Pares, treballadors i jugadors es concentren a la Plaça de la Vila

    0
    78
    DSC_0917 copia.JPG

    25/10/2016 – Recollim les impressions de diferents actors que participen en la vida diària dels clubs de futbol de la ciutat durant la manifestació de protesta feta davant de l’Ajuntament.

     

    En els instants previs a la celebració del Ple Municipal d’aquest dimarts, el col·lectiu de famílies, entrenadors, jugadors i directius dels clubs de futbol de la ciutat es desplaçarien fins a la Plaça de la Vila per exigir millores en les instal·lacions esportives.

     

    Representants del CF Lloreda, el Pere Gol, el Sistrells, el CF Bufalà, la Unificació Llefià, el CF Badalona i la junta de l’Associació de Clubs, amb un torn de paraula demanat al Ple després de la moció presentada per PP, PSC i CiU, acudirien a la cita per acompanyar la seva massa social.

     

    Amb xiulets, tambors i cartells de protesta, la manifestació se celebraria amb tranquil·litat. Durant la mateixa, el Diari de Badalona podria recollir les impressions i problemàtiques que viuen les famílies i els treballadors dels clubs a causa de l’estat actual dels camps.

     

    La veu dels afectats

     

    “És cert que fa molt de temps que patim el problema de la manca d’il·luminació del camp. Això ens dificulta la gestió dels horaris, perquè a partir de l’hivern no podem utilitzar en condicions el terreny de joc a partir de les sis de la tarda”, denunciava Fran Capilla, coordinador del CF Lloreda concentrat a la Plaça de la Vila.

     

    “Per jugar partits oficials ens hem trobat àrbitres que s’han negat a xiular. La llum és insuficient quan es fa de nit i això també ens dificulta els entrenaments i la progressió dels jugadors. És lamentable. A més, la bomba de calor d’aigua de la caldera no funciona correctament i molts nens s’han d’acabar dutxant a casa perquè els surt l’aigua freda”, afegia el tècnic.

     

    Una de les persones presents en la manifestació que coneix més en detall les mancances de les instal·lacions és en Juan Monreal, encarregat de camp del Pere Gol. Ell és que rep i intenta solucionar les queixes que els jugadors de l’entitat formulen al llarg de cada setmana.

     

     “Els vestuaris cauen a trossos i les calderes no funcionen bé. Les graderies del camp també s’haurien d’arreglar. Són molt altes i hi ha gent gran que pot caure. Els cables de les rentadores estan en molt mal estat. No es poden ni tocar. Jo tinc por d’endollar qualsevol cosa i quedar-me un dia enganxat”, deia per començar.

     

    “La il·luminació del camp també s’hauria de revisar i els fluorescents no estan ben fixats”, apuntava a continuació. Segons Monreal, els jugadors del club el busquen per exigir responsabilitats pel mal estat de les calderes.

     

    “Em busquen per queixar-se quan l’aigua surt massa calenta o totalment freda. Jo no els puc ajudar i em fa molta llàstima. Fins i tot els botons de les dutxes i les cadenes dels lavabos es queden enganxats i van perdent aigua”, admetia.

     

    Durant la manifestació, les famílies del CF Sistrells serien de les més actives. La Maribel Avilés i la Rosa Yeste, mares amb fills jugant a l’entitat, s’afegirien als crits de ‘Volem jugar’ fets pels menuts congregats la Plaça de la Vila.

     

    “Cada cop que plou, el camp sembla una piscina. A més, el funcionament de la caldera és deficient. Van fent petits nyaps cada dos per tres, però no hi ha una solució definitiva”, remarcava Avilés.

     

    “Tenim por que el club ens hagi d’augmentar més les quotes per poder pagar alguns dels desperfectes dels camps. Hi haurà nens que es quedaran sense jugar”, reconeixia Yeste.

     

    Totes dues es mostraven “descontentes amb la gestió del govern en el tema de l’esport” i afirmaven sentir-se “deixats de banda” com a col·lectiu. “Els nostres nens han de conviure amb l’aigua freda i els jugadors dels equips que ens visiten i les seves famílies s’emporten una molt mala imatge del club”, finalitzava la Maribel.

     

    En la concentració també hi hauria representants de la Unificació Llefià. Una d’elles seria Sara Cifuentes, mare i treballadora de l’entitat. “Hem necessitat tres mesos perquè ens canviessin un fluorescent. Al final ho hem fet nosaltres. Aquestes coses les ha de fer l’Ajuntament”, lamentava en primera instància.

     

    Cifuentes era al Municipal de Llefià el dia de l’esllavissada que va deixar clausurada la instal·lació i reconeix que hauria pogut passar “una desgràcia”. Segons Cifuentes, “les instal·lacions fan pena” i les famílies senten “vergonya de rebre els equips rivals”.