Poveda demana una Badalona inclusiva i igualitària en la seva emotiva gala d’homenatge

    0
    IMG_1906.JPG

    05/03/2016 – Joan Manuel Serrat i Carmen Linares van posar la sorpresa en una gala senzilla però emotiva en la que Poveda va brillar.

    Miguel Poveda ja és, a tots els efectes, Fill Predilecte de Badalona. La ciutat va segellar ahir un nomenament unànime amb una cerimònia d’homenatge humil, senzilla, però plena d’emotivitat i sorpreses. “No m’he preparat res. Quan vaig fer el pregó m’ho van preparar i no va sortir bé, perquè no parlava des del cor. Aniré dient el que senti”, avisava el ‘cantaor’ a la sala de plens de l’ajuntament, on va signar el llibre i va començar la vetllada.

     

    Autoritats municipals i artista van desfilar pel carrer del Mar fins al Teatre Zorrilla, un recorregut llarg en el que Poveda va saludar i abraçar a gent coneguda, comerciants i veïns amb tota naturalitat. El cantant es trobava desbordat per moments, sense saber a on atendre, sense esperar una rebuda tan càlida, tan efusiva per part de tothom, com ell mateix va reconèixer durant la cerimònia.

     

    Família i persones properes van jugar un paper molt important durant la celebració. Asseguts a primera fila, van aparèixer en molts moments a les diferents projeccions del documental ‘13.Miguel Poveda’, i van ser presents en tot moment al discurs de l’artista. La gran sorpresa de la nit va ser l’aparició de Joan Manuel Serrat i Carmen Linares, amics de Miguel Poveda. “És un paio collonut. ‘El hombre en el mejor sentido de la palabra bueno’”, va destacar Serrat.

     

    El moment àlgid va ser el discurs de l’estrella de la nit. Improvisat però gens ni mica buit, ple de missatge i espontani, el reflex d’un home que no va poder aguantar la llàgrima en alguns moments i que va regalar als presents un moment de cant ‘a capela’. “Qui m’anava a dir a mi, quan era aquell noi normal que baixava al centre per anar a la platja, que avui seria aquí?”, expressava el cantant. “Avui me he sentit una estrella, però sobretot m’he sentit estimat”.

     

    No van faltar els agraïments a tota la seva família, que li fa tocar “de peus a terra”, i a la Tertúlia Flamenca, l’entitat on va començar a viure el flamenc. Poveda també es va referir als grups polítics de la ciutat i va agrair haver estat el motiu perquè s’haguessin posat tots d’acord, per un cop. “Veig una Badalona millor. S’ha de seguir treballant i pot ser podria aportar alguns detalls per seguir millorant, però la veig millor”. També va lloar les persones que van al teatre, als concerts i al cinema, atès “els alts impostos” que es paga en el món cultural.

     

    Els dos missatges més clars van apuntar cap a la inclusió i la igualtat entre persones. Poveda va explicar la calidesa amb la que Andalusia l’ha acollit, i va demanar que Badalona sigui igual amb tothom. “Vull que la meva Badalona sigui igual d’hospitalària amb tota la gent que ve de fora”, va pregar. Per acabar, va dedicar la gala al seu “fill predilecte”, el seu fill, i va defensar “tot tipus de famílies”, des de les homosexuals a les monoparentals. “La vida és quelcom meravellós”.