De moment, hi ha 12 milions d’euros reservats per gastar en 500 càmeres durant aquest 2025 perquè corresponen al pressupost d’inversions aquest any i aquesta és la norma. Així es va aprovar en el ple ordinari de juny, celebrat el 2 de juny, treure 12 milions d’euros dels 244 totals del pressupost d’invercions d’altres partides – no sabem quines- per tenir durant el 2026 en xarxa més de 500 unitats de càmeres de videovigilància en tots els barris dotades amb Intel·ligència Artificial (IA). I també, es clar, disposar de les llicències, sistemes i dispositius addicionals, com una nova sala de control a les dependències de la Guàrdia Urbana per ubicar tota la tecnologia vinculada amb aquest projecte. Aquesta instal·lació és fonamental per poder desplegar eficaçment totes les possibilitats de la tecnologia amb IA.
Vot crític, i també de confiança, del PSC.- La proposta va prosperar amb els vots del govern del PP i amb el suport del primer partit de l’oposició, el PSC. La reserva dels diners – no se coneix, però, què es deixa de fer per derivar aquests milions a aquesta iniciativa- no va anar acompanyada de cap projecte, però, i aquest va ser també un dels arguments principals de la resta de l’oposició per no fer aquest vot de confiança una mica a cegues, perquè els representants de la ciutadania de 19 a 27 no coneixen el projecte. Durant la sessió l’alcalde, Xavier Garcia Albiol, i la primera tinent d’alcaldia, Cristina Agüera, van donar alguns detalls, a l’espera que en uns mesos es disposi del projecte definitiu per posar-lo a licitació, amb el compte enrere que tot ha d’estar gastat, és a dir, adjudicat, abans que acabi l’any. I tot a punt a finals del 2026, a pocs mesos del final del mandat de la primera majoria absolutíssima de Xavier Garcia Albiol. El seu equip ha portat la millora de les estadístiques de segurat per bandera. I a hores d’ara, analitzant les dades que sempre han servit de referència a la ciutat, les del Ministeri de l’Interior, hi ha una mínima tendència de millora en algua tipologia de delicte, però res notable positiu a destacar en termes globals. El projecte estaria “força avançat”, segons la primera tinent d’alcaldia, Critina Agüera, l’estarien preparant de manera coordinada des de la Guàrdia Ubana i des del Departament de Noves Tecnologies de l’Ajuntament.
L’aportació de la Policia Local passaria per indicar en quins punts caldria instal·lar cadascuna de les 500 càmeres. Quant a la tasca de Noves Tecnologies, es centraria en la preparació de tot el plec tècnic respecte de la identificació dels models i de la resta de la tecnologia i maquinari necessari. Com ara, i com dèiem, la preparació d’una sofisticada sala de seguiment i de control en condicions a les dependències del Turó d’en Caritg.
Les possibilitats de la IA.- Sens dubte, aquesta xarxa es concep com un sistema dissuassori per a la comissió de delictes i també com un element clau en l’aportació de prova i en la percepció de seguretat per part de la població. La dotació d’IA a tota la xarxa incorpora multitud de recursos als cossos de seguretat. Ja que la IA permet no només la tasca d’enregistrament sinó, essencialment, incorpora la interpretació en temps real del que les càmeres estan veient a partir d’avançats algoritmes. Vaja, que des de qualsevol d’aquests ulls
es pot identificar la comissió d’un delicte a través de tota la informació introduïda i pro cessada. També incorpora un sistema de re coneixement facial que possibilita localitzar i fer el seguiment a les persones pels seus trets facials, així com controlar els accessos i creuar alertes enre les possibles persones sospitoses que hi circulen pels carrers amb la base de dades policials. I, fins i tot, com hem vist a les pel·lícules, procedir des del centre de control a guiar la persecucció en cas de fugida. Però en la vida real.
Sistema garantista controlat per un organisme que depèn del TSJC.- A L’Estat espanyol, la disposició d’aquests circuits estan sotmesos a una legislació molt garantista regulada per un organisme que depèn del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). De manera que cada unitat de les més de cinc-centes càmares que es posarien arreu de la ciutat ha d’estar aprovada per la Comissió de Videovigilància de Catalunya, aquest ens del TSJC. Cada petició elevada a aquesta entitat ha d’anar detallada d’un informe policial en el qual s’ha d’acreditar la necessitat de la presència de cadascuna de les propostes en aquell punt en concret per millorar la prevenció de la comissió de delictes i donar suport a l’actuació policial. També qualsevol càmera, com la que la majoria de comunitats de veïns i veïnes instal·la en espais comunitaris, s’ha d’enregistrar a l’Agència de Protecció de Dades. Constatar que a la xifra que s’implementarà de l’Ajuntament s’hauria de sumar les unitats que des de la iniciativa privada ja funcionen i coneixen els nostres moviments. La permanència de les imatges té una durada regulada per llei de trenta dies. Un cop superats, se n’han d’eliminar de qualsevol arxiu. Només quedarien les vinculades amb possibles fets delictius que funcionarien com a prova.
El sistema també llegeix automàticament les matrícules dels vehicles. Sens dubte, un
avenç que ha d’estar en bones mans i gestionat, evidentment, sota la normativa que
ho regula. Precisament, com serà la gestió d’aquest recurs i no saber d’on s’han tret aquests dotze milions van ser arguments de les crítiques dels partits que s’hi van oposar
(ERC, En Comú Podem i Guanyem Badalona). Una altra crítica ha estat l’elevada xifra, adobada per la la rotunda afirmació de l’alcalde que “si pogués posaria una a cada
cantonada”. Per Guanyem Badalona, formació representada per Dolors Sabater, la seva oposició a aquesta despesa s’argumenta en el “decrement de les prestacions socials que hi ha a la ciutat”. “Millor invertir aquests dotze milions en serveis socials”. També, va afegir Sabater, “no tenim cap garantia sobre els drets de protecció de dades”. Argument similar arqüit per En Comú Podem, qui va fer referència a la normativa de la UE respecte a ús de càmeres amb IA. “No donarem un xec en blanc havent conegut el projecte per un diari”, va sentenciar Aïda Llauradó, presidenta del grup a Badalona. ERC, que també es va oposar, va introduir els organismes que vetllen perquè aquesta tecnologia es faci servir amb garanties, per no elevar el neguit a la sala; però va afegir que votarien no. “La xifra tan desmesurada de pantalles els ha de servir per amagar la seva incompetència en seguregat.” El PSC, com avançàvem, va votar a favor, amb un vot de confiança i molts advertiments perquè realment tot vagi a bon port amb les garanties establertes. “No hi ha projecte seriós, no l’hem vist i l’hem demanat”, va manifestar el regidor Christian Carneado. “El projecte ha d’anar acompanyat, necessàriament, de la reforma de les instal·lacions de la Guàrdia Urbana, s’ha de tenir aprovat per la Comissió de Videovigilància de Catalunya i es disposa d’aquests 12 milions de finançament fins al 31 de desembre de 2025”. Carneado va recordar que queda això per fer en menys de sis mesos i per això va dir que la proposta tenia “certa improvisació”. “Ens estan venent una idea immadura”. Com a clam general de tota l’oposició hi ha saber del llistat dels 243 milions d’euros d’inversió per al 2025, d’on han sortit aquests 12 milions. És a dir, que es deixaria de fer dels plans del PP per derivar els diners cap a les càmares de videovigilància.
A Terrassa, dues-centes.- Si prospera el projecte tal com s’està dissenyant des de l’Ajuntament, només Madrid i Barcelona disposarien lleugerament de més càmeres que Badalona, però amb la població multiplicada per sis. La ciutat de la nostra mida, Terrassa, en té 200. D’entre els casos contraris hi ha la població francesa de Niça, amb 3.000 unitats. En general, Catalunya va enrere quant a la dotació d’aquest recurs, promogut des del govern actual. No en va conselleria d’Interior i Seguretat Pública que lidera Núria Parlon té oberta una línia de subvencions per a la seva instal·lació.
