Les 10 mesures per acabar amb el sensellarisme als municipis

    0
    107

    Amb l’onada de fred que no marxarà fins passat el cap de setmana, les persones sensellar passaran uns dies molt difícils amb temperatures que poden arribar a baixar dels 0 graus. Des de la Fundació Arrels tlisten una sèrie de propostes a curt termini per reduir de manera immediata el sensellarisme mentre, de manera paral·lela, s’impulsen altres alternatives per transformar i acabar amb el sensellarisme a mig i llarg termini.

     

     

    Mesures per acabar amb el sensellarisme

    1.Garantir el dret a l’habitatge, més enllà de serveis socials.
    El percentatge d’habitatge públic a Catalunya és insuficient i les persones sense llar tenen dificultats per accedir-hi. Demanem més facilitats perquè les persones sense llar accedeixin a habitatge públic a tots els municipis catalans, així com promocions habitacionals específiques per a persones sense llar a les ciutats més grans.

     

    2. Obrir l’accés a la Mesa d’Emergències.
    La normativa de la Mesa d’Emergència a Catalunya estableix que totes les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat extraordinària i de pèrdua imminent de l’habitatge, entre elles les persones que viuen al carrer, puguin accedir a un habitatge de lloguer social. Demanem que aquest ítem s’incorpori també a les normatives pròpies que tenen onze municipis catalans per no deixar fora les persones que viuen al ras.
    3. Atendre les persones des del propi municipi.
    Cal que des de l’àmbit local es vetlli per tots els veïns i veïnes sense llar i es consideri el sensellarisme com a una situació a atendre amb urgència. La solució no és derivar les persones a municipis propers més grans i a capitals de província perquè es desvincula la persona del seu context i se saturen altres sistemes d’atenció. Instem els municipis a donar una resposta immediata a les persones que comencen a viure al carrer.

     

    4. Fer recomptes per dimensionar la problemàtica.
    Els recomptes serveixen per saber quantes persones viuen al ras en un territori en concret. És una informació que cada municipi hauria de saber per després decidir quines mesures aplicar. Cal realitzar recomptes a tots els municipis de Catalunya, que en són 947. Per començar, proposem centrar-nos en els municipis catalans de més de 20.000 habitants, ja que acullen més del 70% de la població catalana i seria una gran mostra per dimensionar la problemàtica.

     

    5. Obrir espais petits a cada poble i municipi perquè centenars de persones deixin de dormir al carrer.
    Proposem espais nocturns, petits i ubicats per tot el territori. L’objectiu és oferir un lloc segur on passar la nit i adaptar-se a les necessitats de les persones (dones i persones LGTBI, amb animals de companyia, amb addiccions i/o problemes de salut mental, etc). Si el teu municipi és petit o mitjà, et proposem directament oferir habitatge a les persones. Totes dues opcions són més econòmiques que obrir grans equipaments i des d’Arrels hem comprovat que funcionen.

     

    6. Mirar més enllà del termòmetre.
    Ciutats com Barcelona o Tarragona tenen protocols propis per activar alguns recursos quan la temperatura baixa dels 5ºC o dels 0ºC. A la majoria dels municipis, però, se segueixen les instruccions de la Direcció General de Protecció Civil i s’activen alternatives per a les persones sense llar quan la temperatura és inferior als 0ºC. En tots els casos, es tracta d’accions que s’enfoquen en la urgència i que no tenen en compte les necessitats de les persones. Proposem apostar per allotjaments estables i comptar amb equips que, durant tot l’any, acompanyin les persones i generin vincles i confiança.

     

    7. Més coordinació i formació dels cossos policials.
    Les policies locals i els Mossos d’Esquadra haurien d’estar més formats en la realitat de les persones sense llar i tenir la informació de tots els recursos existents als municipis per orientar les persones. Pràctiques habituals com llençar les pertinences o fer moure de lloc la persona vulneren drets. Cal més coordinació amb les entitats i serveis socials, ja que no es tracta d’un tema policial sinó d’atenció social.

     

    8. Complir la llei i facilitar el padró des de cada municipi i totes les persones.
    Tots els municipis catalans estan obligats per llei a empadronar els seus veïns i veïnes, tinguin o no una llar. Proposem acompanyar en aquest procés les persones sense llar des de Serveis Socials per facilitar el tràmit i ajudar-les a acreditar-se. Quan vius al carrer, és fàcil perdre o quedar-se sense documentació i, sobretot en el cas de les persones migrades, a vegades és complicat recuperar-la.

     

    9. Fer accessible la informació per evitar nous casos de sensellarisme.
    Des de la nostra experiència, sabem que moltes persones que estan en risc de quedar-se al carrer no saben on trobar informació i ajuda. Proposem que des de cada municipi s’informi a la ciutadania sobre els mecanismes i recursos de prevenció i ajuda.

     

    10. Garantir àpats calents a les persones que viuen al ras i obrir espais diürns de descans.
    Proposem adequar els menjadors socials amb l’aforament limitat permès perquè les persones hi puguin accedir i menjar calent. També proposem obrir durant el dia espais petits i ubicats per tot el  territori en els quals les persones es puguin resguardar.

    FER UN COMENTARI

    Si us plau introdueix el teu comentari!
    Si us plau introdueix el teu nom aquí