La “revolta” iniciada durant aquest mes de maig per les treballadores de la residència Domènech i Muntaner, de Llefià, només acaba de començr i la seva idea és intentar encomanar la denúncia a les professonals d’altres residències que atenen gent gran que es troben, asseguren, en les seves condicions de precarietat respecte a la prestació digna de la seva professió, que no és una altra que tenir cura de la nostra gent gran. “Aquesta professió ha esdevingut un negoci on s’han ficat els fons voltor. La situció és inssumible”, subratlla per enèsima vegada aquesta setmana, Merche Cerezo, presidenta del comitè d’empresa. La residència forma part de la xarxa de serveis inclosos en l’Institut Municipal de Serveis Personals (IMSP), subrogada a l’empresa Serveo. L’edifici a on s’ubica té quatre plantes amb vint persones per planta, totes places públiques de grau tres – el màxim de la llei de dependència, que suposa mobilitat gairebé nul·la de les persones usuàries- a més a més del centre de dia amb 24 places, també completes, que hi ha a tocar de l’edifici principal.
Cerezo manté que “en el paper es compleixen les ratios, ja molt precàries”, que són d’una persones pe a cada deu residents. “Són insufucients, però s’acompleixen en el paper”, tot insistint “en el paper”. Per què, què succeeix realment? Que no hi ha programades ni substitucions ni relleus per baixes o per vacances “Aquó sempre falta algú i som la resta de companyes les qui hem de doblar la feina, fins i tot si les persones que estan de baixa, de permís o de vacances són les cuineres.” És un sector que no té una borsa de susbitucions perquè a dures penes hi ha personal per al dia a dia, donades les condicions i el salari.
La residència Domènech i Montaner és cent per cent municipal i l’equip de professionals que hi treballa se va subrogant a l’empresa que guanya la licitació en cada concurs. El que està en vigor venç al febrer. Aquest matí del dilluns 26 de maig, la nova gerència de l’Institut Municipal de Serveis Personals (IMSP), Juan Antonio Heras, ha mantingut ua reunió amb la direcció de la residència de Llefià per revisar la crisi. Des del centre lamenten que l’Ajuntament es reuneixi amb Serveo abans que trobar-se amb elles, “que hauríem de ser treballadores municipals”, manté. Comparteixen que el dia 13 de maig el comitè d’empresa de la residència tenia una reunió convocada amb la cinquena tinent d’alcalde, Eva Guillén, i amb Mari Carmen Expósito, regidora de Serveis Socials i Entitats Regionals, per conèixer el nou gerent de l’IMSP, però es va anul·lar. Comprteix “el caos que hi ha a l’IMPS, que ha estat mesos sense gerència i per tant sense interlocució amb molts fronts oberts”. El president de l’IMSP, com de totes les empreses i organismes municipals és l’alcalde de Badalona, pel qui les treballadores pregunten sovint en les seves concentracions, però amb qui no s’han trobat encara. “Inaugura residències privades d’aquest sector i no es digna a venir ni un dia, però ja el veurem”. En aquest sentit, anuncien de manera velada concentracions a la plaça de la Vila. A les concentracions que fan a la porta de la residència també se sumen les families de les àvies i els avis atesos, que també són conscients del sobreesforç de les treballadores. Especialment, les famílies que van a veure gairebé cada dia la seva gent gran.
Merche Cerecho comparteix que fa temps que suporten una sobrecàrrega de treball, diu que el desembre va ser terrible. I que en comptes de frisar, com la resta de treballadors i treballadores perquè s’acosten les vacances, ja tremolen perquè el descans estival suposa que hi haurà companyes que marxaran sense ser subtituïdes per altres persones. “S’ha d’actuar perquè som el darrer esglaó valorat de la cadena del sistema sociosanitari. Tothom fuig d’un sector que necessitarà cada cop de més mans. Quina mena de societat som si maltractem qui té cura de la nostra gent gran”, reflexiona.
El cansament del col·lectiu ha coincidit amb una campanya impulsada des del sindicat UGT, que denuncia que els serveis orientats a la cura de les persones estan molt precaritzats. La revolta es fa en els quinze minuts del descans, al carrer i sense cap identificatiu en la roba corporativa. Des de la residència de Llefià continuaran amb les reivindicacions i es multiplicaran perquè siguin el màxim de centres els qui denunciïn una situació, malauradament, generalitzada. Agraeix la presència de líders polítics a la porta de la residència. En fa referència al president del grup municipal socialista, i li fa arribar un missatge de coherència, a ell, i als representants polítics amb grup parlamentari que s’acostin en solidaritat. “La ràtio tan insuficient entre les persones treballadores i persones usuàries està aprovada en el Parlament de Catalunya, ara hi ha un govern socialista que la podria canviar obtenint suports. Però mentre es consideri aquesta feina com un negoci per als fons voltors, ningú no canviarà res”, sentencia.
