Amb un Gaudí, sense el Feroz i pendent del Goya, l’itinerari dels premis del 2025 de Maria Arnal

    0
    103

    Maria Arnal acaba de guanyar un Premí Gaudí per la millor música original
    de la pel·lícula “Polvo Serán”, de Carlos Marqués-Marcet. Un musical sobre
    l’eutanàsia, amb una volta de rosca més. Nominada també als “Premis Feroz” per la cançó “La Virgen Roja” de la pel·lícula de Paula Ortiz, finalment no va poder ser. Ella ja ho intuïa en l’entrevista que ens va concedir fa uns dies, després dels Gaudí. Que competia amb Alberto Iglesias, qui posa música a les pel·lícules de l’univers Almodóvar i això ja era molt gros…En l’itinerari dels premis del primer trimestre dels 2025 continuarà cap als Goya al febrer. Ara, la badalonina Maria Arnal prepara la seva presentació en el Sónar i nou disc. La gira, diu, la portarà a Badalona.

    Desorientes als que volen posar etiquetes i estils
    El que em defineix no és un estil sinó la curiositat i les ganes d’experimentar i fer coses que no he fet abans que tenen a veure amb la música i el so, tot aprenent constantment.Ara, es tractava del món de les bandes sonores.

    En el discurs als Gaudí, vas agrair al director que et triés i la valentia del tema.
    Sí i tant, va ser tot un repte que ell sabia que entomaria. De fet, el director, el Carlos, és amic meu i des del principi del projectevolia que jo hi fos. Volia  elements musicals instrumentals fets amb la veu, que generés un ambient més eteri, de textures, celestial que requeria un ritme hipnòtic per entrar en
    la pel·lícula.”

    Què tal l’experiència?
    M’ha encantat.

    La temàtica de la vostra pel·lícula és similar al film d’Almodóvar
    El cinema és una mena de mirall màgic de la realitat. Ens atrevim a posar a la pantalla coses abans que a la vida, a veure què passa. Tots dos directors ho han fet amb molta sensibilitat i amb personatges femenins complexos. Però la història del Carlos a més neix de fets reals propers i va valorar que la volia portar a pantalla.

    No és, però, la teva primera incursió en el cine.
    He fet la cançó “La Virgen Roja”, que, per cert, està nominada com a millor cançó als “Premis Feroz” (en el moment de fer l’entrevista encara no s’havien lliurat) Sí, però allà està l’Alberto (fent referència a Alberto Iglesias, compositor de la música de les cintes d’Almodóvar) i serà molt difícil poder obtenir el premi. A veure.

    Quedaran els Goya també per millor cançó. Sí, a veure

    Tanta gal·la no distreu?
    Uff, no em put distreure. Seré al juny al “Sónar” i estic preparant repertori per al directe. També presentaré disc aviat. Però d’altra banda, la feina de la pel·lícula que ara veiem es va acabar l’abril de 2024. És feina feta fa
    temps i ara toca el tema de festivals i premis.”

    Per cert, de qui anaves vestida als Gaudí?
    El meu estilista és Jorge Ariza. I em va proproposar una dissenyadora  xinesa emergent. M’agrada anar diferent.”

    Va ser una gal·la diguem-ne glamurosa i alhora reivindicativa. Es va reivindicar “l’origen de xarnego”, la importància de posar recursos per la igualtat d’oportunitats, es va clamar per la multiculturalitat i es va parlar d’habitatge.
    Sí, va ser reivindicativa. La mateixa gal·la es van voler reflectir els excessos de moments així, com els vestits, la catifa vermella i les joies, envers la realitat. I per això es va parlar d’habitatge. Aquí, com en altres capitals europees, patim molt pel preu dels lloguers i és clau que en espais amb tanta visibilització, amb la projecció d’un esdeveniment així, diguem que no pot ser.
    Hi ha un comportament molt cínic. L’Ajuntament de Barcelona no ens van deixar enregistrar una escena de la nostra pel·lícula al Parc Güell i, en canvi, es va posar catifa vermella a Louis Vuitton per la Copa Amèrica. A ell sí, i a la Fórmula 1 també, i al Carlos, un artista local, no li permeten llogar el Parc Güell per fer-hi una pel·lícula. La ciutat no es pot vendre.

    Quina és la teva relació amb Badalona?
    Evidentment, molt bona. És la meva ciutat. Badalona m’agrada molt. Hi tinc la mare, el pare, amics, amigues… No hi vaig moltíssim perquè venen ells a veure’m. Però és la meva ciutat. El meu col·le ha estat el Betúlia, el meu institut, La Llauna. També tinc un gran vincle amb l’Escola de Música
    Moderna de Badalona.

    Et veurem aviat per aquí?
    Quan estigui de gira segur que hi vindré.

    FER UN COMENTARI

    Si us plau introdueix el teu comentari!
    Si us plau introdueix el teu nom aquí