Ningú està en contra obertament de la pacificació de Francesc Layret. Faltaria més. El que passa és que com sigui que el projecte no s’ha exposat obertament fins a aquesta setmana, que estatà publicat en el web municipal, els inconvenients identificats agafen volada per desconeixença de com es resoldran a la pràctica. Especialment, genera molta inquietud sobre com es comportarà l’avinguda Via Augusta amb la desviació de tota la circulació de busos des de Francesc Layret.
Estudis nocturns sobre el gir del bus des del carrer de la Creu fins a Via Augusta.- L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha estat l’administració que ha realitzat l’estudi
de viabilitat per fer realitat la pacificació, que, segons insisteix Josep Olivé, de la Direcció de Serveis de Transport Públic de l’AMB, tindrà sentit i es consolidarà si
funciona el transport públic. La pacificació obliga a desviar tota la circulació d’autobusos per Via Augusta. De manera que la flota que transcorre pel carrer de la Creu girarà
amunt per Martí Pujol i continuarà per Via Augusta a través d’un nou carril bus sentit Mataró que s’ha de crear a tal efecte. De manera que quedarà una avinguda amb tres carrils com ara, però amb un sentit Mataró per a transport públic en el cantó de mar. Des de l’AMB han fet proves de circulació dels busos de Tusgsal durant algunes nits del mes de març per validar, sobretot, com funcionaven els radis de gir per permetre aquest canvi. La doble parada que hi ha a Francesc Layret davant del Centre Cultural d’El Carme passarà a davant de l’edifici de Correus. Per implementar aquests canvis, s’ha de fer obrer per guanyar uns seixanta centímetres de vial en alguns punts, en la confluència del carrer de Sant Anastasi amb Via Augusta – on hi ha les escales i la rampa, que segons el projecte desapareixeran- i en la vorera que toca amb la tanca de l’escola dels Maristes.
Començar a l’estiu per Via Augusta.- Per a la resta de traçat, no caldrà guanyar més espai. De fet, d’acord amb el calendari que hi ha ara sobre la taula – a l’espera de tenir el projecte executiu redactat- tota aquesta operació començarà precisament aquest estiu per Via Augusta. És raonable. Abans d’intervenir Francesc Layret, tots els busos han de circular per Via Augusta. Aquest moment serà un punt d’inflexió per validar si les inquietuds del veïnat de Dalt la Vila són certes, o només pors sense fonaments.
Des de l’AVV temen que Via Augusta esdevingui “un mur gegant de rodes” que traslladi trànsit a un barri amb ja moltes dificultats per fer acomplir les restriccions de circulació especialment en horari d’entrada i sortida d’escoles. Això no és estar en contra de res, apunten. Tothom a qui es consulta insisteix no ser contrari a conquerir espai per als vianants. S’assenyala que no n’ha estat explicat obertament i hi ha la sensació que es van desenvolupant projectes a trossos sense una visió global i d’esquenes a la participació. La idea resum és que tothom hauria d’anar coordinat i que s’han de pensar molt bé les coses, que no hauria de voler presses. Però el govern local sí que les té. Els més de set milions per al projecte es van alliberar d’altres partides per destinar-los a aquesta transformació en el ple ordinari del maig i vol posar fil a l’agulla per tenir-lo força avançat abans que acabi
el mandat. L’actuació a Via Augusta té un calendari d’uns sis mesos. És a dir, estaria a punt per a principis del 2027. La parada de taxi es quedaria en el mateix espai.
De President Companys a Martí Pujol.- Paral·lelament, l’actuació a Via Augusta, es posaria focus a l’actuació de Francesc Layret, des de President Companys cap a Martí Pujol. L’actuació està estructurada en tres fasaes i la primera és la del darrer tram, per poder permetre el trasllat de la circulació per Via Augusta amb els canvis de sentit que es necessiten en la confluència amb Prim. El projecte també inclou la reforma de la plaça de Vila i la millora del carrer del Mar. En aquest punt, no està clar si se substituirà el paviment. És una decisió que ha d’acabar de tancar amb la Federació de Comerciants del Centre, amb la que el govern manté un diàleg fluïd. Qui ha compartit que el desconeix més enllà del que s’ha difòs als mitjans de comunicació és la Federació d’Associació de Veïns de Badalona (FAVB). L’entitat manté que la importància de la intervenció requereix d’exposició pública, de període d’al·legacions i que només després d’escoltar tothom s’hauria de fer l’encàrrec del projecte. Això ja hauria de ser un fet des d’avui. Segons el compromís del govern, el projecte es posaria a exposició pública des d’avui i s’obriria un període de 30 dies perquè la ciutadania de manera independent i organitzada facin arribar la seva opinió i proposta de rectificació o millora argumentada. Segons la programació, aquest projecte “estrella” del mandat d’Albiol estaria a punt per quan el PP passi de nou per les urnes a la primavera del 2027. Però el projecte executiu no està ni licitat ni adjudicat, per tant, no hi ha cap document tècnic que suporti aquesta programació.
Un projecte amb menys incògnites sobre el seu èxit si estiguessin en marxa els laterals de la C-31.- Sens dubte, si el darrer tram dels laterals funcionés quedarien resoltes algunes de les incògnites sobre el comportament d’alguns carrers amb més pressió circulatòria. El calendari és que a finals del 2026 o a principi de 2027, des de l’ARE de Sant Crist es pugui posar a disposició de la Generalitat el sòl per on completar el tram dels laterals que falta entre Coll i Pujol i la Rambla Sant Joan. És a dir, s’hauran resolt les expropiacions s’haurà construït l’edifici del passatge Fortuny on s’han de reallotjarar els veïns i veïnes que deixen casa seva per donar pas al lateral i a la nova realitat urbana.
En la reunió mantinguda entre l’alcalde i el president de la Generalitat fa unes setmanes, Albiol va apressar-lo perquè la Generalitat actualitzi el projecte constructiu dels laterals per guanyar temps i ternir-lo a punt quant tot l’espai estigui alliberat per a la seva recepció.
Canvi de sentit al carrer del Temple.- D’entre les propostes que hi ha a sobre de la taula per fer encaixar totes les peces, hi ha la d’haver d’implementar canvis en el sentit de la circulació d’alguns dels carrers de l’àmbit. Un dels carrers que, segons els estudis que hi ha sobre la taula, es veuria afectat per aquesta decisió és el carrer del Temple. Concretament, per donar accés als aparcaments. No ha estat una tasca fàcil per als dissenyadors de la proposta encaixar la pacificació amb els accessos als pàrquings. Seria molt més fàcil poder destinar a vianants aquest espai del centre si s’haguessin dissenyar en els extrems de l’àrea a pacificar aparcaments dissuassoris.
És a dir, els que permeten deixar el vehicle a uns tres-cents metres de l’àrea a pacificar i després incorporar-s’hi caminant. A Badalona, per molt que faci anys que es parla d’aquest projecte, resulta que els accessos, especiament a l’aparcament de Pompeu Fabra, no ho faciliten gens per la situació de les entrades i sortides.
A més, per deixar aparcat el vechicle privathas d’accedir-hi gairebé a un pas de l’àrea a pacificar. Aquest tema suma més pressió al punt crític entre la confluència de Martí Pujol amb Francesc Layret que ha d’incorporar, sí o sí, els girs per poder accedir al, de moment, únic aparcament de prou dimensions per protegir i potenciar la centralitat del nou eix.
