A les 13.30h clavades el president del Tribunal de la sala 2 de l’Audiència de Barcelona ha dit allò de “vist per sentència” després de les conclusions finals de la defensa i de la fiscalia, que no s’ha mogut en res respecte de les penes demanades per a l’exalcalde de Badalona, Rubén Guijarro; el Cap del Servei de Disciplina Urbanística i Sancions de l’Àrea d’Urbanisme i Territori, Ramón Díaz Cano, i el Cap d’Unitat del Departament de Sancions. La lletrada de la defensa, Olga Tubau, també, segons, en aquest cas, un guió més previsible, ha demanat la lliure absolució per als tres encausats intentant desmuntant la teoria de la Fiscalia de la comissió per part dels seus defensats d’un pressumpte delicte de prevaricació urbanística. Per a Tubau, ni els fets delictius sobre usos no tipificats en el sòl protegit rústic es van silenciar per part de cap dels tres acusats. Al contrari, hi van actuar davant de les informes dels agents rurals. Ni tampoc, al seu parer, han comès cap delicte de prevaricació entresa con l’actuació arbitrària i subjectiva per beneficiar o perjudicar algú. La sentència els serà comunicada el divendres 20 de juny.
La sessió s’havia iniciat sobre les 10.10h, i entremig hi ha hagut un recès d’una mitja hora per permetre que el fiscal conegués el contingut d’una prova pericial, que s’ha admès a primera hora demanda de la lletrada de la defensa. Fins a aquell moment, sobre el migdia, ja havien declarat els tres encausats i bona part dels testimonis. A diferència d’altres judicis en què les declaracions dels acusats es deixen per al final, en aquesta ocasió s’ha mantingut l’ordre, i per la sala s’han escoltat, un rere l’altre, els testimonis de Rubén Guijarro, de Ramón Díaz-Cano i de Ricard Ruiz; exregidor d’Urbanisme durant el període dels fets, Cap del Servei de Disciplina Urbanística i Sancions de l’Àrea d’Urbanisme, i Cap de la Unitat Jurídica del Deparcament de Sancions d’aquell Servei de Disciplina urbanística, respectivament.
Durant la declaració de l’exalcalde de Badalona, Rubén Guijarro, ha assegurat que en el període d’entre el 25 juny de 2018 al 12 de maig de 2020 en què tenia delegades les competències d’Urbanisme per part de l’alcalde, mai va intervenir en els criteris administratius, jurídics i tècnics que competien als professionals del seu àmbit, en el que hi havia el de Disciplina Urbanística. Ha respost, a pregustes del fiscal, que en aquest sentit, la seva competència es limitava a una mena de formalisme que consisteix en posar la signatura final per poder incoar els expedients. En el moment de fer la rúbrica, Guijarro ha indicat que abans repassava i comprovava, amb un previ control visual, que abans de la seva signatura hi havia les cinc signatures anteriors pertinents a la cadena de firmes per part dels responsables anteriors. “Hi ha una primera signatura que inicia el procediment i una final que el tanca, que és la meva”, ha insistit. D’aquesta manera intentava deslliurar-se’n de l’acusació d’haver tramat amb els altres dos encausats un suposat silenci o una suposada alteració, per part seva, dels criteris aplicats pels funcionaris de carrera. Guijarro, qui ha compartit que és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, també ha exposat, a preguntes de la Fiscalia, que no li va arribar a les seves oïdes especialment el tema de les construccions il·legals a la Serralada de Marina. I, evidentment, ha insistit, que mai va arribar el detall de quin era l’ordre d’incoació dels expedients des de la seva figura de regidor; tampoc per quin motiu l’expedient sancionador s’adreçava a les persones titulars de les finques i no a les persones identificades pels Agents Rurals que, a efectes dels seus informes, havien estat les persones que havien alterat la fesomia de la Serralada de Marina, objecte dels fets sancionables. “No intervenia en res ni feia cap control”, ha subratllat, en la seva competència de regidor. “No vaig rebre mai cap ciutadà respecte d’aquest tema. Ni vaig tenir alguna reunió sobre aquest tema; mai he intervingut en cap procediment jurídic, tècnic ni administratiu.” Respecte de les funcions que exercia en l’Ajuntament, a preguntes de la Fiscalia ha declarat que “a mi em corresponia tirar endavant els projectes amb els que ens presentem a les eleccions, però en cap cas entrar en el treball tècnic o jurídic que froma part de la feina dels entesos en la matèria” . De manera que: “Mai vaig donar cap directriu respecte sobre qui actuar. Mai he tingut cap reunió amb els dos tècnics per abordar aquest tema. Hi ha un principi de confiança amb els professionals i una impossibilitat de poder parlar de sis-centes persones que podien haver entre les meves competències de Govern i d’Urbanisme.” Fins i tot, com a anècdota, l’actual gerent del PSC ha compartit que a Ricard Ruiz el coneixia “de firma” perquè era una de les anteriors a la seva quan signava la incoació dels expedients. El va conèixer personalment en el moment de preparar el judici que ens ocupa. Respecte de les preguntes que li ha fet la lletrada de la defensa, Olga Tubau, sobre l’objectiu que perseguien els expedients de protecció de la legalitat urbanística, Guijarro ha comentat que anaven a propietaris i ocupats, dels que no coneixia ningú. En un altre ordre de coses, també s’ha indicat que les primeres accions exercides des de l’administració local arrenquen del 15 de març de 2010, moment en què el regidor titular de les competències era Francesc Duran, del govern anterior de Dolors Sabater. El motiu ha estat compartir que el procediment, que és objecte de les discrepàncies entre Fiscalia que han motivat arribar al judici, era el mateix que el que es va regir durant el nou mandat d’Àlex Pastor amb Rubén Guijarro com a regidor d’Urbanisme, i també de Govern. En resum, ha insistit en la separació entre els criteris administratius, jurídics i tècnics que regien els expedients de disciplina urbanística, tant administratius com sancionadors, i en què mai es va reunir amb els altres dos encausats i que no coneixia ni a propietaris ni a ocupants il·legals de les finques objecte de la causa.
Díaz-Cano: “A partir de la nostra acció la gent és conscient que la Serralada és intocable”
Ramon Díaz Cano ha estat el segon encausat que ha declarat en el judici d’avui. En primer lloc, ha descrit quina era la seva responsabilitat durant el període dels fets que es jutgen. Primer, va ser Cap de Serveis de Disciplina i Sancions i al 2020 va ser nomenat Director d’Urbanisme. Amb una llicenciatura en Dret i funcionari de carrera, ha assegurat que ell era l’instructor dels expedients de restauració de la legalitat urbanística i que era un procediment que s’adreçava, en primer lloc, contra els propietaris, perquè tenien les seves dades i perquè eren les persones que han de preservar la legalitat de l’ús dels seus terrenys. I que, en segon lloc, també s’adreçaven a les persones ocupants perquè el criteri que es perseguia en aquest primer tram del procediment era, per sobre de tot, aconseguir la restauració dels espais. A partir de fer aquestes gestions i d’acord amb el resultat i la resposta de la restitució dels espais, un cop tancat l’expedient administratiu, es passava al servei que iniciava el sancionador. Per què? Perquè segons l’èxit de la restauració física dels terrenys -que Díaz Cano ha insistit que era l’objectiu principal de la seva gestió- la sanció podria rebre bonificacions. Tal com s’ha explicat en el judici, hi ha administracions que ni tan sols apliquen les sancions. Tant ell com testimonis de l’administracions que han declarat durant el matí, han defensat que aquesta manera de procedir és la que millor vetlla pel “principi d’eficàcia i eficiència de l’administració”. És a dir, primer s’enviava la informació d’obligació de restituir l’espai a la seva categoria de forestal i espai protegit a propietaris i ocupants il·legals. Se’ls pressionava per restituir-lo i després es fixaven les sancions. Respecte de la manera de procedir en anys previs, s’ha conegut que aquesta tasca municipal procedia del 2011, que va ser quan es va crear aquest departament de sancions per assumir les competències cedides per la Generalitat en aquest àmbit. De les nou parcel·les que formen el cos de la causa, vuit estan restaurades totalment. “A partir de la nostra acció”- ha indicat Díaz-Cano- “la gent és conscient que la Serralada de Marina és un espai intocable”, ha insistit.
A respostes de la lletrada de la Defensa, Ramón Díaz-Cano ha compartit que sí que tenia constància que dels expedients sancionadors – que ell no armava- la majoria havien acabat amb multes i que cap d’ells havia interposat recurs. Ell també ha declarat davant del Tribunal que no tenia cap relació personal ni amb les persones propietàries ni amb els ocupants d’aquestes parcel·les. En un diàleg amb Tubau, Díaz-Cano ha exposat que avui mateix es podria fer una nova incoació contra els ocupants, perquè aquests usos il·legals en sòl protegit no prescriuen, com després d’ha aprofundit amb el testimoni del tercer encausat.
En aquest sentit, Ricard Ruiz, llicenciat en Filosofia i Dret i incorporat al setembre de 2011 al Departament per tramitar expedients sancionadors, ha explicat amb molta claredat i argumentació jurídica per què només es va incoar expedient sancionador sobre els propietaris de les finques i no sobre les persones que les havien ocupat il·legalment. El criteri ha girat sobre el concepte de què es considera construcció o edificació. Ha quedat clar, tant segons ele criteri de Ruiz com pel que han declarat alguns dels Agents Rurals, que no eren construccions, perquè tenien “escassa entitat”. Per llei, l’expedient sancionador només hauria d’anar a la propietat. Ruiz ha compartit que només va tenir dubtes sobre aquest criteri en la finca número 46 i que en aquest cas va optar per aprofundir i investigar més. En aquest sentit, va consultar amb l’ocupant quina era la seva adreça i va constatar que era en un altre domició. En descobrir-lo, va mantenir el mateix criteri i es va procedir a actuar contra els titulars. Ha insistit que sempre ha seguit el mateix criteri professional personal, sense interferència de ningú i que les gestions van desembocar en set sancions, un expedient sobreseït i un expedient encara està en marxa. Ningú dels propietaris ha fet cap recurs, malgrat que algunes de les sancions han estat de 10.000 i 6.000 euros. Davant de la pregunta de la Fiscalia en el sentit que procedir d’aquesta manera deixa sense càstig a qui realment fa la infracció, Ruiz ha insistit que ell aplica la normativa i la llei, que ha detallat exhaustivament. La fiscalia ha insistit, també en el període de conclusions, que no fer res contra els realment infractors és deixar via lliure perquè ho tornin a fer, al seu parer. Ruiz va compartir que “en les moltes hores d’insomni durant aquest temps” sí que ha valorat que en comptes de centrar-se en l’entitat i la tipologia de les edificacions, es podrien haver fixat en els usos i sancionar els ocupants il·legals. Però, tal com han assegurat els tres testimonis pericials, actuar d’aquesta manera constitueix una falta greu o molt greu i no hi ha prescripció. Demà mateix es podria obrir l’expedient per usos il·lícits en un espai amb tanta protecció . Ricard Ruiz també ha compartit que no haver tingut mai cap contacte previ a l’obertura de tots expedients. Sí que alguns dels propietaris, ha exposat, el van anar a veure després de veure les sancions.
Ell també ha defensat un els fets qüestionats per la Fiscalia sobre l’ordre dels expedients. Ruiz ha exposat que ell espera a que es tramitin els administratius amb la reposició dels terrenys malmesos i posteriorment inicia el sancionador. Entre d’altres coses per poder decidir el montant de la sanció, donat que, si per exemple, entre la propietat i l’ocupant restitueixen l’espai tal com estava abans de la intervenció delictiva s’apliquen rebaixes de fins al 80% en la sanció econòmica. Ruiz ha assegurat que mai de li va discutir el criteri aplicat, com ha corroborat Ricard Brotat, Cap dels Serveis Jurídics Municipals que ha participat en la sessió com a testimoni.
La sentència sobre aquest cas es coneixerà en els propers quinze dies, segons han informat des del Tribunal.
