Albiol inaugura la nova Rambla de França, un projecte que li va aprovar l’ÀMB el 2021

    0
    33
    L’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, va inaugurar ahir, 27 de juny de 2025, una nova Rambla de França, a Montigalà, on l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha aplicat tot els criteris inclosos en el Pla de Sostenibilitat Ambiental (PSA/ 2020-2023) que té assignat invertir a Badalona més de catorze milions d’euros. De fet, aquest projecte forma part d’un seguit d’iniciatives en les que també hi ha la remodelació de la Riera de Pomar – amb tres milions d’euros-, la sala d’estudi de Coll i Pujol -amb, llavors, una assignació de 500.000 euros- i una sala d’estudi a l’antic Escorxador, amb un projecte valorat en 1,6 milions d’euros-. De manera que la transformació d’aquest d’un nou eix que de nord a sud que  connecta el carrer del Perú fins a la plaça dels Voluntaris Olímpics, i que separa l’àrea residencial de l’àrea industrial i comercial, es va començar a gestar en el mandat d’Albiol del 2020 al 2021. Fet que evidencia que entre l’anunci d’una remodelació d’aquesta envergadura -les  transformacions que realment necessita Badalona i fan ciutat- i el moment de tallar la cinta passen ben bé quatre anys.
    Gràcies a aquesta actuació, el nou espai s’ha transformat en un eix renaturalitzat, accessible i amb molts espais verds. Si més no, aquest és l’objectiu de les actuacions incloses en el PSA de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Dels 14.37.312,07 milions d’euros assignats per a diferents projectes,  la de la Rambla de França ha suposat una inversió de prop d’1,5 milions d’euros. En aquesta obra que ha durat 9 mesos, s’ha treballat en una àrea de més d’11.000 m2 i s’ha prioritzat la renaturalització, l’impuls de la biodiversitat i la gestió activa de l’aigua en aquest espai públic.
    En la transformació d’aquest eix nord-sud del barri de Montigalà s’ha tingut molt present el pendent pronunciat, que havia ocasionat problemes en el drenatge de l’aigua, amb escolaments als edificis i amb la creació de reguerons i moviments de terra i materials en les illetes centrals.
    Pel que fa al treball tècnic darrere aquesta nova rambla de França, cal ressaltar que s’ha orientat en aconseguir els objectius següents, molt orientats a preparar les ciutats al canvi climàtic més que evident, amb temperatures molt més altes durant més períodes. Va ser el cas del moment d’inauguració ahir, per la qual cosa es van repartir gelats durant la presentció del nou projecte. Amb aquesta actuació s’ha tingut molt present la sostenibilitat amb la reducció de l’illa de calor, l’increment de la infraestructura verda i la disminució del consum energètic, com a fites principals.
    Un nou urbanisme, resilient al canvi climàtic
    • Millora de la gestió de l’aigua, mitjançant la implementació de zones amb vegetació planes i paviments que permeten la permeabilitat de la superfície a través d’un tou de graves, per tal d’augmentar la infiltració de l’aigua.
    • Impuls a la infraestructura verda, amb l’increment de vegetació, especialment d’arbustiva mediterrània i la plantació de nou arbrat.
    • Millora de l’accessibilitat potenciant els passos amb pendents menors del 6% i noves zones planes
    • Introducció de nous usos: creació d’un nou espai biosaludable apte perquè la gent gran hi faci exercicis, una nova gran àrea de gossos equipada o la renovació d’una àrea de jocs infantils.
    • Millora de l’espai públic en el front dels habitatges, creant zones d’estada i relació
    • Impuls a l’activitat econòmica de quilòmetre zero, amb la millora de l’espai comercial, que permet col·locar-hi més terrasses de restauració i oci.
    • Disminució del consum energètic, gràcies a la incorporació d’il·luminació LED d’alta eficiència i sistemes de regulació segons l’horari, i l’ús d’energia solar en el sistema de control i gestió del reg.

    Aquests objectius detallats actuacions s’emmarquen en el protocol de sostenibilitat per a les obres públiques metropolitanes -una guia de dinou criteris per contribuir a frenar el canvi climàtic.-, i especialment per a les implementades des del PSA.  Aquest eix cívic, que és un connector important de la ciutat i alhora un punt de transició entre la zona residencial i el polígon, pel seu important pendent presentava problemes de drenatge de l’aigua d’escolament, tant a la vorera del costat dels habitatges com a les illes centrals.

    A la vorera dels habitatges, els problemes derivaven dels paviments impermeables junt amb canals tapats per la sorra, que no permetien recollir l’aigua de pluja, i d’arbres sense espai suficient per créixer correctament. A les illes centrals la mala disposició del sauló i el pendent provocava pèrdues del material, generava reguerons, empitjorava l’accessibilitat i dificultava l’evacuació de l’aigua.

    De què va això del PSA?

    El Pla de sostenibilitat ambiental per als municipis de l’AMB (PSA) és un pla d’inversions de 110 milions d’euros per períodes. Pretén impulsar projectes de desenvolupament compartit entre els ajuntaments i l’AMB per reforçar les polítiques de mobilitat urbana sostenible i adaptar-la als nous requeriments, sorgits arran de la COVID-19. També vol promoure la transició ecològica i energètica mitjançant, entre d’altres, inversions en la gestió de recursos –com l’aigua i l’energia– i residus municipals. S’adjudiquen de manera directa pels indicadors del municipis. De manera que, el 62% del volum dels 110 milions s’assigna de manera directa proporcional a la població. Com sigui que Badalona és la tercera ciutat a l’ÀMB en rep molts.  El 30% dels 110 milions es reparteix segons el nivell  socioeconòmic de cada municipi prenent com a indicador un índex invers elaborat sobre la base de la renda bruta familiar disponible per habitant, que es pondera també en funció de la població, de manera que queda compensada als municipis que estan per sota de la mitjana de l’àmbit metropolità. Així, s’aconsegueix una redistribució que té en compte la situació socioeconòmica mitjana de cadascun dels municipis de l’àmbit. En tercer lloc,  es distribueix linealment un 4 % dels recursos en-tre els 29 municipis de l’AMB de menys de 75.000 habitants, que estan inclosos en el sistema general de participació en els ingressos de l’Estat (PIE). Això garanteix un fons mínim de 137.931 euros per a cadascun d’ells, que permet un llindar bàsic de magnitud de les actuacions, especialment important en el cas dels municipis més petits. I, finalment, el 4 % restant dels recursos es reparteix entre els sis  municipis de l’AMB que participen en l’assignació del Programa i formen part del règim de cessió en la participació en els ingressos de l’Estat (PIE). Aquest criteri afavoreix la millora de l’equilibri i redistribució que pretén assolir la filosofia d’assignació d’aquest Programa.

    De l’aplicació d’aquests criteris, a Badalona li van tocar 14,4 milions d’euros, dels que 1,6 corresponen a aquesta actuació.

    FER UN COMENTARI

    Si us plau introdueix el teu comentari!
    Si us plau introdueix el teu nom aquí