Un 2012 amb cares i creus

    0
    mani2.JPG

    31/12/2012 – La crua situació econòmica i social i els capítols d'irregularitats polítiques que ha viscut la ciutat contrasten amb la unió i la sòlida postura que la ciutadania ha adoptat, la solidaritat que emana del poble i bones notícies de caire cultural i esportiu.

    Un 2012 amb cares i creus deixa aquesta nit pas a un 2013 d’incertesa replet d’esperances i fronts oberts. No cal ser un expert per afirmar que els 365 dies que deixem enrere no han estat pas els millors per a molta gent, sinó més aviat el contrari. La situació econòmica ha desenvocat en una realitat crua, en molts àmbits, al carrer. No obstant, es poden trobar raigs de llum entre l’obscuritat, i és que el 2012 ha estat, també, data en la qual bona part de la població ha alçat la veu, s’ha unit, ha lluitat, s’ha solidaritzat i ha estès una mà a qui l’ha necessitat.

     

    Badalona no ha reflectit una tònica diferent a la de la resta d’Espanya o Catalunya. Les arques municipals han minvat enguany –i ho continuaran fent en els propers mesos, com ja ha anunciat l’equip de govern- i això no ha afavorit, evidentment, la gestió d’un executiu local que, al marge de valoracions, ha viscut capítols poc comuns i de molt soroll. La presumpta extorsió de càrrecs governamentals a un comerciant, una suposada i dubtosa col·lecta de diners entre empresaris de la ciutat per part de la Guàrdia Urbana i prop d’una vintena d’obres a dependències municipals per valor de més de 700.000 euros de les quals l’Ajuntament renega han provocat al seu pas el cessament d’un coordinador de barri, el transfuguisme d’un ja ex membre del govern i diverses denúncies davant la justícia. La conjuntura política és una de les més caldejades dels darrers anys i els plens ordinaris –i els extraordinaris- han estat fruit de titulars, disputes verbals i, fins i tot, el niu d’una hipotètica moció de censura que porta setmanes sobrevolant la Casa de la Vila.

     

    L’11 de setembre, Barcelona vivia una Diada histórica amb una manifestació de centenars de milers de persones que demanaven la independèencia als carrers. Catalunya va ser cridada a les urnes el passat novembre i Badalona va acudir amb un alt índex de participació. Tot just ara, nous Parlament i Generalitat engeguen un camí amb dubtes i del qual ningú sap predir ben bé el final.

     

    La llista de l’atur ha engreixat també a Badalona i, després de sobrepassar els 23.400 parats, va superar aquest mes de desembre el sostre màxim enregistrat en els darrers temps.  Juntament amb les retalladles, el rebuig contra bancs i grans capitals i el sentiment d’independència de molts catalans, la manca de treball digne ha estat el motiu que ha impulsat més ciutadans a sortir al carrer. A recordar: dues vagues generals en pocs mesos; totes dues ben sentides a la ciutat, sobretot l’última, en la qual milers de persones van marxar cap al centre de la ciutat. I és que la plaça de la Vila és, sens dubte, el punt de confluència del malestar general i de col·lectius que volen fer-se escoltar. La imatge que millor ho exemplifica es va donar a finals d’octubre, quan desenes de persones i pancartes, que reivindicaven diferents causes, coincidiren precisament allà, a les portes del Consistori.

     

    A més de la indignació popular, el 2012 ha fet aflorar associacions que intente canalitzar la protesta: assemblees, coordinadores, plataformes… A Badalona, igual que a la resta de l’Estat, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha estat qui ha guanyat més adeptes; i també més envits: la mobilització veïnal ha aturat tots aquells desnonaments que s’ha proposat boicotejar. Però no és l’únic col·lectiu amb èxit en el darrer any. L’agost passat vàrem veure com la festa major d’estiu penjava d’un fil, i com entitats de tota la ciutat i molts badalonins i badalonines la rescataven substituint la manca de recursos per voluntat i esforç.

     

    Al cap i a la fi, es tracta d’això: afrontar problemas i mantenir-se en peu malgrat les adversitats. I qui millor ho sap fer és la Colla Micaco, que ha convertit el 2012 en el millor any de la seva història, premiat amb la seva primera participació al Concurs de Castells de Tarragona.

     

    S’ha de buscar més enllà, i pràcticament sempre trobaràs somriures. Somriures encoratjadors com el de la Mireia Belmonte, la nedadora que ha marcat Badalona al mapa amb dues medalles de plata dels Jocs Olímpics. Somriures ‘monus’, com el de l’estàtua que s’ha convertit en tot un símbol de la ciutat en pocs mesos i que regna al nou passeig marítim badaloní, encapçalat pel Pont del Petroli.

     

    Somriures d’agraïment. Agraïment per un gest de recolzament i d’ajuda. Una ajuda que raja de totes parts quan la necessitat és molt gran i el del costat pateix. I això s’ha demostrat, i força, aquestes últimes setmanes, amb l’arribada de les festes nadalenques. Badalona s’ha volcat amb el Banc d’Aliments, amb la Marató de TV3… festes i gal·les benèfiques, concerts solidaris, mercats de reutilització, donació de joguines. Persones que ajuden altres persones.

     

    Ens acomiadem d’un 2012 amb cares i creus. Cadascú escull de quina forma llançar i recollir la moneda; però, en qualsevol cas, sempre serà millor fer-ho amb un somriure.