- Millora de la gestió de l’aigua, mitjançant la implementació de zones amb vegetació planes i paviments que permeten la permeabilitat de la superfície a través d’un tou de graves, per tal d’augmentar la infiltració de l’aigua.
- Impuls a la infraestructura verda, amb l’increment de vegetació, especialment d’arbustiva mediterrània i la plantació de nou arbrat.
- Millora de l’accessibilitat potenciant els passos amb pendents menors del 6% i noves zones planes
- Introducció de nous usos: creació d’un nou espai biosaludable apte perquè la gent gran hi faci exercicis, una nova gran àrea de gossos equipada o la renovació d’una àrea de jocs infantils.
- Millora de l’espai públic en el front dels habitatges, creant zones d’estada i relació
- Impuls a l’activitat econòmica de quilòmetre zero, amb la millora de l’espai comercial, que permet col·locar-hi més terrasses de restauració i oci.
- Disminució del consum energètic, gràcies a la incorporació d’il·luminació LED d’alta eficiència i sistemes de regulació segons l’horari, i l’ús d’energia solar en el sistema de control i gestió del reg.
Aquests objectius detallats actuacions s’emmarquen en el protocol de sostenibilitat per a les obres públiques metropolitanes -una guia de dinou criteris per contribuir a frenar el canvi climàtic.-, i especialment per a les implementades des del PSA. Aquest eix cívic, que és un connector important de la ciutat i alhora un punt de transició entre la zona residencial i el polígon, pel seu important pendent presentava problemes de drenatge de l’aigua d’escolament, tant a la vorera del costat dels habitatges com a les illes centrals.
A la vorera dels habitatges, els problemes derivaven dels paviments impermeables junt amb canals tapats per la sorra, que no permetien recollir l’aigua de pluja, i d’arbres sense espai suficient per créixer correctament. A les illes centrals la mala disposició del sauló i el pendent provocava pèrdues del material, generava reguerons, empitjorava l’accessibilitat i dificultava l’evacuació de l’aigua.
De què va això del PSA?
El Pla de sostenibilitat ambiental per als municipis de l’AMB (PSA) és un pla d’inversions de 110 milions d’euros per períodes. Pretén impulsar projectes de desenvolupament compartit entre els ajuntaments i l’AMB per reforçar les polítiques de mobilitat urbana sostenible i adaptar-la als nous requeriments, sorgits arran de la COVID-19. També vol promoure la transició ecològica i energètica mitjançant, entre d’altres, inversions en la gestió de recursos –com l’aigua i l’energia– i residus municipals. S’adjudiquen de manera directa pels indicadors del municipis. De manera que, el 62% del volum dels 110 milions s’assigna de manera directa proporcional a la població. Com sigui que Badalona és la tercera ciutat a l’ÀMB en rep molts. El 30% dels 110 milions es reparteix segons el nivell socioeconòmic de cada municipi prenent com a indicador un índex invers elaborat sobre la base de la renda bruta familiar disponible per habitant, que es pondera també en funció de la població, de manera que queda compensada als municipis que estan per sota de la mitjana de l’àmbit metropolità. Així, s’aconsegueix una redistribució que té en compte la situació socioeconòmica mitjana de cadascun dels municipis de l’àmbit. En tercer lloc, es distribueix linealment un 4 % dels recursos en-tre els 29 municipis de l’AMB de menys de 75.000 habitants, que estan inclosos en el sistema general de participació en els ingressos de l’Estat (PIE). Això garanteix un fons mínim de 137.931 euros per a cadascun d’ells, que permet un llindar bàsic de magnitud de les actuacions, especialment important en el cas dels municipis més petits. I, finalment, el 4 % restant dels recursos es reparteix entre els sis municipis de l’AMB que participen en l’assignació del Programa i formen part del règim de cessió en la participació en els ingressos de l’Estat (PIE). Aquest criteri afavoreix la millora de l’equilibri i redistribució que pretén assolir la filosofia d’assignació d’aquest Programa.
De l’aplicació d’aquests criteris, a Badalona li van tocar 14,4 milions d’euros, dels que 1,6 corresponen a aquesta actuació.