El Sant Andreu, un arbre que fa créixer les arrels femenines

    0
    DSC_0430.JPG

    06/12/2016 – Els reunim al Pavelló de Pomar amb els tècnics dels tres sèniors femenins del club i amb una jugadora de cada equip.

     

    Malgrat no comptar amb tota l’estructura de planter al complet, en els últims anys el Sant Andreu de Natzaret ha estat capaç de convertir-se en una de les referències del bàsquet femení de Badalona. El club ha creat sèniors de bon nivell competitiu i actualment és l’entitat de la ciutat que disposa de l’equip de noies en la categoria més alta: la Primera Catalana.

     

    Enguany, els tres blocs sèniors del Natzaret han protagonitzat un bon inici de temporada, exhibint registres de victòries molt similars. El primer equip és cinquè al grup II de Primera (7/4), mentre que el ‘B’ ocupa la cinquena plaça del grup IV de Segona amb el mateix balanç (7/4). El sènior ‘C’ (6/3) millora les posicions de la resta, després de situar-se quart del grup VIII de Tercera un cop superats els nou primers partits del curs.

     

    Per descobrir com es treballa al pavelló de Pomar, epicentre de l’activitat dels femenins del Natzaret, visitem el club per parlar amb els dos grans grups d’artífex del bon moment que viu l’entitat: els entrenadors i les jugadores.

     

    La veu de la banqueta

     

    En Riki Gómez és el tècnic del primer equip del Natzaret, plantilla que ocupa el vèrtex superior d’una piràmide de sèniors formada per tres esglaons. “Aquest any els tres sèniors són bastant diferents. Per tant no hi ha directrius comunes. El sènior ‘B’ és un equip amb molt de ritme que a vegades pot ser bastant anàrquic. Al sènior ‘C’ se li han de marcar molt les coses i el primer equip m’agradaria córrer més, però ens hem d’adaptar i jugar més sistemes”, destaca durant la trobada mantinguda a Pomar.

     

    “El que sí que tenim és molta comunicació entre els tres entrenadors. Estem en contacte permanent per coordinar tot el tema de la rotació de jugadores. És una cosa que gairebé passa setmanalment, tot i que no tothom vol participar en aquest feedback entre els equips. A vegades costa d’entendre que no es forma part d’un equip, sinó d’un club”, afegeix Gómez.

     

    En Ferran Guerrero, ‘mestre’ del B comparteix la visió d’en Riki i valora el moment esportiu que viu el bàsquet femení de l’entitat. “Jo penso que, sobretot en categoria sènior, el Sant Andreu s’ha convertit en la referència de Badalona. Ara ens falten cobrir els forats del bàsquet base. Les bones temporades que s’han fet ens faciliten la feina l’hora de fitxar. A més, oferim un ventall ampli de nivells”, argumenta.

     

    Sens dubte, a qui pesa més el fet de no disposar d’estructura júnior és al sènior ‘C’ de Javi Gámez, principal taca negra d’una institució que en el futur s’haurà de plantejar acabar de completar els rosters de formació per a tancar el cercle d’evolució que ha iniciat. “A l’hora d’entrenar no tant, perquè qualsevol jugadora pot ajudar, però en els partits a vegades sí que és nota el fet de no tenir un júnior o un sub21. Pel que fa a la configuració de la plantilla, costa poder convèncer jugadores nouvingudes perquè vinguin a un Tercera. Tenim la sort de conservar el bloc”, reflexiona Gámez.

     

    Tot i ocupar la quarta plaça en un dels grups de Tercera, al sènior ‘C’ li manca fer un pas endavant en un aspecte del joc decisiu. “La nostra assignatura pendent és la defensa. Tenim un equip que no gaudeix defensant. En atac som les millors de la lliga, però en defensa estem fluixes”, admet el tècnic de l’equip a aquest diari.

     

    Pel que fa a la primera plantilla, el Sant Andreu de Primera “té un estil que a vegades facilita que els rivals disposin de més possessions”. “ El millor de tot és que ens estem començant a trobar com a grup. Hi havia nou cares noves i ara ja ens estem adaptant als rols”, celebra Riki Gómez.

     

    Baixant fins al sènior ‘B’, en Ferran Guerrero destaca la bona predisposició de les seves jugadores a l’hora de jugar amb duresa. “Crec que tinc un grup amb talent i amb moltes capacitats físiques. Estem començant a defensar bé i gràcies a això s’estan guanyant partits contra rivals d’un nivell competitiu una mica més alt que el nostre. Les jugadores no tenen problemes a l’hora de jugar amb duresa”, relata.

     

    Les protagonistes de pista

     

    Qui mana des de la banda és l’entrenador, però les executores del Natzaret compten amb un elevat grau de responsabilitat a l’hora d’entendre els bons resultats assolits pel club.

     

    “Som un grup totalment nou. Això es notava a l’hora d’atacar, però ho corregíem apretant en defensa. Vam fer un gran inici i a mesura que ens coneixíem ens vam començar a fiar massa d’atacar. Això ens va dur a una petita baixada del rendiment”, declara l’Ari Balart, aler pivot del primer equip del Natzaret.

     

    Balart creu que “a Badalona el bàsquet femení sempre s’ha deixat de banda” i que no s’ha sabut aprofitar el “bon nivell de jugadores” que disposa la ciutat. “Tenim a l’Anna Cruz jugant a la WNBA i aquí ningú ha apostat per fer un sènior de Copa amb qualitat. Ningú apostava pel bàsquet femení, però ara el Sant Andreu ho està fent. El club atrau les bones jugadores que viuen a Badalona”, exposa com a clau per entendre l’èxit del projecte del Natzaret.

     

    En representació del sènior ‘B’, la interior Clàudia Martínez valora com ha estat l’inici de temporada de l’equip de Ferran Guerrero. “La marxa d’algunes jugadores importants ens va dificultar una mica la pretemporada. Inclús el primer partit de lliga va anar bastant malament. Per sort tot ha anat a millor. Ja juguem molt més fluid”, celebra Martínez.

     

    Segons la pivot, “la clau del primer equip del club va ser el gran bloc que va formar Xavi Duatis en el seu moment”. “Aquella va ser la base per consolidar-se a Primera. Al sènior ‘B’ som un grup d’amigues que volíem seguir competint, però no amb la mateixa exigència que es demana a un Primera”, afegeix.

     

    Ja per acabar, la capitana del sènior ‘C’, Judith Hernández, ens detalla quina és la dinàmica que ha seguit el seu equip. “La majoria de nosaltres sí que ens coneixíem de la temporada passada. Les quatre incorporacions s’han integrat bé. Ara crec que hem de fer un passet més en defensa”, valora en primera instància.

     

    El Natzaret ‘C’ té “possibilitats de pujar de categoria”, però s’haurà “d’esforçar molt”. “Hem d’aprendre més a jugar com a equip. No tant de forma individual”, adverteix Hernández. De moment, els tres blocs femenins del Sant Andreu s’han guanyat el dret a lluitar per coses importants. Encara resta molta temporada, però si totes les jugadores s’hi posen el club té arguments per estar esperançat. L’exponent femení a Badalona és a Pomar.