El plaer de la lectura s’assaboreix molt durant l’estiu. I en jornades com les d’avui, mig plujoses, conviden a canviar el para-sol i la tovallola i posar un paraigua a la bossa i fer llibreries per triar i remenar. Per estalviar-vos feina i escoltar les recomanacions expertes, hem demanat a la llibreria Saltamartí que fes una tria de tres propostes d’autors locals per aquests dies d’estiu. La primera, sense dubtar, ha estat qualsevol novel·la de Sílvia Soler. I n’hem posat al cabàs la darrera, ”Cor fort”. Completen la terna la, també, darrera proposta editorial de Coloma Lleal, “Pompeu Fabra, el nostre conciutadà” que fa valdre el temps que el mestre va passar a Badalona. Que no van ser quatre dies, sinó vint-i-set amb una important implicació i una intensa vida badalonina. Vaja, que no era el lloc on anava a buscar el tramvia. La ciutat també acull l’episodi de la crema de llibres llençats des del balcó de casa seva al carrer de la Mercè, poc reivindicat. Finalment, la tercera proposta – totes tres són ben ben assimilables i no excloents per a tot un estiu-, des de la llibreria del carrer Canonge ens proposen una edició del Pont del Petroli, que explica els estius a la ciutat de fa un temps: “Quan jo era infant”, de Felip Salvador.
Llibres d’arreu per llegir abans d’un viatge o posar a la maleta
A la llibreria Mitja Mosca, del carrer d’Ignasi Iglesias, els hem indicat si ens podia seleccions tres propostes per llegir abans de fer un viatge o per posar a la maleta. I així ha estat. La primera lectura recomanada ens convida a apropar-nos al viatge cap a una illa grega, i també al viatge interior, d’una dona explicat a “Metamorfosi, de Míriam Cano, amb reflexions, entre altres, sobre el seu moment vital i l’amistat. “De quatre grapes”, de Miranda July, -una segona proposta, com dèiem, compatible amb la resta- també parla del viatge d’una dona que fa ruta pels Estats Units d’Amèrica i fa parada en un hotel, i redecora l’habitació. Seria una barreja de diversió i de reflexió, també en un moment clau a la vida. Finalment, ens recomanen un assaig narratiu i històric basat en fets reals en “Els nàufrags del Wager”, on David Grann explica dues versions ben diferents del mateix naufragi. Un grup se salva i apareix en un cantó de la costa, i explica la seva; un altre grup n’apareix en un altre part del litoral i fa una nova versió. Una lliçó ben quotidiana de relatar segons els nostres ulls una història que, en teoria, hauria de tenir una sola veritat, la dels fets.
