Les administracions estan enfrontades en com resoldre la impossibilitat de la majoria dels veïns i veïnes de les illes del carrer Canigó, d’Ausiàs March i de Llefià afectades per la construcció deficient dels seus edificis als anys seixanta, que va derivar el febrer del 2024 en l’esfondrament mortal a Canigó, 9. Tot i que d’entrada hi haurà d’haver coordinació institucional entre l’Ajuntament i la Generalitat per mirar d’avançar, al contrari, un any després de la tragèdia ens situen en punt mort i es llencen la pilota sobre com proveir de recursos els treballs urgents que les comunitats han d’afrontar per revertir la perillositat de viure-hi. Arranjaments, com el buidatge del sobrepès dels àtics i de la renovació dels puntals, que la comunitat d’Ausiàs March, 115 no ha realitzat i que ha suposat, dilluns passat dia 7 de juliol, el seu desallotjament. Algunes de les famílies, especialment les que hi vivien en règim de llogateres, es troben en una situació de desprotecció total després d’haver esgotat les dues nits, a tot estirar tres, proveïdes des de Serveis Socials per passar les nits a cobert al CUESB de Barcelona. A Badalona, un cop tancat l’alberg de Can Bofí Vell l’abril de l’any passat – i encara sense cap alternativa per a pernoctacions d’urgència a la ciutat- , no n’hi ha cap recurs. A més, l’alcalde, Xavier Garia Albiol, ha afinat que aquest desallotjament no es tractaria d’una emergència sobrevinguda i per tant els recursos a l’abast són gairebé nuls. L’emergència data de febrer de 2024 i tindrà conseqüències dilatades d’acord amb la resistència dels immobles i la possibilitat de finançar els arranjaments.
“Un govern il·lustrat jurídicament”
La discussió entre administracions ha anat pujant de to arran de les declaracions de la consellera de Territori, Silvia Paneque, d’instar l’Ajuntament a avalar els veïns perquè puguin accedir a crèdits tous de l’Institut Català de Finances (ICF). L’alcalde ha insistit aquest matí, durant un contacte informatiu amb la premsa, que aquesta opció és impossible, argument avalat per la sentència que “som un govern il·lustrat jurídicament”.
Per esbrinar els camins que des dels serveis jurídics de l’Ajuntament li tanquen, l’alcalde ha compartit que ha fet una trucada de telèfon directament a la consellera perquè li ho expliqui i que, com a segon pas, han entrat una pregunta per escrit al Parlament de Catalunya en el mateix sentit.
“Mai he parlat d’avals”
D’entre les solucions per finançar econòmicament els treballs, en famílies amb diferents casuístiques -especialment amb ingressos baixos- diferents sortides “mai vaig parlar d’avals”, ha volgut apuntar. L’Ajuntament no pot actuar com a avalador d’actuacions que s’executin en habitatges privats, s’ha insistit reiteradament. “No podem avalar un particular perquè en cas que deixes de pagar serien els veïns i les veïnes de Badalona els que amb els seus impostos estarien pagant aquest crèdit”. Precisament, perquè la Generalitat vol tenir la garantia de cobrar els crèdits que es puguin gestionar a través de l’Institut Català de Finances, ha continuat l’alcalde, ens diu que fem una cosa impossible. Albiol creu que la consellera sap que una administració no pot avalar. Perquè si fos possible, continua, amb lògica, la Generalitat podria avalar els ciutadans en aquest cas, que tractant-se d’habitatge és un tema de competència autonòmica. Per tant, ha titllat de “deslleialtat institucional” les paraules de la consellera i hi ha sumat el qualificatiu de “mala fe” perquè les ha dit des del coneixement. Amb tot, Garcia Albiol ha insistit que la relació amb el president Salvador Illa i de la resta de conselleries amb les quals hi treballen és cordial i lleial. Aquesta teoria, la del reclam a Albiol d’avalar, també va ser criticada i reclamada fa uns dies pel líder del PSC a Badalona, Fernando Carrera, qui es va reunir dimarts, 8 de juliol, al vespre, amb veïns i veïnes afectats, en global, per tota aquesta situació.
Una situació que pot escalar a altres comunitats en breu
La inspecció a la comunitat Ausiàs March, 115 forma part d’una revisió general que s’està fent a totes les comunitats per part dels serveis tècnics de l’Ajuntament per valorar com estan les finques i avaluar si estan acomplint els dos principals mandats emesos: si s’ha retirat el soprepès de les construccions sobrevingudes en els àtics en les comunitats pertinents i si s’han reforçat o substituir els pilars mentre no s’afrontin els arranjaments definitius. Algunes comunitats han pogut contractar despatxos d’arquitectes que els estan assessorant i en alguns casos, s’han hagut d’implementar reforços. Però són la minoria. A la majoria dels portals, les coses estan com des que es va actuar a requerimient i sota el finançament local.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha aportat 600.000 euros del milió gastat
L’Ajuntament diu haver dedicat un milió d’euros a les primeres accions d’urgència i a costejar els projectes amb les intervencions concretes a realitzar en cada comunitat, dels quals al desembre es van lliurar els darrers projectes. D’aquests diners, l’Àrea Metropolitana de Barcelona els ha concedit subvencions directes per valor de 600.000 euros per cobrir les despeses d’atenció a les persones en situació d’emergència social produïda per l’esfondrament o el desatllotjament d’edificis en mal estat en accions realitzades des del febrer al desembre de 2024. L’Ajuntament va rebre aquests diners l’abril del 2025. Els diners han cobert part de les despeses derivades de les contractacions d’urgències derivades del desallotjament, com ara reallotjaments, adquisició de mobiliari, assessoria jurídica, apuntalament i la revisió i inspecció de 21 edificis amb una afectació sobre més de 400 persones d’aquests carrers del barri del Raval.
Un agreujament que pot escalar
De manera que la situació es pot escalar a tota l’illa i per molt que el tinent d’alcalde de Territori, Daniel Gràcia – ja va dir al febrer, en el moment que es va complir un any de la tragèdia; i va repetir en el ple ordinari de juliol, el passat dia 7, la mateixa jornada en què es va ordenar el desallotjament- , insisteixi que les actuacions acomplertes tenen caducitat sinó s’hi aboquen recursos amb facilitat de retorn, ni els pilars s’estan renovant ni les sobre construccions s’estan desmuntant.
Cada revisió podria desembocar en un desallotjament i en la posada al carrer de més famílies. Amb la quarta nit al davant, augmentarà la detecció de famílies que han quedat sense sostre perquè no disposen d’una xarxa de solidaritat propera, com en aquests casos esdevé la família o els amics. I amb una solució que segons l’alcalde “se’ns escapa”.
