Juanan Morales: “Aspirem a celebrar dotze grans esdeveniments a l’any al Palau Olímpic”

    0
    DSC_0680.JPG

    26/05/2017 – El president del Divina Seguros Joventut fa balanç del seu primer més al càrrec: Mas Ram, concerts a l’Olímpic, ACB, transparència i projecte del femení.

     

    Què sent cada dia que arriba a l'Olímpic i pensa que és el president del Divina Seguros Joventut?

     

    Doncs una mescla de sensacions diferents i inclús contraposades. Il·lusió, per suposat. Si no la tingués ara, que acabo de començar, voldria dir que he adoptat una decisió equivocada i crec que no ha estat així. Tinc il·lusió i alhora preocupació per acabar de solucionar els problemes que ja sabia que existien. No han desaparegut per art de màgia. Si aconseguim atenuar-los serà a base de treballar molt.

     

    Per gestionar un club com la Penya, què és més important: l'experiència com a jugador o haver estat en el món de l'empresa?

     

    Ara mateix em decanto per l'experiència empresarial. Penso que la part esportiva del club està molt ben coberta i funciona bé. On ara tenim urgències és en la gestió; en generar nous recursos ampliant la base de patrocinadors i col·laboradors i optimitzar processos per ser més eficients. Això és una feina poc lluïda i una suma de molts factors petits. Tots ells tenen la seva importància.

     

    Quan s'entra en una institució que viu una situació delicada, els directius a vegades opten per abaixar-se el sou i reduir costos. Això passarà?

     

    Jo i el meu equip ho estem analitzant, tot i que és cert que les despeses estaven reduïdes a la mínima expressió. En el nivell de pressupost que tenim, si aconseguíssim escurçar les despeses un 10%, estarem parlant de més de 300.000 euros. Això són molts diners, però nosaltres no treballarem per reduir, sinó per augmentar ingressos. El control de despesa serà estricte.

     

    Si la FIBA els ofereix una plaça per la Champions League, el club l'acceptarà?

     

    De moment, l’únic que sabem és que esportivament no ens hem guanyat la plaça per poder participar en aquesta competició. Fins aquí puc llegir. Si rebem una invitació s’han de tenir en compte les dues parcel·les del club: l’esportiva i l’econòmica. Europa és una despesa i, alhora, una oportunitat de generar ingressos. Esportivament s’hauria d’analitzar amb tots els responsables per veure què es decideix fer. Si arribem a aquest riu ja veurem com el creuem.

     

    Com serà la seva relació amb els mitjans de comunicació?

     

    Home, doncs desitjo que sigui bona. Des que he entrat a la presidència he parlat amb quasi tots els mitjans i la meva idea és seguir com fins ara, sent una persona oberta. Ser el president de la Penya té una faceta de persona pública que s’ha de gestionar i aprofitar. Ara bé, no tota la informació pot ser pública en el moment. Parlo de negociacions amb jugadors i patrocinadors.

     

    Hi haurà canvis en la política de comunicació del club? Més transparència?

     

    Si fas referència als comptes, he de dir que la comptabilitat de la SAD és pública. Està dipositada al registre mercantil. Els accionistes de la SAD també tenen dret a consultar-les quan ho desitgin. Ara bé, hi ha qüestions que no es poden fer públiques. Per exemple els contractes dels jugadors o dels patrocinadors. La transparència absoluta no existeix en cap faceta de la vida; ni en la personal. És evident que nosaltres complirem amb totes les obligacions legals i que tenim un ferm compromís amb la transparència, però tampoc deixarem consultar tot allò que guarden els nostres ordinadors al primer que passi per aquí.

     

    Com valora la Penya el principi d’acord perquè Endesa renovi el patrocini de l’ACB?

     

    És positiu. Els clubs continuarem rebent el mateix, tot i que la quantitat podria variar en funció de la xifra d’equips que participin en la competició. Això és un pacte a tres bandes entre Endesa, l’ACB i Movistar, empresa que també va estar interessada en el naming de la lliga. En el primer contracte amb Endesa hi havia uns comissionistes que van dur el patrocini i que, aparentment, en aquesta renovació ja no hi seran. Com més patrocinadors tingui l’ACB, millor per la Penya i la resta de clubs.

     

    El Divina pot subsistir si l’operació de Mas Ram tarda en concretar-se?

     

    No. No es pot allargar. Per les converses que estem mantenint, tot està ben encaminat i se solucionarà amb el calendari que pertoca.

     

    S’han plantejat altres opcions a banda del model clàssic de patrocini?

     

    En el model d’esport professional que hi ha a Espanya, al final venem el que venem. L’única porta que ara mateix no està oberta seria l’aparició d’un mecenes. És una opció que no contemplem. S’ha de ser conscient que si la propietat de la SAD està en mans d’un tercer, aquest actor pot fer el que vulgui. Si parlem d’algú molt potent pot ser positiu, però no és el model que treballarem. No busquem ningú.

     

    Si es tornessin a celebrar esdeveniments a l’Olímpic, qui els gestionaria i quin impacte econòmic tindrien?

     

    El projecte sobre el qual estem treballant preveu la celebració de dotze esdeveniments o concerts al llarg de l’any. Ho gestionaria directament la SAD, que és el concessionari del pavelló, amb el promotor de cada esdeveniment. El dia que van venir els Globetrotters, la SAD va cobrar directament del promotor, tot i que hi ha un conjunt de despeses associades de seguretat i neteja. A l’Àrea Metropolitana, només el Sant Jordi i l’Olímpic estan capacitats per acollir concerts o esdeveniments de gran públic. Si aconseguim fer-ne dotze a l’any, la Penya rebria uns ingressos importants. No tan elevats com els que aporta Divina, però actuarien com a un segon gran patrocinador.

     

    Per descobrir un nou Rudy, Ricky o Pau Ribas què cal fer? És només una qüestió de destinar recursos en captació? De sort? De cicles?

     

    Si jo tingués la resposta científica a aquesta pregunta, en aquest moment hi hauria asseguts amb nosaltres a quatre o cinc jugadors d’aquestes característiques. L’aposta pel planter i per la creació de talent és una visió estratègica de llarg termini. Al club cada any treballem amb la mateixa il·lusió i l’únic cert és que temporada rere temporada aconseguim crear jugadors de nivell ACB. Alguns són talent ACB, altres de play-off, altres de guanyar lliga i en alguns casos inclús talent NBA. Sempre treballem igual amb tots els joves i el seu esforç acaba sent l’element primordial. Tenim clar que, si tenen el nivell, els posarem a jugar al primer equip, però cal tenir en compte que en aquest procés hi ha molts condicionants. La configuració de la plantilla professional, el caràcter del jugador, la seva capacitat per gestionar pressió i situacions adverses…

     

    Veu en la generació del júnior actual una bona fornada de jugadors per, si tot va bé, construir el projecte del club a llarg termini?

     

    Abans de tot, he de recordar que el pas a categoria sènior és el més complicat que existeix, sobretot per la joventut amb la qual els jugadors fan el salt. Ara bé, és evident que la nostra generació júnior té talent per jugar a bàsquet. Talent físic i mental? Ho veurem amb el temps. Aquest any l’equip ha competit sempre contra l’adversitat i estem molt orgullosos de tots els jugadors i el staff. Tenim esperances dipositades en ells, però hem d’intentar traçar el camí més correcte perquè puguin desenvolupar les seves carreres. Ara mateix cap d’ells està preparat per tenir rol dins del primer equip i, per tant, ens toca construir el camí previ.

     

    La vinculació a EBA es farà a l’Arenys? La UBSA o el Sant Pep són opcions?

     

    Tot això ho hem d’acabar de planificar. No tenim res tancat, perquè depenem de tercers; també en el cas del Prat. Prat, Arenys, UBSA o Sant Josep són clubs que tenen la seva pròpia agenda. Ara mateix no tinc la resposta a això.

     

    Quin rol tindrà el femení en el futur?

     

    Per sort, la Penya és una entitat que es dedica a tot tipus de bàsquet: masculí, femení, cadira de rodes i inclusiu. El projecte del femení és tenir una base el més àmplia possible i anar creixent. No ens plantegem comprar plaça en cap categoria. Tenir base, fer piràmide i que el vèrtex es guanyi estar on sigui esportivament.