La reforma dels mercats: una promesa plena d’obstacles

    0
    93
    IMG_8837.JPG

    30/01/2015 – Els projectes passen d’uns governs a uns altres, llangueixen i minven les esperances dels venedors; tres mercats es troben immersos en procesos de reforma.

    La renovació d’alguns mercats de la ciutat són l’assignatura pendent de la ciutat pel que fa a l’àmbit comercial. Es tracta de projectes costosos, complicats de canalitzar i que necessiten el vistiplau de molts propietaris. Dels sis mercats de la ciutat, Maignon, Torner, Sant Roc, Llefià, La Salut i Pomar, tres es troben immersos en projectes de reforma, els primers passos dels quals es remunten anys enrere.

     

    Inacabable debat al voltant del Maignon

     

    El mercat que ha ocupat més titulars, que ha centrat més debats i al qual sembla costar molt fer arrencar, sens dubte, és el de la Plaça Vella. El Maignon fa just quatre anys que va deixar l’emblemàtic edifici del centre de la ciutat per traslladar-se a la carpa provisional a uns metres de distància. Els primers projectes de reforma van arribar el 2012 de la mà de Mercasa. Des de llavors hi ha hagut bones i males crítiques, desavinences i voluntat de modificar la idea inicial. La iniciativa es va presentar amb un gran ressò i les previsions eren tenir materialitzat la reforma integral de la vella estructura del mercat en uns dos anys. Més enllà de prediccions, però, el cert és que, justament 24 mesos més tard, els paradistes segueixen a la carpa i la Plaça Vella es troba tal i com va quedar després de tancar-la al desembre de 2010.

     

    El procés fins al dia d’avui ha estat llarg i amb entrebancs. El projecte presentat per Mercasa contempla tres plantes: una subterrània per ubicar frigorífics i magatzems, una a nivell de carrer amb una vintena de parades i una segona planta amb una desena de negocis de restauració o destinats a l’àmbit gastronòmic que seran gestionades per l’operador privat que financi  la construcció, a més d’algunes parades exteriors. En total, uns 4 milions d’euros,  dels quals els concessionaris aportaran fins a un màxim de 60.000, tenint en compte que ja van abonar 15.000 en el moment de traslladar-se a la vela provisional.

     

    L’any passat va ser aprovada per Junta de Govern la proposta de Mercasa i, mesos més tard, va ser acceptada una de les al·legacions dels paradistes, que volen que la paret de l’edifici a tocar amb el passeig de la Pietat sigui de vidre per imprimir transparència i llum al mercat. Des de llavors, però, la situació no ha avançat més. “Fer creure que hi ha novetats però després no veure resultats crema i frustra la gent. Nosaltres no podem viure a cop de titular perquè ens hi guanyem la vida. El provisional costa molt energèticament i està caducant per moments. Necessitem tornar”, lamenta el president del Maignon, Josep Gil. Des de la regidoria de Comerç, Rosa Bertran argumenta que els tràmits administratius en un procés com aquest són molt lents però continuen avançant. “Si m’haguessin dit a principis de 2013 que el mercat encara no estaria reformat no m’ho hauria cregut”, assegura la regidora. En qualsevol cas, explica, el plec de clàusules s’està elaborant i el concurs públic per a les obres passarà per Ple i s’obrirà “en breus”.

     

    El Mercat de Llefià espera amb frustració l’inici d’obres

     

    La situació de la plaça del centre és d’allò més complicada, però el ‘calvari’ dels venedors del mercat de Llefià no s’allunya gaire. Els paradistes que queden es van agrupar a una meitat del mercat l’any 2009. L’objectiu era reformar una part, instal·lar-hi les parades i, a la segona meitat, construir un supermercat. Res d’això es va moure fins l’any passat, però la situació s’encaminava fa uns mesos, quan Ajuntament i l’associació de treballadors autònoms signaven el conveni per engegar la reforma. Tot semblava dat i beneït, les previsions eren començar les obres el passat 2014 i el concurs públic s’obria fa uns mesos. Desgraciadament, el procés de licitació ha quedat desert i els venedors tornen a trobar-se amb un nou obstacle quan tot semblava enlairar-se.

     

    El nou entrebanc ha despertat el desencís i els dubtes entre alguns dels venedors. Des de l’associació de paradistes tenen clar que les obres són completament necessàries, però aquest imprevist ha resultat una “gerra d’aigua freda”. “Havia costat molt arribar fins aquí i això ens ha desanimat”. Bertran explica que s’han modificat alguns punts del concurs per alleugerir cost econòmic i donar facilitats de termini i fragmentació als concessionaris a l’hora de pagar la seva part. “Operadors n’hi ha, perquè es tracta d’una zona amb un gran potencial per a un supermercat, però volen estar segurs de que tots els paradistes es comprometen fins al final. S’ho han de creure”, indica l’edil. Si els venedors veuen bé les noves propostes, el concurs es tornarà a obrir.

     

    La remodelació del mercat municipal preveu ubicar totes les parades en una superfície d’uns 800 metres quadrats, a més de quatre locals comercials exteriors i un supermercat de 850 metres quadrats, tot en una planta. El projecte de reforma preveu una coberta de sostre i la reordenació de l’aparcament superior, que serà utilitzat en horari comercial pels compradors i en horari de nit o dies festius per a ús dels veïns de la zona. Les obres de remodelació del mercat tenen un cost de 4.400.000 euros, aproximadament. Els concessionaris de les parades abonaran gairebé 1.400.000 euros i la resta de l’import de les obres anirà a càrrec de l’adjudicatari del procés de licitació, reforma i explotació de la superfície comercial.

     

    El Torner inicia la travessia després d’anys de reivindicació

     

    El projecte que més ha trigat en arrancar ha estat el del Torner, el mercat més gran de la ciutat, situat al barri del Progrés i la construcció del qual data de la dècada de 1920. Els paradistes porten més de 20 anys reclamant la reforma degut a les deficiències que pateix la instal·lació i es que van agreujant amb el pas del temps. Fa uns mesos, l’Ajuntament va obrir un concurs públic per recollir idees per a un nou equipament. Un estudi d’arquitectes ha elaborat un disseny que ja ha estat presentat als concessionaris i que va sortir a la llum fa uns dies.

     

    Es tractaria d’una reforma integral, d’uns 6 milions d’euros, que comptaria amb el finançament d’un operador que instal·laria un supermercat d’uns 1.200 metres quadrats. La distribució es faria en dues plantes: l’actual nivell de carrer, on hi haurien 24 parades interiors i 10 exteriors, i un de subterrani on hi aniria el supermercat, a més dels espais comuns dels paradistes, com ara les càmeres i magatzems. El procediment de reforma, encara lluny i per decidir, es faria en dues fases per tal d’alterar l’activitat comercial el menor temps possible. L’objectiu de l’arranjament, a més, seria aconseguir un edifici més obert al carrer, amb més espais exteriors d’esbarjo i autosostenible energèticament.

     

    El projecte agrada a la majoria dels paradistes, un total de 39 negocis a dia d’avui, i tots coincideixen en la necessitat de rehabilitar l’espai. El problema arriba quan es comença a parlar de números. Cada nova concessió suposaria una inversió d’uns 60.000 euros –a banda del que costi muntar cada parada-, uns diners que, segons lamenta l’associació de venedors, és inassolible per a molts. Aquesta dies, el Consistori ha realitzat una enquesta entre els paradistes per conèixer la visió general i la setmana vinent tenen concertada una reunió per continuar la reflexió entorn al projecte i perfilar la manera d’arribar a un punt d’entesa.

     

    El sector busca una renovació unitària que els enforteixi

     

    Més enllà de reformes i projectes de construcció, al voltant dels mercats gira un debat sobre el model i la necessitat d’evolucionar i adaptar-se als moments actuals. Encara que van sorgir com un espai públic d’abastiment de la població, el seu sentit primari ha anat variant amb el pas del temps i dins del propi àmbit existeix la creença, força estesa, que es necessita una renovació i canvi de mentalitat. Fa anys que els mercats s’autogestionen en el seu dia a dia, corren a càrrec amb les despeses quotidianes i l’Ajuntament només intervé quan es tracten qüestions majors, com ara les reformes o obres d’adequació. Són un espai municipal que el Consistori ofereix a desenes de particulars per aixecar el seu negoci, però la responsabilitat es reparteix entre ambdues parts. Aquesta reflexió de base és compartida per la regidoria de Comerç i bona part de la Federació de Mercats, però la tasca a desenvolupar que postula cadascú divergeix.

     

    El president del col·lectiu comercial, Josep Gil, té clar que la xarxa de mercats s’ha de reinventar perquè la competència és cada cop major i tendeix a empitjorar amb elements com la liberalització d’horaris. “El pas més important l’hem de fer nosaltres. Ens hem de creure les nostres possibilitats, aprofitar els avantatges com la qualitat del producte, guanyar atractiu”. Admet que no poden esperar que l’Ajuntament ho solucioni tot, però sí manifesta que el govern local té molt deixada la gestió dels mercats i que sense la seva ajuda no podran donar aquest pas. “Han de potenciar els mercats si volen que continuem sobrevivint. No val amb organitzar alguns esdeveniments i fer-se la foto o llançar projectes de reforma que acaben sent obsolets”. Gil assegura que, des de la passada legislatura, han demanat als diferents govern, sense èxit, seure a parlar sobre estructures que, des de l’administració, es puguin posar en marxa per millorar la imatge dels mercats: convenis per regular el dia a dia dels equipaments i els seus horaris, suport tècnic i logístic, organització interna i la figura d’una persona que gestioni o coordini tota l’activitat. “Tot això ho fem nosaltres com podem, però som venedors de carn i fruita, no som professionals ni cobrem”.

     

    Dins del món dels mercats, tothom és propietari i hi ha moltes mentalitats diferents i això dificulta arribar a punts d’entesa en certs temes. En aquest sentit, els representants dels paradistes consideren que l’Ajuntament s’hauria de responsabilitzar de marcar unes pautes. “Les juntes no som ningú per dir-li a un negoci que obri a les tardes o que vengui d’una o una altra forma. Som companys i hem d’anar tots a la una, l’últim que necessitem són desavinences”. Un dels principals esculls, segons la federació, és el fet d’obrir només als matins, quan la resta de botigues i supermercats ho fan tot el dia. “Algú ha de fer veure al món dels mercats que s’han de canviar coses, perquè no serveix per res que uns sí prenguin unes decisions i iniciatives i altres no”.

     

    La regidora de Comerç coincideix en la necessitat de canvi, entre altres coses obrir a les tardes, i assegura que s’ha parlat d’aquestes mesures de suport i seguiment dels mercats, però afirma que ja hi ha una persona que s’encarrega d’aquest àmbit, que els paradistes s’han de responsabilitzar del desenvolupament del seu propi negoci i l’Ajuntament no hi pot estar sempre a sobre. En qualsevol cas, apunta, amb el nou model de reformes, en les que un privat finançarà les obres, serà l’operador qui es cuidarà de marcar aquestes pautes, de fer promoció de les instal·lacions i de que tot funcioni.