Carles Duran: “Si volem ser competitius, defensivament hem de fer un canvi molt important”

    0
    47
    Carles Duran a Andorra.jpg

    16/02/2018 – Carles Duran ha tornat a casa segurament en el moment més difícil. Amb l'equip en posició de descens i l'entitat en greus dificultats econòmiques, el repte és d'altura, però el tècnic l'afronta amb la confiança de poder ajudar l'equip a sortir del mal tràngol.

    16/02/2018 – Carles Duran ha tornat a casa segurament en el moment més difícil. Amb l'equip en posició de descens i l'entitat en greus dificultats econòmiques, el repte és d'altura, però el tècnic l'afronta amb la confiança de poder ajudar l'equip a sortir del mal tràngol. 
    Després del debut a Andorra i d’uns quants dies més d’entrenament, ha pogut fer un diagnòstic més clar del que necessita l’equip? 
    “Des de fora ja tenia més o menys una idea de la situació. Com ja he dit, el treball d’en Diego era molt bo i alhora crec que els jugadors han de donar un pas endavant. Començant pels de la casa. Els de la casa hem de demostrar que estem en una situació de necessitat i que hem de protegir aquesta casa. Està clar que després de tantes derrotes l’equip necessita recuperar la confiança. I crec que això passa per valorar la feina dels jugadors, i dir-los que fan moltes coses bé, però sobretot passa per guanyar. Perquè al final la victòria és el que més t’ajuda. Però si no som capaços de defensar millor, serà molt complicat. A Andorra és cert que vam ser competitius, però si et fan 88 punts fora de casa és molt complicat. Si volem ser competitius, defensivament hem de fer un canvi molt important”. 
    Toca construir, doncs, des de la defensa.
    “Des de fora, veient molts partits, hi havia molts moments on l’equip defensava bé. Però és cert que van passant els partits, van venint les derrotes i això va minant la confiança. Ara mateix hem de ser molt més sòlids al darrere, sobretot individualment. No dic que tota la responsabilitat sigui dels jugadors, però si mirem el partit de dissabte ens van fer moltes accions d’1 contra 1. Pots parlar molt de tàctica, que si no ets capaç de posar-te davant de la pilota és molt difícil”. 
    Abans comentava que els jugadors de la casa han de ser els primers a fer el pas endavant. Alhora, però, segurament són els que senten més el pes de la responsabilitat.  
    “Evidentment tothom té les seves responsabilitats i jo el primer. I els jugadors de la casa no tenen pas més responsabilitat que la resta, però si que han de transmetre una energia diferent, uns valors que potser els altres no tindran mai. I un dels motius pels quals estic aquí és per això. Jo sóc de la casa i tinc un sentiment que ningú me’l pot vendre o donar. O el tens o no el tens. Crec que el Xavi, l’Albert, el Neno, el Sergi, el Jose… han de transmetre a l’equip un amor i una passió que ara el necessitem més que mai. No dic que no ho facin, però el necessitem encara molt més”. 
    La continuïtat també és una assignatura pendent. A Andorra els parcials en contra van tornar a penalitzar molt. 
    “És cert. No hem aconseguit que el grup sigui sòlid i a vegades depèn de quines rotacions l’equip ho nota. És un factor a millorar, perquè ara mateix en la lliga ACB si no estàs sòlid els 40 minuts ho tens magre. I per altra banda, no podem obviar que els altres, que no eren tan sòlids o estaven al teu nivell, s’estan reforçant amb jugadors importants.  Mirem, per exemple, com ha canviat la plantilla del Burgos. Tenen un jugador, John Jenkins,  que l’any passat va dir que no al Baskonia i jugava a l’NBA. O el Betis, que no para de fitxar jugadors. Ara s’han tret a Draper i diuen que fitxaran un 1 i un 2. I Saragossa té Gary Neal, que els està fent 40 punts cada jornada”. 
    En aquest aspecte el que està passant amb la situació econòmica de l’entitat no convida a l’optimisme. 
    “Abans d’entrar al club la directiva ja m’ho va dir. No em van enganyar, que el club estava en una situació delicada. Però jo això no m’ho plantejo. Jo només em plantejava el tema esportiu i el fet de poder tornar a casa i que el club em donés l'oportunitat de poder-los ajudar. La resta no està a les meves mans.  Evidentment seria molt millor poder estar més bé econòmicament, però el que haig de fer és que l’equip esportivament estigui el millor possible”.
    Aquest escenari, no obstant, condiciona l’arribada d’algun reforç més.
    “Parlo molt amb en Jordi Martí i li vaig fent una anàlisi de com veig el grup, de coses que podríem millorar, i sé que ho està  valorant i que mira el mercat, però les circumstàncies són les que són. Per això, com deia, ningú no en va enganyar quan vaig entrar ni em van dir que em portarien tres jugadors de primera. Em van dir: Carles, ho mirarem i ho valorarem, però pot ser que siguin aquests jugadors els que acabin amb tu la temporada. El que toca, doncs, com a entrenador, és treure el màxim rendiment dels jugadors que tinc. Si ve algú més, perfecte. Però també dic molt clar que si ha de venir algú, ha de ser excepcional, que marqui la diferència. De la mateixa manera, el que no vulgui estar amb nosaltres, que se’n vagi. Cap problema”. 
    Queden 14 partits. Ha fet números de les victòries que calen per salvar-se?
    “No, no he valorat. Ara el pròxim partit és contra el Betis i si som capaços de guanyar ens podrem acostar a una victòria del Burgos o el Bilbao. I aquests són els meus comptes. Quan abans estiguem a prop o empatem amb ells, millor. Per tant, cada jornada és molt important i la pròxima contra el Betis està clar que és una final per a nosaltres”. 
    Ara, però, hi ha una aturada de gairebé tres setmanes. Positiu o negatiu, aquest parèntesi?
    “Per mi personalment és bo, perquè tinc temps de conèixer molt millor el grup i que ells em coneguin millor a mi. Hi ha molta feina del Diego que l’hem d’aprofitar, perquè era molt bona, però també hi ha coses meves que vull introduir i aquests dies ens poden anar molt bé. Per un altre costat, però, hi ha les seleccions i això vol dir que marxaran jugadors i l’equip es quedarà a mitges. El que si que espero i desitjo, a part de fer bé la feina, és que aquests dies serveixin per fer net mentalment i que els jugadors s’allunyin de la pressió”.  
    La motxilla de les nou derrotes consecutives pesa molt.  
    “Si, perquè no només és la derrota. En molts partits s’ha competit però s’han escapat en l’últim moment. Recordo, per exemple, el partit de Fuenlabrada o contra l’Estudiantes, que l’equip va fer molt bé les coses i al final va perdre. I això fa més mal. Per això és important aprofitar aquestes setmanes per fer neteja mental i veure el pròxim partit com una oportunitat de guanyar i que ens doni confiança i sobretot alegria. I quan dic alegria vull dir que el jugador, quan juga amb un somriure i amb confiança, li surten molt millor les coses, i és el que hem d’intentar recuperar”. 
    El calendari és un altre handicap, amb mols rivals directes fora de casa. Cal guanyar aquests partits i fer-se fort a l’Olímpic, on l’afició ha de ser clau. 
    “Evidentment jo preferiria jugar a casa contra els equips de la nostra lliga i no haver d’anar a Burgos o a Saragossa, però són circumstàncies del calendari. L’afició, com és lògic, està patint. Els darrers anys, per la situació econòmica, han estat una mica una muntanya russa, però la gent de la Penya sempre ha estat amb l’equip, com ja va fer a Andorra, que va ser extraordinari. A casa tindrem partits molt difícils i entre tots ens hem d’ajudar. Estic convençut que el proper partit a l’Olímpic contra el Baskonia, que serà molt dur, la gent vindrà a ajudar-nos”. 
    L’última. Abans parlàvem del mal tràngol econòmic que travessa el club. S’imagina Badalona sense la Penya?  
    “No. Badalona és bàsquet. I no només és la Penya. És el Sant Josep, el Círcol, Minguella, Sant Andreu…moltíssims equips.  Evidentment, però, el Joventut està al capdavant i com vaig explicar en la meva presentació, en l’any i mig que he estat a Bilbao, la gent d’allà és del Bilbao Basket, però el seu segon equip és la Penya. Molta gent de bàsquet d’arreu d’Espanya reconeix Badalona per la Penya i espero que aquest binomi no es trenqui mai i que la ciutat i el club segueixin units sempre”.