“Un país que es permeti retallar el 300% la inversió en recerca en 10 anys, no va bé”

    0
    IMG_0138.JPG

    05/05/2017 – Parlem amb el pregoner de les Festes de Maig 2017, el doctor Pere-Joan Cardona, de Can Ruti, un dels investigadors de la tuberculosi més importants del món.

    Tot i la seva importància, la seva figura no té la projecció mediàtica dels pregoners d'altres anys. Sorprès?

     

    És una oportunitat per explicar la feina que fem. La tuberculosi aquí es considera eradicada, no té visibilitat. Patir tuberculosi a Catalunya és una bona notícia perquè es cura, li falta el component dramàtic que pot tenir el càncer. D'altra banda, està estigmatitzat i s'amaga. Llavors és normal que treballant amb aquesta malaltia la teva visibilitat sigui petita. Fins i tot viure de la investigació de la tuberculosi és una activitat de risc, no té glamur.

     

    Quina és la situació de la tuberculosi?

     

    Encara mata 1,5 milions de persones cada any arreu del món. És cert que és una malaltia que no es busca; si es busca més, es troba més. A la Índia enguany s'han trobat més casos que mai, perquè el sistema ha estat més exhaustiu. A Espanya s'han reportat 4.000 casos i la OMS diu que tenim 5.500, han desaparegut 1.500. Hi ha deixadesa. A Àsia, la meitat dels casos no es diagnostiquen. Hi ha 10 milions de casos nous arreu del món. És una malaltia molt discreta perquè no te n'adones quan t'infectes, i en la majoria dels casos no et passarà res. És difícil de diagnosticar. Els sistemes diagnòstics continuen sent els del segle XX, els fàrmacs són els mateixos que als 60, no hi ha hagut progressió.

     

    No té prou suport?

     

    A nivell polític, diuen que s'eradicara al 2030 perquè cada any es reduirà un 25%. I en realitat no arribem a reduir l'1%! Com ho fem?

     

    Creu que no s'eradicarà?

     

    Tal com està la cosa ara mateix, és molt difícil que s'eradiqui. Nosaltres vam desenvolupar una vacuna i un suplement alimentari. Un fàrmac no es farà mai, és massa car, i ens vam decidir per això perquè és més barat i té més capacitat de disseminació. Podem tenir una esperança. Enguany el començarem a moure pel mercat asiàtic. Esperem que sigui un punt d'inflexió.

     

    Quin efecte pot tenir el seu medicament?

     

    Surt d'una recerca que vam fer aquí: un excés de resposta al bacil de la tuberculosi per part de l'organisme és el que fomenta el creixement de la malaltia. Amb aquest suplement, enredem el nostre sistema fent passar el bacil de la tuberculosi per un aliment. Això t'ho prens durant 15 dies i el cos genera una resposta equilibrada.

     

    El seu equip és clau en la investigació de la malaltia?

     

    Tenim la sort que fa 20 anys que treballem amb la tuberculosi. Vam ser pioners amb el primer laboratori experimental d'Europa contra la tuberculosi. Hem intentat fer una recerca diferent, amb punts de vista diferents. Hem tingut la sort que ens han acompanyat altres grups de recerca. Hem fet extensiu el nostre punt de vista a nivell internacional.

     

    La investigació està infravalorada?

     

    A Catalunya té bona salut, però hem baixat tres vegades la inversió. Això és horrorós. El 2008 s'invertien 8.000 milions i s'executava un 80%. Ara hem passat, el 2016, a la increïble xifra de 5.000 milions pressupostats, i executats, un 38%. En 10 anys hem passat d'executar 6.000 milions a executar-ne 2.000. A nivell public hi ha un topall, i s'ha de buscar augmentar la inversió privada: fundacions, mecenatge… Un país que es permeti retallar el 300% la inversió en recerca, deixa palès que no va bé. La gent pensa que són els països rics els que fan recerca, i en realitat els països són rics perquè van invertir en recerca. Et dóna nou valor i coneixement, generes una indústria més puntera, aquí no ho hem assimilat. Afortunadament, la Generalitat, tot i no tenir transferida les competències, fa una transferència anual de 500 milions que ens permet parar el cop. Sembla que a Catalunya s'agafi més seriosament. Però falta una inversió molt més important des del sector public.

     

    A Badalona es valora el que es fa al campus de Can Ruti?

     

    Hi ha un sentiment de pertinença important, de saber que s'estan fent coses importants en aquesta muntanya màgica. La iniciativa dels Amics de Can Ruti respon a aquesta necessitat de donar a conèixer aquesta tasca. Crec que hi ha aquesta voluntat de recolzament.

     

    Quina importància té Can Ruti dins el sector biomèdic?

     

    Quant a trajectòria internacional, som pioners en camps com l'oncologia, les lesions medul·lars, la SIDA, la tuberculosi, però també inflamació intestinal o grups d'immunologia. L'altra vessant és que aquí tenim un hospital de referència, i tenir un bon servei assistencial requereix recerca.

     

    Diferents sectors demanen que Can Ruti sigui un clúster de la indústria biomèdica. És viable?

     

    Perquè tu puguis tenir més inversió privada, necessites crear noves empreses, per fer transferència de tecnologia. També atraure empreses que ara necessiten tecnologia, com es el cas de Menarini aquí a Badalona.

    Els motors que mouen els països a nivell d'innovació són dos: les armes i la salut. La meitat del pressupost de la Generalitat es destina a mantenir la salut, més de 14.000 milions a l'any. Moltíssima gent s'hi dedica, molt informada. Tens una generació potencial de coneixement brutal. És una sort per al país i Badalona tenir un clúster com aquest. Hi ha molta gent que s'hi dedica a la salut i que pot tenir moltíssimes idees. Fins ara, aquestes idees les regalàvem, ara estem intentant retenir-les i convertir-les en tecnologia. Això ha de ser un pilar de l'economia els propers anys.

     

    Els pregons haurien de tenir més protagonistes com vostè, encara que no sigui tan mediàtic com un esportista?

     

    És normal. Com a consistori has d'aportar a algú que sigui atractiu per a la gent (Riu). És culpa nostre, dels científics, per haver defugit de la premsa. Pot ser és qüestió d'educació, que no ens hem interessat per la premsa, i és un error garrafal. Això li va passar al responsable real de que la penicil·lina fos un invent: el merit se'l va acabar emportant el Fleming, que el va observar anys enrere, tot i que no el va arribar a aïllar; però no l'equip del Florey, que es va jugar la vida per produir-lo. La nostra feina és important, però com moltes altres, i necessitem tanta premsa com moltes altres. Pot ser ens hem d'esforçar més en comunicar. Al final ,volem inversió, i el camí és que la gent parli, conegui la nostra feina.

     

    No és el seu primer pregó.

     

    El vaig fer a Manresa, perquè em van votar al 'Regio7' com a premi estrella, i l'alcalde m'ho va proposar.

     

    Nota diferències entre els pregons de Manresa i Badalona, de moment?

     

    A Manresa és molt formal, es fa a la sala de plens, és protocol·lari. Aquí és al balcó, i ha de ser un missatge més concret, has d'anar més per feina. A Manresa vaig fotre un 'rollazo'… Encara no l'he escrit, el de divendres (l'entrevista va ser dimarts), però això és interessant, perquè és més viu, està més fresc.

     

    De què ens parlarà?

     

    Recerca, tuberculosi, l'educació; del concepte llibertat i creativitat. També posaré el meu sentit republicà, intentar animar a que la gent tiri el país endavant des del seu paper. Parlaré de segones oportunitats, de l'èxit i el fracàs, que a països més avançats es considera una forma d'aprendre. També faré esmena al referèndum d'independència. Refugiats, desnonats, el dret de buscar-se una segona vida lluny de casa per necessitat. El que està passant ara és molt lamentable, ens ho hem de fer mirar com a societat. Hem de pensar globalment i actuar localment, que és també metàfora de la tuberculosi: sembla que està lluny, però també la tenim aquí.

     

    Es mullarà en àmbits polítics i socials.

     

    Sí, seria estrany que no ho fes. Sempre que puc, toco aquests temes.

     

    Se sent arrelat a Badalona? Desconec si continua vivint a Manresa…

     

    Visc a Barcelona! Estic molt bé aquí, i els meus tres fills han nascut aquí, a Can Ruti, son badalonins (Riu)! Tot i que la meva és una relació majoritàriament professional, intento baixar a la ciutat de tant en tant a fer vida i sempre estic pendent d'allò que passa a la ciutat.