Pisos socials però ocupats

    0
    Pis de lloguer social 2 (AJB_MITJA).jpg

    05/10/2012 – CatalunyaCaixa va cedir al maig 43 vivendes a l’Ajuntament per llogar-les a baix preu a famílies sense recursos; la meitat dels beneficiaris encara no han pogut entrar a viure perquè els habitatges estan ocupats il·legalment.

    El passat febrer, l’Ajuntament de Badalona i la immobiliària de CatalunyaCaixa van signar un conveni pel qual l’entitat financera cediria al consistori pisos procedents de desnonaments amb l’objectiu de llogar-los a un preu social a les famílies més necessitades de la ciutat. Es tractava d’un acord pioner que permetia solucionar dos problemes d’un sol tir: d’una banda, donar a les famílies en situacions econòmiques extremes la possibilitat d’accedir a un habitatge durant cinc anys per un preu de entre 140 i 220 euros mensuals, i d’altra banda, evitar l’ocupació il·legal de molts dels pisos que quedaven buits a la ciutat degut als embargaments de caixes i bancs.

     

    Aquelles persones que tinguessin una renta mínima de 426 euros mensuals, fossin residents a Badalona i per a les quals el pagament del lloguer no superés el 30% dels seus ingressos, podien sol·licitar una de les 43 vivendes disponibles. L’acollida de la mesura va ser massiva i en molt poc temps la llista va engreixar fins les 1.500 demandes, amb la qual cosa l’Ajuntament va haver de tancar les inscripcions.

     

    Durant el març i l’abril, el govern assegurava que la quantitat d’habitatges cedits per CatalunyaCaixa i altres entitats aniria augmentant progressivament. Malauradament, el nombre de pisos continua sent 43; 43 pisos que, de moment, ni tan sols han pogut solucionar el mal de cap de 43 famílies.

     

    El principal problema d’aquest projecte residia en que 20 d’aquestes vivendes es trobaven ocupades de forma il·legal i el procés judicial per fer fora als inquilins ocasionals és molt lent. L’alcalde Xavier Garcia Albiol va explicar que, un cop es signessin els precontractes de lloguer, la desocupació s’agilitzaria i es demoraria tan sols un parell de mesos.

     

    Cinc mesos després de la primera entrega de claus, no obstant, només la meitat dels beneficiaris ha pogut entrar a viure a la seva llar; l’altre meitat, tot i abonar la fiança d’arrendament, d’uns 200 euros més o menys, continua al carrer perquè els seus pisos segueixen estant ocupats. El regidor de Via Pública, Daniel Gràcia, admet que “s’ha de ser sincers” i “s’ha d’afrontar” que els terminis no estan sent els esperats. Tot i així, assegura que el diàleg amb els jutjats és molt “fluït” i esperen que en les properes setmanes comencin a dictar-se les primeres sentències de desocupació.

     

    El remei incrementa la malaltia

    El número de pisos buits a la ciutat va creixent i es mou per sobre dels 500, segons afirmaven fonts municipals en el últims mesos. Això fa créixer, de forma aritmètica, la problemàtica de les ocupacions. Darrerament, el govern local ha col·locat planxes metàl·liques a les portes de les vivendes desnonades perquè ningú no s’instal·li de forma il·legal. Uns 110 habitatges es troben tapiats, per altres 250, aproximadament i pel cap baix, que estan ocupats.

     

    La Plataforma d’Afecatats per la Hipoteca considera que l’Ajuntament hauria de centrar les seves forces en negociar amb bancs i caixes, però no un lloguer social, sinó la condonació dels deutes, l’aturada dels desnonaments o, si menys no, que ofereixin a les famílies embargades un lloguer de baix cost del seu propi pis. “La mesura impulsada per Albiol no deixa de ser un ‘parche’; s’ha d’atacar el problema d’arrel”, manifesta la portaveu de la PAH Montse Garcia. Un dels efectes negatius d’oferir pisos de lloguer social, que en la majoria dels casos són “molt petits” i per a famílies nombroses, és que les víctimes de desnonaments deixen de lluitar per la seva vivenda. “Després de molt lluitar, acabes desgastat i si pots viure en qualsevol lloc i apartar-te, ho fas. Però això es fam per demà, perquè el deute continua existint”.

     

    Una família propera a la plataforma, segons explica la seva portaveu, va rebre un dels primers pisos en condició de lloguer social; el problema és que són sis membres en un espai de 40m. “El matrimoni ha de dormir al menjador. Tenen una casa, sí, però també un deute amb CatalunyaCaixa de desenes de milers d’euros que no poden pagar perquè no tenen treball”.