Morales: “El pla original del que havia de ser la temporada i la temporada que estem vivint s’assemblen com un ou a una castanya”

    0
    Juanan Morales, presidint la darrera junta d'accionistes. / David Grau

    La crisi del coronavirus, que ha obligat a aturar totes les competiciones esportives, és el darrer sotrac d’una temporada on fa la sensació que a la Penya gairebé tot li ha sortit al revés. Lesions, fitxatges que no han acabat de rutllar i sortides inesperades han trastocat la marxa de l’equip, que tot i fer un bon paper a Europa no va aconseguir ser a la Copa i ara mateix es troba lluny dels “playoffs”. Tot plegat, a més, a l’espera del que pugui passar amb una lliga ACB aturada de moment fins al 24 d’abril. El president del Joventut, Juanan Morales, tot i la munió d’imponderables, no defuig l’autocrítica per analitzar un curs on esportivament les coses no han anat com s’esperava i que veurem si pot finalitzar per culpa del Covid-19.

    -Arriba el 90è aniversari del club, el pròxim 30 de març, però malauradament ho farà sense bàsquet.

    -Serà un aniversari molt estrany, la veritat. Tot el que teníem preparat evidentment s’haurà de posposar, a veure com evoluciona tot plegat, però esperem poder fer-ho més endavant.

    – La lliga aturada i tota l’activitat del club en “stand-by”. Com ho esteu vivint?

    – Doncs amb la mateixa inquietud i la incertesa que tothom. I com a societat anònima amb la preocupació lògica d’haver d’afrontar una aturada sobtada dels ingressos i elaborant els plans de contingència com la resta d’empreses, per ajustar-nos a aquest moment complicat que estem vivint.

    – Econòmicament és una patacada, per a la Penya, aquesta aturada?

    – Si, sí que ho és, perquè a part de perdre ingressos que tothom pot imaginar, com els que venen per exemple de la venda d’entrades, també es posen en risc altres partides que venen a través de l’ACB, per drets de televisió i patrocinis globals, i també de patrocinis individuals. Ara no estem en condicions de donar el servei i caldrà negociar amb totes les parts per veure com queda tot plegat.

    – I esportivament?

    – A nivell esportiu també hi ha un munt d’incògnites, perquè no sabem si podrem tornar a competir i en quines condicions podrem fer-ho.

    – Dilluns es va allargar la suspensió de la lliga fins al 24 d’abril. Es podrà reprendre en aquesta data?

    – Crec que és una data molt optimista, la veritat, però és evident que hem d’anar adaptant les situacions a les certeses que anem tenint, que no són moltes. De moment aquesta és la data que hem fixat, però no vol dir que aquell dia ja hi hagi partits o tornem als entrenaments, perquè com deia tot dependrà de com evolucioni la situació.

    – A més, després de tants dies de confinament, tocarà fer com una nova pretemporada, no?

    – Evidentment, perquè aquesta aturada és pitjor que unes vacances. Als estius la majoria de jugadors aprofiten per fer treball físic i millorar aspectes específics del seu joc, però ara, amb el confinament a casa, estan molt més limitats. No es pot entrenar avui i jugar demà.

    – Algunes competicions ja s’han suspès definitivament. Contempla aquest escenari?

    – Ara mateix la idea és que l’ACB pugui continuar, però sempre i quan sigui possible. Hem d’esperar.

    – El calendari apreta, sobretot si després hi ha Jocs Olímpics?

    – Aquesta és la clau. Si hi ha Jocs el calendari es complica molt. I cal tenir en compte també què passa amb les competicions europees, si tornen o no. Aquí les incerteses encara són més grans, perquè a cada país les situacions de l’epidèmia són diferents.

    -Tot aquest enrenou ha acabat d’alterar una temporada gens fàcil, on ha passat de tot: lesions greus, la sortida de Zisis i fitxatges que no han acabat de rutllar. 

    – El pla original del que havia de ser la temporada i la temporada que estem vivint s’assemblen com un ou a una castanya, la veritat, però no hi ha més remei que gestionar la realitat amb la que et vas trobant. Ens ha passat de tot, és cert, però si les coses no han sortit com esperàvem és perquè, més enllà dels impoderables que no podem controlar, segurament hi va haver decisions que s’haurien d’haver pres d’una manera diferent. No crec que haguem de donar la culpa al temps del que ens passa i espero que haguem estat capaços d’aprendre per cometre altres errors, però no aquests. Dit això, però, la competició segueix allà i, si es pot reprendre, hem d’intentar acabar el més amunt possible.

    -La sensació, però, és d’un cert pas enrere en l’aspecte esportiu respecte a la temporada passada…

    -L’any passat vam fer tota una sèrie d’apostes i la immensa majoria van sortir bé. Aquest any, per contra, no ha estat així. Vam plantejar un equip on Dawson i Birgander estarien gairebé des del principi, amb un paper important, i malauradament cap dels dos ha pogut estar. A tot això, el rendiment d’un jugador cridat a ser una peça clau mai no va ser el que esperàvem i al final va acabar marxant. Hem intentat anar reajustant-nos sobre la marxa, però evidentment aquesta no és la millor manera de poder treballar.

    FER UN COMENTARI

    Si us plau introdueix el teu comentari!
    Si us plau introdueix el teu nom aquí