“Amb els joves cal paciència; han de tenir poca pressió i sí molta exigència per millorar”

    0
    IMG_1846.JPG
    01/12/2017 – Diego Ocampo compleix la seva segona temporada al Divina Joventut. Aprofitant l'aturada per la finestra FIBA, hem conversat amb ell de l'actualitat verd-i-negra i també de cap a on evoluciona el món del bàsquet. 

    01/12/2017 – Diego Ocampo compleix la seva segona temporada al Divina Joventut. Aprofitant l'aturada per la finestra FIBA, hem conversat amb ell de l'actualitat verd-i-negra i també de cap a on evoluciona el món del bàsquet. El tècnic gallec comenta que la trucada de la Penya va suposar un "repte molt il·lusionant" però alhora una gran responsabilitat "per la història que té" l'entitat verd-i-negra, i explica que un any i mig després se sent totalment integrat al club i a la ciutat: "Estic molt a gust i crec que se’m nota". En aquest sentit, destaca la bona sintonia "primer amb els dos Jordis i ara amb en Juanan", però també "amb tots els treballadors del club, l'staff, que és fonamental, i els jugadors".  El preparador verd-i-negre creu que l'equip està fent passos endavant i tot i admetre les dificultats que suposa la situació econòmica de l'entitat, apel·la a no buscar excuses, sinó a treballar de valent per treure el màxim rendiment de la plantilla. 
    El començament de curs no ha estat fàcil. La lesió de Ruoff, que havia de ser un dels referents, el baix rendiment de Mavra…
    Ja prevèiem que la pretemporada seria complicada, perquè hi havia jugadors, entre ells alguns dels nous, que no podrien venir perquè estaven amb les seves seleccions. Després vam tenir problemes de lesions i això va ser un altre handicap, però tot plegat forma part de l’esport i no hem de plorar ni buscar excuses. Poc a poc hem anat refent-nos, estem sent sòlids a l’Olímpic i crec que hem donat un pas endavant. Ara mateix el més important és seguir construint l’equip perquè rendeixi a curt termini, però a la vegada treballar perquè també ho faci a mitjà termini, per ser millors en la segona volta. 
    Les victòries contra l’Andorra, el Betis i el Gipuzkoa han donat tranquil·litat. 
    Està clar que guanyar reforça molt, però hauríem d’aprendre a analitzar les coses sense basar-ho tot en la victòria o la derrota. És molt important mantenir sempre la calma.  Tenir molta tranquil·litat quan les coses no van bé i tocar de peus a terra quan van bé. I sobretot no perdre la confiança. La derrota massa sovint aconsegueix que perdis confiança en tu mateix, en els jugadors, i no ha de ser així. La derrota t’ha d’ensenyar el que no fas bé per poder trobar solucions.
    Un cop més ha calgut canviar moltes peces de la plantilla. Això no ajuda a tenir una certa continuïtat.  
    És cert, i per això és tant important que jugadors com Jordan, Sergi Vidal, Ventura…segueixin amb nosaltres. Són un exemple vital per als joves i també per als nous fitxatges. El seu exemple de voler continuar aprenent dia a dia, d’entrenar dur i de donar-ho tot a la pista és molt bo per ajudar que s’adaptin i sàpiguen quin és el camí. Això sense oblidar que també són un exemple i un mirall per a tots els jugadors del planter, no només de com jugar sinó de valors personals i esportius. És molt important que els jugadors arrelin als clubs i que els aficionats es puguin identificar amb ells perquè porten molts anys a l’equip. 
    En el bàsquet actual això cada cop sembla més complicat. 
    Sabem que no és fàcil, però mantenir una estructura d’equip és fonamental per poder créixer any rere any. Aquesta temporada el nostre objectiu torna a ser salvar-nos, però hem de lluitar perquè sigui una mica millor que l’anterior, i així any rere any. I a la vegada que sigui un projecte sostenible econòmicament, perquè en una sèrie d’anys el club estigui sanejat i s’estabilitzi tant en la part esportiva com l’econòmica i social. 
    La Penya  té l’avantatge de tenir un gran actiu com és el planter. Neno Dimitrijevic va explotar l’any passat i Xabi López-Arostegui está tenint minuts de qualitat en el seu debut. 
    Amb els joves cal tenir paciència, perquè cada jugador té el seu procés. En el cas de Neno va saltar-se algunes passes, perquè amb el seu rendiment i el seu treball s’ho va guanyar, i ara Xabi López-Arostegui també està fent passes endavant molt ràpid, però el més normal és que el procés vagi a poc a poc.
    Tenim tots massa pressa?
    És conseqüència del món que vivim, on tot passa a l’instant. Podem veure al moment una pel·lícula al mòbil o veure al moment un vídeo de l’altra punta del món per Youtube…però el que no s’aconsegueix al moment és aprendre anglès instantàniament. Requereix un temps i evidentment estudiar. Els joves han de tenir poca pressió i sí molta exigència per millorar. I és bo acompanyar-los de gent que els tregui aquesta pressió. Per això és molt important que tothom faci el seu rol, que els veterans facin de veterans i que els no tant veterans o els que acaben d’arribar a l’equip ajudin cada cop més i s’adaptin a la lliga el més ràpid possible. Tot necessita el seu temps, però si aconseguim accelerar tots aquests processos, doncs molt millor.  
    El club acaba de renovar Joel Parra, Pep Busquets i Pol Molins. Tres valors a l’alça que ja han tingut algun minut amb el primer equip.
    Ara estan jugant a l’EBA, en el cas de Parra també ho fa amb el junior, i poc a poc han d’anar fent el seu camí. Com deia, cal tenir paciència, però per al club és molt important assegurar-se que aquests jugadors continuïn molts anys aquí. S’han format aquí, són de la casa, i el que volem és que culminin tot aquest procés amb nosaltres fins arribar al primer equip. 
    L’objectiu, com ja hem comentat, és mantenir-se a l’ACB. La permanència serà més cara que l’any passat?
    Els equips s’han reforçat molt. I com estem veient, segueixen reforçant-se. Serà de nou una temporada complicada. Ho sabem i és important ser conscients de les nostres dificultats, però alhora hem de defugir el victimisme. Tenim punts forts i hem de treballar per explotar-los i ser competitius. 
    Fa la sensació que les diferències en l’ACB són cada cop més grans entre els de dalt i els de baix. 
    Sí, i els números així ho indiquen. És cert que és difícil saber exactament els pressupostos de cadascú, però està clar que els equips d’Eurolliga estan en un altre nivell econòmic. Jo diria que ara mateix hi ha tres blocs força diferenciats, els d’Eurolliga, un nivell mitjà que també està econòmicament molt bé i la resta. Això no vol dir que no hi pugui haver oscil·lacions,  perquè el que passa damunt la pista no sempre és directament proporcional al potencial econòmic. Per això cal lluitar i empescar-nos-les per aconseguir treure el màxim rendiment a l’equip. 
    S’ha parlat molt de fer canvis a la lliga. Com ho veu?
    Tot ha d’anar evolucionant. Canviar per canviar, no, però sí seria bo fer una bona anàlisi objectiva de cara a millorar i construir un bàsquet millor. El que està clar és que si cadascú mira pels seus interessos individuals, serà molt difícil. Si la FIBA mira només per les seves competicions, si l’Eurolliga mira només per les seves competicions, si la FEB fa el mateix i l’ACB, també, serà molt complicat que el bàsquet creixi. Per contra, si aconseguim tenir una visió global i mirar pel bé comú estic segur que el bàsquet evolucionarà molt, perquè sempre ha estat un esport que ha innovat moltíssim. 
    I el joc, cap a on evoluciona? 
    Els jugadors cada cop són més atlètics i si no es fa la pista més ampla en el cinc contra cinc és molt difícil fer bàsquet. I el joc estàtic es torna avorrit. Les defenses són cada cop més físiques i has d’utilitzar molt bé la línia de tres punts perquè hi hagi espais. El canvi de regles dels passos i la falta antiesportiva afavoriran un bàsquet ràpid i molt dinàmic, amb molta importància de la línia de tres punts, i això potenciarà que els cinc jugadors en pista hagin de saber tirar, passar i botar. Penso que poc a poc les posicions es difuminaran i serà clau que tots els jugadors dominin tots els fonaments, no només pel que fa a l’execució sinó també a l’hora d’entendre el joc. Hi seguirà havent especialistes, segur, però els jugadors cada cop més hauran de saber fer de tot.