, apunta Sergi Costa.

     

    El base admet que necessita millorar “físicament per poder jugar a LEB Or contra gen més ràpida i forta que jo” i que també ha de treballar “el tir i la decisió a l’hora d’entrar cap a l’anella”.

     

    “Sempre que puc vinc a fer físic amb en Dani Miret per intentar ser millor. És una de les principals coses que haig de millorar. A júnior potser podia ser superior o igual que la resta, però ara no és suficient només amb el talent i la tècnica”, reitera el jugador badaloní.

     

    Sergi Costa celebra que el FIATC Joventut hagi pres la decisió de buscar un nou vinculat com l’Arenys, ja que “hi ha vegades que et pots trobar fent el salt directament del júnior al Prat però sense jugar ni un minut. Això permet als joves sentir-se valorats al primer any de sèniors”.

     

    A l’Arenys, Costa té un company molt especial. Parlem de Dani Pérez, un històric del Joventut i campió d’Europa amb la Penya l’any 1994. L’aler, sorgit de les categories inferiors verd-i-negres, ha tornat a les pistes amb 45 anys per convertir-se en el mirall dels joves de l’Arenys.

     

    “Sempre està a sobre meu i em corregeix les errades. Em comenta coses quan prenc decisions equivocades i m’anima a manar més a la pista. Segueix sent molt professional i les segueix ficant com sempre”, diu Sergi Costa.

     

    I no menteix. Dani Pérez va ser, al costat del base badaloní, el gran artífex del triomf dels de César Saura contra l’Hospi, anotant 24 punts i fent un 27 de valoració. Pérez i Costa, un bonimi amb 26 anys de diferència que, de ben segur, copsarà titulars aquesta temporada a la lliga EBA.