17/05/2017 – La temporada del júnior del Divina Seguros Joventut ha generat expectatives altes al voltant de dues generacions que encara tenen molt camí a recórrer.
Finalistes de tots els grans tornejos disputats aquesta temporada. Campions de Catalunya i del Young Guns GBA de Praga; segons a l’Hospitalet i al campionat d’Espanya. Limitar-se a enumerar el llistat de resultats esportius obtinguts al llarg de l’any pel júnior del Divina Seguros Joventut suposaria quedar-se en una capa massa superficial d’allà on volem arribar. Dani Miret, entrenador de l’equip, comparteix aquesta visió.
“Més que guanyar o perdre, a nosaltres ens interessa el nivell de joc, l’estil que hem proposat i la capacitat competitiva”, ens clarifica el tècnic badaloní. Aquest curs Miret ha dirigit a una plantilla formada per quatre jugadors de segon any i set de primer, bloc que “quasi mai ha estat al complet per entrenar”.
Només una dada. Durant la segona fase de la lliga, al júnior de la Penya hi han participat fins a 19 efectius diferents, comptant membres de la pròpia plantilla i cadets. “Hem estat un equip que ha tingut fe”, recalca Dani Miret, posant èmfasi en la capacitat de superació de dificultats que ha demostrat el Divina Joventut per acostumar-se a patir i acabar la temporada estant sempre al costat dels millors.
Fent balanç de la millora
Des del cos tècnic del júnior es té una cosa molt clara: si la projecció no va acompanyada d’altres elements, aquesta no s’acabarà de concretar mai. “Hi ha molts jugadors que sembla que tenen projecció, però això a vegades és bo i a vegades és dolent. Tot depèn de com ho encarin ells. La projecció, si no va acompanyada de treball, no serveix de res”, sentència Dani Miret.
Com s’apunta, en la plantilla del júnior hi ha talent que promet. Alejandro Galán “és un referent important que físicament encara s’ha de polir” i que “mentalment ha de guanyar estabilitat”. “Necessita centímetres cúbics, però té caràcter”, trasllada Dani Miret.
Pol Molins, un altre dels efectius de segon any al costat de Busquets i Eric González, s’ha destapat aquesta temporada com el jugador “més avançat” de l’equip. “Fa de tot i té un perfil similar al de Vives, però encara ha de treballar molt per arribar a tenir la cinquena marxa que té en Guillem”, ens valora el tècnic de la Penya.
Parlant de Pep Busquets, Dani Miret celebra el fet que l’aler hagi guanyat “presència física a la zona i que estigui començant a ser capaç de produir per l’equip quan no té el dia en el tir”. L’entrenador badaloní creu que “aquest estiu és vital per ell”, ja que li costarà “ser bo en el tipus de bàsquet que es trobarà a partir d’ara”. A qui Dani Miret reconeix una gran tasca és a un Eric González que s’ha erigit en “el líder emocional del grup i en el termòmetre de l’equip en el sentit competitiu”.
Si ens centrem en les peces de primer any, cal dir que als interiors Karl Karpin i Modestas Marscionka encara “els costa dominar en partits de primer nivell”. Arnau Parrado, per la seva part, ha demostrat que, “si juga amb concentració és molt difícil d’aturar per la potència que té”, mentre que Pedro Nunes (ara lesionat) té qualitats “de líder” i per actuar com un “tot terreny a pista”. “És un projecte molt interessant, sobretot per la capacitat mental que té per estar motivat i treballar”, apunta Dani Miret.
Quan parlem de pur talent, el nom de Joel Parra entra a escena. “És un jugador amb unes característiques innates que l’aproparan al professionalisme. Aquesta temporada ha millorat el seu tir de tres. D’ell destaco la seva facilitat per aconseguir els objectius de millora que es proposa”, relata el tècnic del júnior.
De Dídac Cuevas, Miret en destaca el seu potencial “per veure la cistella com una piscina i l’activitat defensiva a l’hora de recuperar pilotes”. Per Manel Signes la temporada no ha estat fàcil, ja que ha hagut de passar pel quiròfan a causa d’una lesió de genoll. “Ha madurat molt. Diria que ha estat el seu millor any de treball. S’ha comportat com un professional”, recalca el seu entrenador.
Triples i llibres
Com a formador, Dani Miret també insisteix en una altra qüestió cabdal, i no parlem precisament d’un moviment tècnic de pista. “Per molt que parlem d’una generació amb expectatives, els nois no han de perdre de vista que la formació no només es basa en el treball dins de la pista. Han d’estudiar”, valora en primera instància.
Segons Miret, “per construir una carrera professional és bàsic adquirir coneixements per altres vies”, ja que “un jugador equilibrat emocionalment és millor jugador”. “Aquest equilibri el donen altres coses a banda del bàsquet i no parlo d’estar de broma amb els amics. Al club intentem construir persones que vagin més enllà de l’esport”, detalla. “Per exemple, en aquesta generació, Molins i Busquets s’han de posar les piles a nivell acadèmic. No em val que només em rendeixin a pista”, sentència.
En aquest àmbit, Jordi Martí, director esportiu del Divina Seguros Joventut, comparteix la visió del tècnic. “Al final hem de formar persones, no només jugadors. A la Penya pensem que les etapes acadèmiques són de vital importància i està demostrat que, a llarg termini, creen jugadors més preparats, amb més concentració i amb millor presa de decisions”, assegura.
Ocampo i el model Dimitrijevic
Segons Jordi Martí, la generació actual del júnior és interessant pel Divina, sobretot parlant en termes de “projecte de club a mitjà termini”. “Parlem d’un volum gran de jugadors amb possibilitats. No hi ha cap Ricky Rubio, però sí que són joves que juguen en diferents posicions i que estan creixent junts”, afirma.
Tot i que encara s’ha de valorar, el fet que Diego Ocampo “doni molt marge” als joves per estar en dinàmica de l’equip ACB fa que el Divina es plantegi repetir el model seguit per Dimitrijevic: acumular minuts d’entrenament amb la plantilla professional i “traslladar aquesta experiència a una competició on puguin ser importants” com la Lliga EBA.
