L’hispà de la Penya que triomfa a Doha

    0
    111
    BORJA.jpg

    29/01/2015 – Company de Sergi Vidal i Albert Miralles durant la seva etapa formativa, Borja Vidal va decidir canviar el bàsquet per l’handbol i avui és una de les estrelles del Mundial.

     

    A cop de talonari i de nacionalitzacions sonades, la selecció de Qatar entrenada per un il·lustre com Valero Rivera està disposada a trencar totes les barreres possibles. En tota la història dels mundials d’handbol, només dos equips no europeus – Egipte i Tunísia – havien aconseguit plantar-se en unes semifinals.

     

    Amb la força de tot un Estat al darrere, Qatar s’ha convertit en el tercer país de fora del vell continent que és capaç d’assolir aquesta històrica fita. L’Emirat es va desfer de la poderosa Alemanya als quarts de final (26-24) i ara somia amb poder vèncer a Polònia per optar al títol mundial.

     

    A banda de l’àrab, dins del vestidor de Qatar s’hi parlen molts més idiomes. La plantilla dirigida per Valero Rivera compta amb estrelles nacionalitzades de primer nivell, com el porter bosnià del Barça Danijel Saric. Al seu costat hi figuren jugadors amb un ampli currículum professional, com el porter montenegrí Goran Stojanovic, el lateral francès Bertrand Roiné o el cubà Rafael Capote.

     

    L’oasi de nacionalitats de Qatar també té un toc verd-i-negre. Borja Vidal, pivot de 2.06 i 125 quilos de pes, va militar a les categories inferiors del FIATC Joventut abans de decantar-se per l’handbol, fins i tot arribant a debutar a l’ACB. L’Hispà, el seu sobrenom dins del món de l’esport, és el gladiador del combinat qatarià. Aquesta és la seva història.

     

    De la televisió a Badalona

     

    Nascut a Pontigon (Astúries), un petit llogarret de menys de 40 habitants, Borja Vidal va saltar a la fama gràcies al programa ‘Dossier’, produït per Televisió Espanyola. La seva alçada el va dur del pati de l’escola als mitjans de comunicació i, curiosament, va ser a través de la televisió que el FIATC Joventut el va conèixer.

     

    Per pura casualitat, l’esposa d’Alfred Carrillo, directiu i caça talents del club verd-i-negre, va veure en directe aquell ‘Dossier’ i, després d’una pugna amb el Madrid per fer-se amb els seus serveis. Borja Vidal – aleshores un adolescent de 14 anys – va fitxar pel Joventut.

     

    Després de passar per les categories inferiors i el júnior, l’aleshores pivot verd-i-negre va fer el salt a l’equip EBA (1999-2000). Al filial de la Penya, Borja es va convertir en el segon Vidal de la plantilla. El primer, i el millor jugador d’aquell equip, era en Sergi (17.4 punts i 16.6 de valoració), membre actual de la plantilla del FIATC Joventut. Abans de tancar una etapa formativa i provar sort a Vitòria, Sergi Vidal coincidiria amb l’Hispà de Pontigon al filial del Joventut, espai on el somni de ser professional es podia convertir en realitat.

     

    Aquella mateixa temporada, Borja Vidal va debutar a l’ACB amb l’aleshores Pinturas Bruguer Badalona. L’estrena del gegant asturià es va produir en la jornada 33 del campionat, en un partit jugat a l’Olímpic contra el Càceres (67-58).

     

    Disputant només un minut i sense anotar, l’interior va complir un dels seus somnis, lluint el dorsal 17. Aquell, però, no era el número habitual de Vidal, ja que a EBA la seva samarreta constava d’un 14 que després acabaria tatuat a la seva pell en xifres romanes.

     

    En total, l’actual jugador de la selecció d’handbol de Qatar disputaria quatre duels ACB amb el Joventut: un durant la temporada 1999-2000 i tres en la 2000-2001. En el seu darrer curs a Badalona, Borja Vidal també va coincidir amb Albert Miralles en dinàmica del primer equip verd-i-negre. A més, el pivot tancaria la seva temporada d’EBA amb unes estadístiques notables: 12.3 punts, 8.3 rebots i 13 de valoració per partit. 

     

    Després de dos anys d’adaptació, l’hora de la veritat va arribar i Borja Vidal va haver de decidir entre seguir a la Penya o buscar nous reptes. Com ell mateix ha reconegut en entrevistes posteriors, el Joventut li va oferir un contracte professional per tres temporades, però aconsellat pels seus agents, el jugador asturià va refusar la proposta. Tanoka Beard, Maceo Baston i Antonio Bueno estaven per davant d’ell en la rotació, fet que feia difícil pensar que pogués gaudir de protagonisme.

     

    Del periple al canvi d’esport

     

    Ja desvinculat de la Penya, Borja Vidal va optar per provar sort a la LEB, categoria que obriria un periple que l’acabaria portant a Melilla (2001-2002) i al Bilbao Basket (2002-2003). Una breu etapa a Itàlia, jugant a les files del Nàpols i del Popolare Ragusa de la Lega Due, el va batejar com l’Hispà. El seu estil batallador va convertir a Borja Vidal en l’ídol dels aficionats italians, els quals també es dirigien a ell com ‘El Gladiador’.

     

    Amb sensacions retrobades, el pivot asturià tornaria a Espanya l’any 2004. Vidal tenia només 23 anys i ja s’havia forjat en mil batalles, tant a la LEB com en altres lligues europees. Llavors, el CAI li donaria una oportunitat que li va canviar la vida. Sota les directrius d’Alfred Julbe, el conjunt aragonès el va contractar per tornar a disputar la LEB, formant part d’un projecte ambiciós.

     

    Compartir pista d’entrenament amb el Balonmano Aragón, equip també patrocinat per Caja Inmaculada, va fer que Borja Vidal cridés l’atenció de Fernando Bolea i Valero Rivera, aleshores tècnic i director esportiu del Balonmano Aragón. El paper de l’actual seleccionador de Qatar seria decisiu perquè l’Hispà de Pontigon decidís canviar el bàsquet per l’handbol, posant el punt final a una etapa que havia encetat a Badalona amb només 14 anys.

     

    Dit i fet. La temporada 2005-2006, Borja Vidal ja formava part de la plantilla del CAI Aragón d’handbol, iniciant una carrera professional que el portaria a vestir les samarretes de l’Algesires, el Teucro, el Torrevieja i el Nantes francès. Després d’aconseguir el passaport de Qatar i de signar un contracte fins al 2016 amb el Al Qiyadah, el pivot asturià s’ha convertit en un dels internacionals nacionalitzats de l’Emirat.

     

    Jugar amb Qatar permet a Borja Vidal tenir una estabilitat econòmica que és impensable per la majoria de professionals d’Asobal. El combinat de Valero Ribera jugarà demà les semifinals del Mundial contra Polònia. Sent el segon jugador més alt del campionat del món (2.06m), només superat pel croat Marco Kopljar (2.10m), l’Hispà amb passat verd-i-negre ha de ser una peça clau perquè Qatar aspiri a disputar la final.

     

    La lluita, el sacrifici i la no renúncia han fet que una carrera basquetbolística complicada es pugui acabar convertint en un dels somnis d’or de l’handbol espanyol. La filosofia de Borja Vidal és ben clara: mai s’ha d’acceptar la rendició. La inscripció de la Creu de la Victòria d’Astúries que l’ex verd-i-negre porta tatuada al braç esquerre així ho dictamina: ‘Con esta señal se defiende al piadoso; con esta señal se derrota al enemigo’.